El 9 de Novembre del 2014, 2.344.828 van votar en el procés de participació ciutadana sobre el futur polític de Catalunya. Va ser un dia que va transcórrer amb total normalitat. No va passar res. Des de les 9 del matí quan van obrir els instituts on hi havia les urnes, fins a la roda de premsa amb el detall dels resultats que van donar la victòria al sí amb un 88,91% dels vots, no hi va haver res que impedís la votació ni generés cap situació de risc o aldarulls.
Ni la Fiscalia va moure peça, tot i haver obert la nit abans una investigació d'ofici, ni els jutges van fer tancar els locals ni van requisar les urnes, com demanaven algunes de les denúncies que van arribar amb comptagotes als jutjats de guàrdia el mateix 9-N. Tampoc els Mossos d'Esquadra van sol·licitar la relació de centres ni les dades dels seus responsables per fer-los arribar a la Fiscalia, tal com els va demanar el Ministeri Públic.
Va ser un dia que va transcórrer sense sorpreses, però que va obrir la batalla de la politització de la justícia i algunes esquerdes en les cúpules d'una part del poder judicial, sobretot a la Fiscalia, que va acabar perdent el Fiscal General de l'Estat pel camí i amb la unitat dels fiscals catalans esquinçada.
Durant 15 dies un esborrany de la querella que ha suscitat el judici d'aquest dilluns a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, va de Barcelona a Madrid i de Madrid a Barcelona. Els fiscals es neguen fins a tres vegades a presentar la querella i argumenten que no veuen fonament jurídic ni base legal per actuar contra el Govern per permetre el 9-N i no aturar la consulta després de la prohibició del Tribunal Constitucional.
Coincideixen amb ells associacions de jutges, el col·legi d'advocats i l'advocacia catalana, que defensen que un procés penal és el que arriba en última instància i que cal estar realment segur que s'ha comès un delicte per portar a algú als tribunals.
Paradoxalment, i d'una manera del tot poc usual en el món dels tribunals, tots els actors de la judicatura trenquen el silenci al qual s'acullen habitualment i expressen les seves opinions sobre la querella. Es fan públiques opinions de fiscals, la fiscal en cap de Barcelona es desmarca i s'uneix a Torres-Dulce, es carrega contra la premsa i s'entra en un joc de declaracions i posicionaments públics propis del món polític i allunyats del forat negre amb què que jutges i fiscals tenen acostumats els ciutadans.
Cronologia
4 de novembre
El Tribunal Constitucional prohibeix la celebració de la consulta. En la resolució, el tribunal evita advertir Mas sobre l'obligatorietat de complir les seves decisions, com demanava l'Estat, però estableix que queden suspesos tots els actes "de preparació de la consulta o vinculades a ella".
8 de novembre
La fiscalia catalana comença una investigació d'ofici contra la consulta a instàncies de la Fiscalia General de l'Estat. Dissabte al vespre, i hores abans d'obrir els instituts on hi ha les urnes, fa públic l'inici de la investigació. Investiga si hi ha indicis dels delictes de desobediència, de prevaricació i de malversació de fons públics, per l'ús dels locals per a la votació.
El Ministeri Públic envia un requeriment al departament d'Ensenyament preguntant si s'han fet reunions i donat ordres per utilitzar els locals. Al departament d'Interior, demana la relació de locals i els seus responsables. I a l'empresa Unipost S.A., les factures de la publicitat del procés participatiu.
Aquella mateixa nit es fa un esborrany de la querella, s'envia a Madrid i torna a Barcelona completament retocat.
9 de novembre
Celebració de la consulta. La votació transcorre amb normalitat. Els departaments requerits no responen les peticions de fiscalia.
Al llarg del dia arriben 24 denúncies als jutjats de guàrdia, però no es fa retirar cap urna. (Barcelona, 15; Manresa, 6; Badalona, 1; Tarragona, 2).
Els denunciants són UpyD, un regidor del PP d'Esplugues i particulars. Els denunciats, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Ramon Espadaler, que en aquell moment era conseller d'Interior i no va donar cap ordre directa als Mossos per impedir la consulta. Les denúncies demanen com a mesures la retirada de les urnes i detencions, però cap jutge aplica cap mesura cautelar.
10 i 11 de novembre
Dos dies de teoritzacions i hipòtesis sobre el text de la querella, els imputats, els delictes, qui la redacta, qui la signa i on es presenta.
Entre totes les informacions que van apareixent hi ha el nom de Germà Gordó, conseller de Justícia, com a possible imputat perquè les urnes de cartró les han fet presos. Transcendeix que la querella exclourà els voluntaris i els responsables dels locals on es va fer la votació.
Comença el debat per decidir on es presenta la querella, si en un jutjat de guàrdia o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I el fiscal general Eduardo Torres-Dulce fa unes declaracions en què marca el seu propi temps pel que fa a la investigació i surt al pas de les presumptes pressions del govern central sobre el ministeri públic. "En el temps de la Fiscalia, actuem quan considerem que els fets ja són carn de procés penal", diu Torres-Dulce en una atenció als mitjans.
12 de novembre
S'enllesteix un segon esborrany de la querella que planteja la imputació d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pels delictes de desobediència i prevaricació i una petició de penes d'inhabilitació. Tot i que la querella va i ve de Madrid durant dies, s'hi incorporen i se'n treuen imputats i delictes, l'esborrany del 12 de novembre és el que més s'assembla al que s'acaba presentant. No només al text final de la querella, sinó a l'escrit d'acusació de la Fiscalia que ha acabat anant a judici.
17 de novembre
La fiscalia catalana es nega per unanimitat a presentar la querella. Els nou fiscals catalans es reuneixen i argumenten que no hi ha fonament legal. La seva argumentació, per escrit a l'acta d'aquella reunió, forma part de les proves que es veuran en el judici i de les que ha demanat Francesc Homs en la seva causa.
La plantada dels fiscals catalans provoca una decisió inèdita en els últims anys: la convocatòria d'urgència de la Junta de Fiscals. Un organisme assessor no vinculant que ha d'assessorar el Fiscal General de l'Estat per decidir si hi ha fonament jurídic per presentar la querella contra el Govern de Catalunya.
19 de novembre
Es convoca la Junta de Fiscals, la qual "expressa el recolzament de forma molt majoritària a favor de la ratificació de formular querella per l'anomenat 'procés de participació ciutadana' del passat 9 de novembre", segons el comunicat que es fa públic un cop acaba la reunió a Madrid.
Segueix el comunicat: "En conseqüència, el ministeri fiscal emprendrà les accions legals oportunes davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb les precisions de caràcter tècnic realitzades durant la reunió celebrada avui. S'han complert així les previsions de l'Estatut orgànic del ministeri fiscal, davant la discrepància plantejada pel fiscal superior de Catalunya a complir amb l'ordre formulada pel Fiscal General de l'Estat. Aquesta ordre es reiterarà seguint el criteri gairebé unànime expressat avui per la Junta."
"La Junta de Fiscals de Sala és un òrgan d'assessorament tècnic. La presideix el Fiscal General de l'Estat i la integren el tinent fiscal del Tribunal Suprem i els fiscals de sala, la més alta categoria dins de l'escalafó de la carrera fiscal. Assessora en matèria doctrinal i tècnica, amb vista a la formació dels criteris unitaris d'interpretació i actuació legal, la resolució de consultes, memòries i circulars, així com la preparació de projectes i informes que s'hagin d'elevar al Govern [d'Espanya]".
En paral·lel es reuneixen els fiscals de Barcelona i es posen al costat de la Fiscalia General de l'Estat. Mostren que no tots els fiscals de Catalunya estan en contra de la querella i que, en particular a Barcelona, hi ha un cert malestar per no actuar contra la Generalitat.
20 de novembre
La Fiscal en cap de Barcelona, Anna Maria Magaldi, es desmarca públicament de la fiscalia catalana i ofereix tot el suport a Torres-Dulce. Es planteja la possibilitat que sigui ella qui acabi signant la querella.
21 de novembre
Es presenta la querella al TSJC i la signa el Fiscal en cap de Catalunya, Jesús Maria Romero de Tejada, tot i estar redactada per la Fiscalia General de l'Estat. Són 30 pàgines que inclouen 4 delictes: desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. Les penes previstes aper a aquests delictes impliquen la inhabilitació i la presó.
Al llarg de la instrucció, però, la querella inicial ha quedat rebaixada per la mateixa Fiscalia, que ha retirat els delictes de malversació i usurpació de funcions, amb la qual cosa també desapareixen les penes de presó.
18 de desembre
Dimiteix el Fiscal General de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, per discrepàncies amb l'executiu de Mariano Rajoy. Durant els dies previs a la presentació de la querella hi ha tensions entre el Govern espanyol i el Fiscal pel ritme i la manera com Torres-Dulce ha gestionat la crisi. És la cirereta d'unes relacions complicades entre el màxim responsable de la Fiscalia i el Govern espanyol que s'arrossegaven des del 2013.
22 de desembre
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit la querella i comença la investigació contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau que culmina aquest dilluns amb l'inici del judici.