El director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, ha insistit que si no plou aquesta primavera, Catalunya entrarà en situació d'emergència la pròxima tardor. "Si no plou i l'estiu comença abans i, per tant, el marge de pluges és més baix, entraríem en emergència al setembre. Al ritme que baixen els embassaments, sense aportació extra d'aigua, la línia es trencarà al setembre", ha advertit. En una entrevista aquest dimecres a Rac1, ha reconegut que les pluges del passat cap de setmana han permès remullar el sòl i sumar dos o tres hectòmetres als embassaments, però ha alertat que "són insuficients" per revertir la greu situació de sequera. "Hem guanyat un parell de setmanes", ha assenyalat el director de l'ACA, que ha dit que per millorar la situació caldria que plogués durant un mes sencer. Així doncs, si no plou, la situació passaria de la fase d'excepcionalitat, en la qual ja es troben 495 municipis de Catalunya des d'aquest dimarts, a fase d'emergència.
Sobre les mesures que es podrien acabar aplicant si finalment es compleixen els pronòstics, s'ha mostrat partidari de reduir la pressió de l’aigua que surt de les aixetes en lloc de fer talls puntuals “que poden malmetre la xarxa” i no són efectius. Si finalment, s'entra en aquesta situació d'emergència, Reyes ha advertit que la reducció en el consum d'aigua es començarà a notar a les llars, perquè es fixaria un consum màxim de 200 litres per habitant i dia, 30 menys dels que marca la situació actual. Reyes aclareix que l'Agència no és partidària d'aplicar talls d'aigua, sinó de reduir la pressió de les canonades. "Tallar l'aigua pot suposar desperfectes a la xarxa. Seria òptim consumir el mateix, però amb menys pressió. Alguns municipis ens explicaven que, just abans de fer talls, s'omplien banyeres, piscines... i, per tant, no hi havia estalvi", ha apuntat.
Transvasaments del Roine o del Segre
Samuel Reyes ha descartat el transvasament del Roine o del Segre com a mesura per fer front al dèficit hídric que pateix Catalunya o a futurs problemes de sequera. Reyes aposta per aplicar mesures d'estalvi, invertir en plantes dessaladores com la del Prat (Baix Llobregat), la de la Tordera (Maresme) o la que està projectada a Cubelles (Garraf), així com apostar per la regeneració d’aquest recurs per afavorir-ne el reaprofitament. Així doncs, ha advertit que cal treballar conjuntament entre els ajuntaments per connectar més poblacions a la xarxa supramunicipal i millorar l'eficiència a les xarxes en baixa. "Espero que en els pròxims quatre anys puguem endreçar el servei d’aigua a Catalunya".
El director de l'ACA ha remarcat que cal que els ajuntaments treballin conjuntament per incrementar el nombre de pobles i ciutats connectades a una xarxa supramunicipal. També ha recordat que s’ha aprovat una línia de subvencions de 50 milions d'euros per ajudar les poblacions de Catalunya a implantar mesures per reduir el consum d’aigua. En aquesta línia, ha afirmat que l’ACA estarà al costat de les localitats catalanes per avançar en la millora de les xarxes d’abastament d’aigua en baixa. Sobre les informacions que s'han fet públiques en les quals s'indica que el 24% de l'aigua de les xarxes municipals es perd a conseqüències de les fuites i altres avaries. Reyes ha apuntat que és "aigua no registrada, no de pèrdues".
Mesures per augmentar els recursos hídrics
Entre les mesures que està estudiant l'ACA per incrementar els recursos hídrics de Catalunya és ampliar la presa de l'embassament Darnius-Boadella (Alt Empordà). L'ACA defensa que si Darnius-Boadella guanyés més capacitat, es podria aprofitar un fenomen meteorològic que a la zona es coneix com a 'mugada', ja que passa a la conca de la Muga. Es tracta d'episodis de fort vent que al llarg de la història han comportat inundacions i pluges abundants en poc temps. El projecte amb què treballa l'ACA pretén comprovar si, ampliant la presa, es pot retenir més aigua quan les mugades apareguin. D'aquesta forma es podria disposar de més recursos per regar els camps de la zona. A diferència del sistema Ter-Llobregat, que destina prop d'un 70% de l'aigua a l'ús domèstic i industrial, a Darnius, el 60% de l'aigua serveix per regar camps. La resta es fa servir per abastir municipis com Figueres, Cadaqués, Llançà, Roses o Empuriabrava.