Un relat "mancat de coherència i amb contradiccions als informes". És el raonament del jutge  dle jutjat d'instrucción 2 de Terrassa per dictar l'absolució d'una mestra de Terrassa, acusada de provocar lesions lleus a una alumna, de 10 anys, per haver pintat una bandera espanyola i escriure "Viva Espanya" a la portada del seu àlbum de treballs manuals, el juny 2019. El jutge és clar i contundent: "No es considera provat que l'acusada empenyés, colpegés o agredís la menor de cap forma, ni que per les accions de la professora la menor patís cap lesió. No es considera provat que l'acusada tingués intenció de menystenir, amb cap dels seus actes, la integritat física de la menor ni de causar-li algun tipus de perjudici." La fiscalia demanava que fos condemnada a pagar una multa de 1.080 euros, la mateixa sanció que sol·licitaven els pares de la menor, a més d'una indemnització de 3.700 euros. La sentència no és ferma i ara es pot recórrer a l'Audiència de Barcelona.

La denúncia va provocar molt enrenou polític i va obligar el Departament d'Educació a obrir una investigació per aclarir els fets. En la resolució, el jutge exposa que la mestra "sempre ha donat la mateixa versió, sense contradiccions essencials." Relata que va apartar la cadira de la menor sense brusquedat, la va alçar per les axil·les i la va acompanyar a la sortida, sense que la menor caigués a terra ni ella l'agafés del coll en cap moment, i que va actuar així per restablir la seva autoritat com a professora davant d'una alumna que ja l'havia desobeït en dues ocasions durant el mateix matí. Per això, en els fets provats de la sentència només es recull que hi va haver una discussió entre la menor i la mestra i la va fer sortir de la classe. El jutge afegeix que no valora el que van dir els altres alumnes, ja que no es va recollir en seu judicial, i que l'informe policial i el mèdic són contradictoris i no aclareixen si va tenir alguna lesió, a part de ressenyar un dolor lumbar.

 

Motivació

En la sentència, el jutge Marcos Melendi exposa que hi ha "escasses dades objectives per considerar provat que la menor hagi patit realment alguna lesió física. No obstant això, reconeix que "se li cridés l'atenció davant de tota la classe, amb to seriós, i acabés expulsada de l'aula pot ser efectivament considerat com una situació desagradable per a una alumna". També aclareix que en l'actuació de la mestra "no hi va haver una suposada motivació ideològica", i que ja va ser descartada per la interlocutòria que va acordar la transformació de procediment a aquest judici per delicte lleu, el qual -indica el jutge- que els fets objecte del procediment "no tindrien cap biaix polític".

Igualment, admet que les contradiccions assenyalades per la defensa quant al relat dels fets "existeixen". Precisa que en la denúncia policial es narra la suposada agressió d'una manera diferent de la qual cosa consta a l'informe d'urgències i d'una manera diferent del relat que la menor va donar en la seva exploració. En la denúncia davant de la policia s'indica que l'acusada hauria retirat la cadira on estava la menor de manera brusca i per aquesta raó la menor hauria caigut al terra d'esquena, sense cap menció a què hagués interposat la mà en caure i s'hagués fet mal a un dit. I la suposada ruptura del dibuix de la menor s'hauria produït després de tota la presumpta agressió. En canvi, l'informe d'urgències indica que la menor hauria explicat que la professora l'hauria agafat de la samarreta i aquest gest hauria provocat que la nena caigués d'esquena. Per tot això, el jutge no valora aquests informes. Tampoc no accepta l'argumentació dels pares que la professora era la "preferida" de la menor, i per això no mentiria. Afirmació que el jutge li dona la volta i exposa que pel mateix la mestra tampoc no ho faria. Les tècniques que van atendre a la menor, segons el jutge, exposen el seu estat i sentiment d'"enfadada", però no aclareixen si va patir unes lesions. Per tot això, considera que no hi ha suficients proves per enervar la presumpció d'innocència de la mestra.

Els partits polítics espanyolistes van aprofitar aquest incident per intentar crear divisió en la societat catalana.