L'associació ultradretana Abogados Cristianos, habitualment darrere de totes les causes per “ofensa als sentiments religiosos”, ha acusat aquesta setmana als sanitaris espanyols d'embossar-se “ingents quantitats de diners” venent òrgans de pacients als quals “incentiven” a optar per l'eutanàsia. En un article al seu lloc web i en diversos tuits, Abogados Cristianos assegura que els metges i hospitals involucrats en trasplantaments d'òrgans reben “sobresous” de “milers d'euros”, i acompanyen l'afirmació amb una imatge d'elaboració pròpia amb els suposats preus de cada òrgan: 11.700 € pel cor, 13.000 € pel fetge, 9.000 € pel ronyó. Sense aportar proves ni detallar fonts.

Les acusacions anaven acompanyades d'una carta a la ministra de sanitat, Mónica García, per demanar-li que posi fi a aquestes suposades dinàmiques. La resposta de García, de la branca de Sumar del govern de coalició que presideix Pedro Sánchez, no ha tardat a arribar: en una publicació a les xarxes socials, la ministra ha anunciat que estudiaran accions legals contra la publicació de l'associació ultradretana. “Ataca al nostre sistema de trasplantaments, als nostres professionals i a la nostra sanitat”, ha denunciat García, que ha recordat que a Espanya la donació d'òrgans és “voluntària, confidencial i sense ànim de lucre”.

Per la seva part, el secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, ha assenyalat que Abogados Cristianos, als quals titlla de “pseudoorganització”, ha agafat les dades de quants diners costa realitzar un trasplantament i els ha emprat per “mentir” sobre els professionals, el sistema de trasplantaments i l'eutanàsia. “Ni una mica de respecte cap a qui millora la vida dels altres”, ha sentenciat l'alt càrrec del Ministeri en una piulada a 'X' (Twitter). 

Espanya, líder en trasplantaments

Espanya és líder mundial en donació d'òrgans des de fa dècades. Sota la coordinació de l'Organització Nacional de Trasplantaments, el 2023 es van realitzar 5.861 trasplantaments d'òrgans, una taxa de 122,1 trasplantaments per milió de població, d'acord amb les últimes dades del Ministeri de Sanitat. La xifra es va assolir gràcies a l'“acte generós” de 2.346 persones que van donar una vegada morts i 433 persones que van donar un ronyó i 2 part del seu fetge en vida. Aquestes dades van suposar un creixement del 9% en trasplantament i del 7% en donació en comparació amb 2022.

El tràfic d'òrgans, una xacra

També és cert que existeix el tràfic il·legal d'òrgans en moltes societats i Sanitat el descriu de la següent manera. “Cada any es realitzen entre 140.000 i 150.000 trasplantaments al món (...). L'OMS calcula que entre un 5% i un 10 % d'aquests trasplantaments resulten del tràfic d'òrgans. Aquest delicte ocorre normalment en el context del turisme de trasplantament, en el qual pacients de països rics o amb minories riques es trasplanten en països en vies de desenvolupament amb òrgans il·lícitament extrets dels sectors més vulnerables de la població. Però cap país no és lliure del tràfic d'òrgans. És un problema de dimensió global que viola drets humans fonamentals”.

En aquest sentit, la lluita contra el tràfic d'òrgans és també una prioritat de l'Estat. El 2020 va ratificar el Conveni de Santiago de Compostel·la per a la lluita contra aquest delicte i s'adscriu al marc jurídic sobre la qüestió del Consell d'Europa. Juntament amb uns altres 14 països, Espanya va ser dels primers signants del conveni. El text obliga els estats a tipificar com a delicte l'extracció il·lícita d'òrgans humans i el seu ús per a trasplantaments o per a altres finalitats. A més, inclou mesures per a la protecció de les víctimes i per a la prevenció del delicte, com la necessitat d'assegurar la transparència dels sistemes de trasplantament i l'accés equitatiu a aquest procediment. El Codi Penal tipifica el tràfic d'òrgans com a delicte a l'article 156 bis i el castiga amb pena de presó d'entre tres i dotze anys.