Actualment, a les presons catalanes hi ha 465 dones, que representen el 6% del total de població penitenciària (7.997 persones a setembre de 2023, segons l’estadística del Departament de Justícia), la mitjana d’edat és de 40 anys, un 73% són mares, amb una mitjana de 2 fills, i un 32% sosté que ha estat víctima de violència de gènere. “Tot i que la normativa internacional (Regles de Bangkok) imposa als Estats l’obligació de conèixer el nombre de fills i filles de les persones empresonades, els seus noms, edats i el seu principal cuidador, la realitat és que a Catalunya no té xifres oficials al respecte”. És una de les realitats exposades en la jornada de presentació de tres recerques del projecte Gènere i Execució Penal, que sota el títol Les dones empresonades a Catalunya: perfils, maternitat i estrangeria, s’ha realitzat aquest dimarts al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia, amb la participació d’investigadores, internes i responsables de les presons catalanes.
En concret, la recerca L’exercici de la maternitat en el sistema penitenciari català precisa que l’Estat espanyol lidera el nombre de mares a presó: 3.459 dones empresonades amb 4.496 fills, seguida per Alemanya amb 3.367 dones i 4.377 nens. Carmen Navarro, una de les investigadores, ha admès en la jornada que a gairebé tots els països europeus es desconeix les necessitats dels fills amb progenitors que compleixen una condemna, i que a Catalunya cal una implicació de tots els agents socials que treballen amb els menors.
La recerca també declara: “Les decisions dels nostres tribunals solen obviar el potencial impacte que l’ingrés a la presó pot tenir en els infants”, malgrat que la normativa internacional i nacional insta que el sistema judicial vetlli pel respecte dels drets dels infants en examinar les qüestions relacionades amb l’empresonament de la mare prioritzant mesures no privatives de llibertat en aquells casos en què l’infractor sigui la persona que s’ocupa del o de la menor.
Per què una mare a la presó no pot trucar cada nit als seus fills?
En la jornada, distintes ponents han insistit que cal potenciar “mesures alternatives a la presó”, i sobretot quan la majoria de dones són condemnades per delictes contra el patrimoni, com ara robatoris, i contra la salut pública, malgrat que la pena que se’ls imposa és elevada, d'entre 5 a 10 anys de presó. “Va ser un desordre familiar, bàsicament perquè el nen mai s’havia separat de mi des de llavors. El nen tenia 5 anys.” Aquesta afirmació d'una mare que ha participat en la investigació s'ha llegit a la jornada com a mostra del “daltabaix” que implica l’empresonament d’una mare.
I una de les participants, entre el públic, ha preguntat: “I perquè no es permet a una mare que està a la presó trucar cada dia al seu fill i donar-li la bona nit?” Responsables de presons li han contestat que no és impossible, i que les comunicacions amb les famílies en els centres es va avançar força arran de la Covid-19 i la implantació de les videoconferències.
S’afirma que “en termes generals, la maternitat es viu amb angoixa i preocupació, però s’intenta dotar a les mares de diverses eines per a minimitzar els efectes adversos que l’empresonament provoca”, a més de destacar la implicació dels professionals des de vigilància a serveis socials i mèdics.
Unitats de pares a presó
A l’estudi, es declara que “el nombre de nens i nenes afectats pel pare empresonat es multiplica exponencialment”. Tanmateix, es precisa que Catalunya en aquest cas se situaria “a la franja baixa” de països pel que fa al nombre d’infants que pateixen les conseqüències de la privació de llibertat dels seus pares, i a més “en molts supòsits, aquests infants continuaran a càrrec de les seves mares mentre el pare compleix condemna". Es detalla que a l’Estat espanyol hi ha 51.132 pares empresonats i 66.471 nens afectats per aquesta mesura.
En aquest sentit, Navarro ha explicat que com a canvis legislatius proposen la creació d’unitats de pares als centres penitenciaris. El reglament penitenciar permet l’estada a la presó dels nens petits amb el seu “progenitor empresonat” (art. 36.1) i que “caldria també incorporar-la en el cas dels homes a ser autoritzades a tenir els fills menors de tres anys, i podrien aflorar les paternitats responsables en aquells supòsits en què el pare empresonat és el cuidador principal dels menors i alhora fer front al tradicional rol de la dona cuidadora per tal de desterrar definitivament la màxima ‘el nen amb qui ha d’estar és amb la seva mare’.
Embarassades a la presó
A l’Estat espanyol, la legislació penitenciària permet que els fills de les mares empresonades estiguin amb elles als centres fins que compleixen els 3 anys. La majoria de països europeus manté aquest topall, tot i que s’indica que hi ha alguns països que no admeten que els nens visquin a presó, com Eslovàquia, Escòcia, Irlanda del Nord i Noruega.
A Catalunya, només hi ha una unitat de mares a la presó de Wad-Ras de Barcelona, amb 12 places. S’informa que un 5,8% de les dones enquestades (unes 2008) va afirmar haver estat mare durant l’empresonament. A la presó de Barcelona, els fills de les internes van a una llar d’infants que tenen molt a prop del centre.
Dones estrangeres, més preparades
Pel que fa a la població estrangera a la presó, l’estadística penitenciària de Catalunya va constatar el desembre passat que per primer cop hi ha més homes estrangers (3.859 persones, que representen 51% del total) que espanyols (unes 3.673 persones, el 48%) que compleixen una condemna, a causa de diferents factors com ara la pobresa i la normativa que dificulta la seva regularització.
Aquest xifra encara no és tan alta entre les dones: hi ha un 36% de dones estrangeres empresonades i un 64% són espanyoles. Malgrat això, la població estrangera és tres cops més alta que en llibertat (13%). Provenen de diversos països, entre els quals destaquen Brasil, Colòmbia, Marroc, Perú i Romania.
En la recerca Experiències de les dones estrangeres als centres penitenciaris catalans s’afirma que es constata, com d’anteriors estudis, que “el nivell cultural i les habilitats socials són superiors en el col·lectiu de dones estrangeres respecte de les dones espanyoles i que es veuen reflectits al seu comportament i en el tracte tant amb els professionals com amb la resta de companyes”.
Prostitució a les presons
Jenny Cubells, una de les autores de l’estudi, ha destacat que hi ha diferents perfils de dones estrangeres, com ara les que venen per a reagrupació familiar o les que són detingudes “pel delicte de la maleta”, referint-se al tràfic de drogues i no coneixen a ningú, ni a vegades l’idioma.
En els tres estudis presentats, es parla que a les presons catalanes, com a l’exterior, s’exerceix la prostitució, sobretot per aconseguir recursos econòmics, tot i que hi ha un control des de cada centre, com en el cas d'entrada de drogues als penals.
A més a més, en les converses amb recluses, distintes investigadores han indicat que les dones es queixen que se'ls dona formació i ofertes laborals “pitjors” que els homes. I les que tenen arrelament familiar “no volen una presó de dones soles”, sinó amb activitats mixtes, com ja es fa en alguns centres catalans, amb el teatre, on hi ha mòduls de dones dins de presons d’homes, de les quals s’ha criticat que no tenen el mateix servei. També s'indica que a voltes "se les infantilitza".
Alhora, es reclama una millora dels espais per als infants que venen a veure els seus pares als penals catalans, i s’ha destacat el bon resultat dels anomenats Grups de Responsabilitat Parental, implantant a la presó de Brians.
El resultat d’aquests estudis, i d’altres sis en preparació (arquitectònic i sobre suïcidis, entre d’altres), es volen tenir en compte per la futura presó de dones, que s’ha de construir a la Zona Franca de Barcelona, segons ha afirmat el director general d’Afers Penitenciaris, José María Montero, en la cloenda de la jornada que ha insistit, però, que l’aposta de Justícia és “impulsar noves formes d’executar les penes fora de les presons”.
A la foto principal, una menor que viu amb la seva mare al centre penitenciari Wad-Ras de Barcelona. / Foto: Departament de Justícia