El 9% de la població de Catalunya, unes 705.000 persones, viu en zones inundables i més de 110.000 habitants habiten en entorns de molt alt risc —amb una recurrència d'almenys una inundació per dècada—, d'acord amb les dades de Protecció Civil de la Generalitat. Un total de 1.300 km², el 4% del territori català, són zones inundables, d'acord amb les anàlisis dels organismes de conca de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). A més, cal tenir en compte que un 15% de les zones urbanitzades de Catalunya a les conques internes estan afectades per risc d’inundació tant fluvial com marítima d'acord amb el pla català de gestió del risc d’inundacions. Essent la costa mediterrània propícia a les DANA i la més exposada a aquests violents fenòmens climàtics, especialment a la tardor, les inundacions són el gran risc natural recurrent a Catalunya, amb un ampli historial ja d'episodis d'origen fluvial, pluvial i marítim que han deixat importants danys materials i humans.
Donada aquesta predisposició a Catalunya, d'acord amb Protecció Civil, hi ha 521 municipis que estan obligats a tenir un Pla d'Actuació Municipal per risc d'inundacions, donat l'alt risc en àmplies zones del territori, algunes molt poblades. Amb tot, 296 localitats no disposen d’un pla en vigor; de les quals, 238 el tenen caducat i 58 no n'han redactat mai cap. Només 225 el tenen actualitzat, homologat i en vigor. Alguns municipis l'han redactat recentment: Cervelló, Godall, Lliçà de Vall, Montesquiu, Sant Esteve de Palau Tordera, Sant Pere de Vilamajor i Tiana, per exemple, l'han homologat en els darrers sis mesos. Entre els municipis que continuen sense pla per inundacions, tot i trobar-se en zones amb risc constatat d’inundació, hi ha poblacions destacades com Badalona, Montcada i Reixac, Castelló d’Empúries i Vilassar de Mar.
De fet, amb motiu de la darrera DANA, el Govern ha aprovat recentment un paquet de mesures per actualitzar els protocols de protecció i civil i per revisar les activitats que es duen a terme en zones inundables. El president Salvador Illa ha assegurat que aquest episodi ha permès comprovar la necessitat de millora diferents qüestions, per fer front a la repetició d'aquesta situació en el futur com a efecte del canvi climàtic. La tasca de revisió la durà a terme l'ACA, inclosa en el Departament de Territori que encapçala la consellera Sílvia Paneque. "El Govern serà estricte en això. Tenim obligació de ser-ho. Posarem en marxa els mecanismes legals pertinents per garantir que les activitats es fan en terrenys que no són inundables", va advertir, tot i admetre que probablement s'hauran de prendre decisions que no són de "bon grat". Alhora, Illa va anunciar un paquet de 20 milions d'euros per garantir que tots els municipis tinguin el seu pla de protecció homologat d'aquí a dos anys.
3 milions d'habitants en risc d'inundacions a Espanya
Al conjunt de l'Estat, són més de tres milions d'habitants —el 6,9% de la població— els que viuen en zones de perill en cas d'inundacions, com les que es van produir el 29 d'octubre a totes les poblacions del sud de València amb motiu de la DANA, tal com assenyala un recent estudi de la Universitat d'Almeria. La costa mediterrània és la més exposada a aquests violents fenòmens climàtics, que a més de les pèrdues humanes, almenys 214 a València pel recent temporal, també s'exposa a potencials pèrdues econòmiques de 122.132 milions d'euros, segons el citat estudi.
La investigació, ‘Una aproximació a l'exposició al risc d'inundació fluvial a Espanya a través del Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables’, ha estat publicada en la revista científica 'Geomatics, Natural Hazards and Risk'. L'estudi l'ha liderat l'investigador Fulgencio Cánovas García, en col·laboració amb Jesús Vargas Molina. En aquest, s'explora l'exposició a les inundacions a Espanya en relació amb la població humana, les activitats econòmiques i els punts d'especial importància; amb una anàlisi que es basa en la cartografia oficial de risc d'inundacions generada pels organismes de conca de les diferents demarcacions hidrogràfiques espanyoles.
A més, presenta una estimació de les persones, activitats econòmiques i punts d'especial importància situats en zones inundables, així com la seva distribució per tota la geografia estatal. Segons els investigadors, les dades obtingudes permeten enfortir el debat sobre la gestió del risc d'inundació i contribueixen a millorar els processos de presa de decisions. En aquest sentit, afirmen que poden contribuir a millorar polítiques sectorials de mitigació, adaptació i resposta al risc com l'ordenació territorial, la planificació urbana o la protecció civil. Finalment, s'alerta també del fet que a Espanya l'exposició a les inundacions continua augmentant impulsada per la impermeabilització del sòl i el creixement de la població en les zones urbanes costaneres.