L’equip d’advocats del 9N, que porta les defenses l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, al·lega que la causa és "clarament política". Els lletrats estan a l’espera que el Tribunal Suprem accepti o no el cas. Aquesta setmana el jutge instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha portat la investigació fins ara ha decidit enviar tot el sumari a Madrid. La possible imputació de l’exconseller de la Presidència Francesc Homs, que és diputat al Congrés i per tant aforat, ha fet decidir al jutge Joan Manel Abril derivar tota la causa al Suprem. L’alt tribunal ha de decidir ara si només es queda la part d’Homs i envia a Catalunya la part de Mas, Ortega i Rigau, o bé s’ho queda tot.

L’únic punt a discutir, segons expliquen a El Nacional fonts de les defenses, és si el cas ha de quedar tot en una peça o cal partir-lo en dos. La lògica fa pensar que hauria de quedar-se’l tot el Tribunal Suprem. Però no seria la primera vegada que el Suprem divideix la causa. Així ho va fer en el cas dels ERO d’Andalusia. Mentre no resol, els advocats esperen sense tenir preferències. “És un procediment purament polític i tant és que ho resolgui un o un altre”, afirmen.

Fonts de la defensa confien que “sigui qui sigui el tribunal, impartirà justícia i arxivarà la causa”. De fet, els lletrats creuen que el cas s'acabarà arxivant: “Creiem fermament en el nostre escrit d’arxiu”, on argumenten que “els fets no són constitutius de delicte”.

Els advocats van presentar el 8 de març el recurs perquè s'arxivi la causa. Van preparar l’escrit d’arxiu pensant en la possibilitat que Joan Manel Abril derivés la causa a Madrid i que el Tribunal Suprem rebés ja un argumentari defensant que no hi ha delicte en la convocatòria de la consulta del 9N.

El paper de la Fiscalia

Del que sí que es queixen fonts dels lletrats és del paper del Ministeri Públic, que manté l’acusació per portar al banc dels acusats Mas, Ortega i Rigau per malversació, prevaricació, usurpació i desobediència.

El cas va començar a partir de la querella de la Fiscalia. Tot i que en un principi els fiscals catalans van dir que no hi havia delicte, ara mantenen l’acusació. L'ex fiscal general de l'Estat Eduardo Torres-Dulce va acabar imposant el seu criteri i el fiscal en cap de Catalunya, que hi estava en contra, finalment va firmar la querella.

La decisió de presentar la querella topava amb la posició dels nou fiscals catalans que es van plantar i van dir que no veien motius per denunciar Mas. Argumentaven que l’ordre del Tribunal Constitucional que prohibia la celebració de la consulta del 9N no era concreta ni tampoc precisa, i no determinava cap persona com a responsable en el cas que s’incomplís. En aquell moment, només un part dels fiscals de Barcelona, encapçalats per la fiscal en cap Anna Maria Magaldi estaven a favor de presentar la querella. 

L’equip d’advocats del 9N atribueix el fet que la Fiscalia acabés presentant la querella a les pressions de la Fiscalia General de l’Estat i del govern espanyol. I per això cap dels acusats respon en els interrogatoris les preguntes del fiscal.

Estratègies judicials

La causa salta al Tribunal Suprem perquè Francesc Homs és aforat. És només una part. L’altra, la que implica Mas, Ortega i Rigau, penjava fins ara del TSJC perquè Irene Rigau manté l’acta de diputada. “Rigau no té cap interès a deixar de ser parlamentària”, diuen fonts de la defensa. I afegeixen: “No juguem a estratègies per esquivar jutges”.

La defensa del 9N veu el cas com un “procediment clarament polític on no es poden arbitrar mecanismes de dret processal normals”.

La pilota està ara a la teulada del Tribunal Suprem, que ha de definir la causa. Si imputa Homs, aquesta peça se la queda segur, però la resta podria tornar a Catalunya. El temps que trigui coincidirà amb la formació del govern espanyol i els plans de desconnexió de l’Estat que promou el govern de Carles Puigdemont.