Tensions. Una miradeta. Un somriure. Un WhatsApp. Un xat arxivat. Una trobada casual a la màquina del cafè. A la feina, un s'hi passa moltes hores i a banda de ser un lloc de producció també ho és de socialització. No és estrany, doncs, que una enquesta de Business Insider del 2019 destaqués que el 54% de les més de 2.500 persones enquestades reconegués haver mantingut relacions –del tipus que siguin– amb un company de feina. Infojobs, per altra banda, destaca que 3 de cada 10 espanyols han tingut una relació sentimental a la feina. De sobte, però, entre flirtejos i viatges per anar a buscar aigua, va arribar el coronavirus i amb ell el teletreball. I amb tot això sobre la taula, la pregunta és inevitable, s'han acabat les relacions entre companys de feina per la pandèmia?
"Les dades que jo tinc és que un 50% de les persones s'han conegut de manera virtual. On coneixes a algú? Llocs de feina, aficions, anar a la muntanya, tenir una activitat en comú... però, és clar, amb el coronavirus no s'han pogut mantenir aquests contactes", comenta el psicoanalista i professor col·laborador de la UOC José Ramon Ubieto. En conversa amb ElNacional.cat insisteix que "amb la virtualitat que hi ha amb la pandèmia, part dels vincles tradicionals han anat desapareixent i han estat substituïts per altres coses. La pandèmia ha fet que passem més temps a Facebook o Tik Tok. És normal que la via natural d'aparellament sigui a les xarxes".
Ubieto també subratlla que aquestes trobades que potser serveixen per 'lligar' a la màquina del cafè, també serveixen per resoldre problemes. "La gent necessita resoldre conflictes i relacions socials per poder fer consultes".
Miradetes, missatges i sentiments (?)
Però per què seguim enrotllant-nos amb gent de la feina? El professor constata que "la gent ho fa perquè s'ha quedat com un dels pocs llocs de trobada". "Si la gent ho porta bé o malament és una cosa, des del punt de vista psicològic depèn de moltes coses. Hi ha gent que no sap diferenciar el que són les relacions personals, una relació afectiva o laboral. Hi ha persones que no saben diferenciar el que són les responsabilitats laborals del que són les afectives" i destaca que, de vegades, una reunió de feina pot derivar en una discussió i no saber si es discuteix per feina o problemes personals.
A més, també insisteix que "no és el mateix treballar en una empresa gran on gairebé pots no creuar-te amb la teva parella o rotllo o bé a la mateixa taula o que un dels dos sigui cap de l'altre". I subratlla: "Donar explicacions al teu cap, pot ser molt complicat".
Amb tot plegat, però, sembla que la situació 'ideal' seria no coincidir a la feina. Això, tal com destaca l'expert ajudaria a evitar confondre els conflictes afectius amb els laborals perquè aporta més diversitat. Ara bé, "no tothom ho pot triar". En aquest sentit, Ubieto ressalta una frase òbvia, però al mateix temps, bonica de sentir: "és difícil prohibir l'amor". I és que en moltes empreses, està 'prohibit' mantenir relacions amb companys de feina. En d'altres, però, es pot arribar a fer els ulls grossos si no afecta el rendiment.
Superar una ruptura
De vegades, però, per molt bonica que sigui una història o un rotllo, s'acaba. Superar una ruptura, ja de per si, no és pas fàcil. "Seria ideal no trobar-te mai al teu ex o la teva ex", detalla. I és clar, si has de veure cada dia a la persona no és precisament un camí de roses. En aquest sentit, i en alguns casos, l'expert recomana contemplar l'opció de canviar de feina. "És difícil de trobar un equilibri".