Aspirar a canviar la societat per tal de convertir-la en més igualitària implica necessàriament treballar en diferents fronts: canvis en les lleis, el sistema educatiu, mitjans de comunicació, polítiques i, fins i tot, en la llengua. Un dels moviments o corrents per col·laborar en la cerca de la igualtat entre homes i dones és l’ús del llenguatge inclusiu o no sexista. Segons exposa Estrella Montolío, catedràtica de Llengua Espanyola a la Universitat de Barcelona (UB), el llenguatge inclusiu o no sexista es pot definir com "un moviment que té com a objectiu visibilitzar les dones amb el discurs". Aquesta finalitat es persegueix a través d’evitar utilitzar el masculí genèric i cercant alternatives com els desdoblaments de les paraules o substantius més genèrics. Per exemple, fer servir els treballadors i les treballadores o el personal de l'empresa. Però, quin canvi genera això? La premissa per fer servir el llenguatge inclusiu és senzilla: a través de com parlem del món, el coneixem i, ara mateix, el coneixem des d’una visió androcèntrica.
"Un home mai comença considerant-se un individu d’un sexe determinat: es dona per fet que és un home. (...) L’home representa al mateix temps el que és positiu i el que és neutre fins al punt que es diu els homes per designar els éssers humans", escrivia fa 73 anys Simone de Beauvoir en les primeres pàgines d'El segon sexe. L'anàlisi de la filòsofa assenyala una problemàtica que actualment es manté: es fa servir el masculí per designar la universalitat. Narracions, discursos, relats, en tots tradicionalment es fa servir el masculí per apel·lar tota la humanitat, fet que relega les dones al marge, són l'altra cosa, l'Alteritat, segons Beauvoir. Tot plegat no es limita a fer servir una paraula en masculí o femení, per la filòsofa francesa, sinó que narrar i exposar la realitat només des de la perspectiva masculina, com única, neutral, universal.
A favor
Juliana Vilert, psicòloga i vicepresidenta segona de l’Associació 50 a 50, exposa: "El llenguatge condiciona com nosaltres anem construint la nostra visió del món i de la realitat. Per tant, és molt important si estem fent servir un llenguatge que deixa fora de forma sistèmica més de la meitat de la població". Vilert reivindica la importància de fer servir el llenguatge inclusiu com a eina per introduir una perspectiva més gran a la manera en com definim el que ens envolta, però reconeix les seves complicacions. "Entenc que des d’un punt de vista lingüístic intentem comunicar de forma eficient, fent servir el mínim d’expressions possibles", assegura. Tanmateix, considera que "quan es tracta de corregir desigualtats és crucial estirar les costures, en aquest cas, de l’ortodòxia lingüística". Vilert il·lustra la necessitat d’estirar les costures amb una altra estratègia que ha estat polèmica en les polítiques feministes: les quotes. "La quota també és estirar les costures de l’ortodòxia de la igualtat perquè pots dir: 'posar quotes discrimina', però a vegades hem de corregir desigualtats inicials d’aquesta manera".
Si bé, deixar enrere la visió androcèntrica de la societat a través d’un canvi en com usem la llengua, és la principal proposta que podem extreure del llenguatge inclusiu o no sexista, aquest també ens pot generar alguns dubtes com: El seu ús no pot reforçar el sistema binari sexe-gènere? Forçar un canvi en l’ús de la llengua pot empènyer realment un canvi social? És el seu ús traslladable més enllà dels ambients formals? Aquestes i altres preguntes han sorgit dins i fora del moviment feminista i plantegen l’eficàcia de l’adopció del llenguatge. Com qualsevol estratègia en qualsevol moviment social, el llenguatge inclusiu té ferms defensors, però grans detractors que qüestionen la seva utilitat.
Juliana Vilert, psicòloga, vicepresidenta segona de l’Associació 50 a 50 i directora d’Organització i Persones de FGC / FGC
En contra
Entre les veus més critiques amb el llenguatge inclusiu o no sexista trobem la lingüista i professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, Carme Junyent. "No parlo mai de llenguatge inclusiu perquè el que es tracta de canviar és la llengua. El llenguatge és la capacitat de parlar, la llengua és el que parlem i és el que volen canviar", matisa Junyent. La lingüista considera que els canvis en la llengua no motiven un canvi en la societat, és a dir, que l’estratègia en si que planteja el projecte del llenguatge inclusiu es fonamenta en una premissa errònia. Però, per què? "Ningú pot mostrar cap cas en què canviant la llengua hagi canviat la realitat, per tant, com que no conec cap cas i sé com canvien les llengües, que és adaptar-se a la realitat i no a l’inrevés, no puc compartir això", sentencia la lingüista.
Gran part de la crítica al llenguatge no sexista se centra justament en aquesta qüestió: canvia realment la realitat? La Fundéu, una associació que vetlla pel bon ús del castellà en els mitjans de comunicació, s'ha fet ressò d'aquest debat: "Molts creuen que és l'idioma el que va canviant a mesura que canvia la societat, mentre que per altres el fenomen corre en la direcció contrària: només impulsant canvis en la llengua aconseguirem que canviï la realitat que aquesta designa. Com en gairebé tots els debats, és possible que en aquest ambdues parts tinguin una mica de raó". Si bé la fundació no es decanta per cap banda, el plantejament recorda a l'eterna pregunta: és primer l'ou o la gallina? Amb les paraules entenem el món, o entenem el món i creem les paraules. Si una de les opcions és correcta, el llenguatge inclusiu pot tenir sentit o ser inútil. Per això és un aspecte tan central entre qui li dona suport i qui no.
Carme Junyent, lingüista i professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB / Montse Giralt
Vilert, com a psicòloga, sosté que sí; Junyent, com a lingüista, considera que no. Però l'oposició de Junyent no es limita a aquesta qüestió, ja que la lingüista remarca que les llengües no canvien amb intervencions així de directes, sinó que ho fan de forma més orgànica. Un exemple: "El canvi del tu i el vostè. Els canvis als anys seixanta i setanta modifiquen la societat i canvien les jerarquies. Abans teníem clar a qui tractàvem de tu i a qui de vostè, però ara no ho tenim tan clar. Els canvis són així, molt lents". Considera que el llenguatge inclusiu no compleix aquesta evolució progressiva de la llengua com en l'exemple exposat, ja que s'han elaborat guies i manuals adoptats per associacions i institucions que ajuden a promoure el seu ús i, per tant, organismes institucionals juguen un paper important en la seva promoció. Per això assegura que és una imposició “des de dalt”.
Més enllà
El llenguatge inclusiu és presentat, en essència, com un corrent o estratègia per ajudar a construir una societat més igualitària. Els darrers anys, tanmateix, el protagonisme que ha pres en el debat públic fa que expertes i membres del moviment feminista es qüestionin si se n’està fent un bon ús o està servint com a coartada. Irene Yúfera, lingüista i professora del Departament d'Educació Lingüística i Literària i DCEM de la UB, afirma: "Jo no estic en contra del llenguatge inclusiu, estic en contra de la banalització, que sigui només un canvi en les formes i que aturi una reflexió que vagi més enllà". Estrella Montolío comparteix aquesta preocupació i ho exemplifica de la següent manera: "Es pot fer servir de manera molt superficial. Un directiu pot deixar anar un: 'bona tarda a tots i totes', pensant que és el més igualitari del món, i tot seguit fa una broma sobre com són de guapes les hostesses de l’esdeveniment".
Desdoblar o fer servir genèrics no canvia el contingut del discurs i es corre el risc que es facin servir simplement per quedar bé, de forma superficial. Això es dona perquè el llenguatge inclusiu no és una finalitat en si mateixa, sinó un corrent més cap a un objectiu, es pot fer servir bé o malament. Pot ser una eina útil o no, però no és el final d’un projecte polític per promoure la igualtat, malgrat que pugui haver-hi gent que el percebi com a tal. És per això que tant Yúfera com Montolío són crítiques amb la seva potencial banalització i aposten per una perspectiva comunicativa més profunda. "No ens podem quedar només amb un ús superficial del llenguatge", assegura Montolío, i afegeix: "El llenguatge inclusiu hauria de tenir una perspectiva més àmplia cap a una comunicació inclusiva o igualitària". Canvi en les metàfores, les fotografies que il·lustren les notícies, la manera en què es presenten els homes i les dones, són alguns dels aspectes que engloba la proposta per una comunicació inclusiva. El llenguatge inclusiu pot ser una pota més d'aquesta, que encara té recorregut per mostrar si realment canviant la llengua es pot canviar la nostra percepció del món i saber si és abans l'ou o la gallina.