Cuidadores, infermeres, treballadores dels supermercats o empleades en els centres geriàtrics. Totes aquestes professions tenen eminentment un rostre femení, que s'han convertit en essencials per combatre la Covid. Amb tot, això no ha impedit que aquestes siguin les principals víctimes de la pandèmia, que les ha afectat tant en l'àmbit laboral com social.
Una bona mostra d'això és que la taxa d'atur ha pujat en quatre punts en el cas de les treballadores, una xifra que és el doble de la dels empleats homes, segons un informe recent de CCOO. Però no només això, sinó que la falta de feina també ha comportat que moltes dones hagin estat desnonades. Un altre símptoma pervers de la pandèmia és que, durant el confinament, moltes dones va haver de conviure amb els seus maltractadors, cosa que ha comportat que s'incrementin les violències masclistes.
Les dades no conviden gens a l'optimisme, per tot plegat, les manifestacions d'aquest 8-M persegueixen posar en evidència els estralls que ha produït la pandèmia entre les dones, que les ha deixat en una situació encara de més vulnerabilitat.
El món laboral
Però tot i fer feines essencials, les dones ha viscut en les seves pròpies carns les adversitats de la pandèmia i, especialment, les joves. Del total de persones registrades a l'atur durant el 2020 més de la meitat van ser dones (54,8%). En el cas de les joves, la desocupació ha patit un creixement del 39,5% en les de 16 a 24 anys, i del 37,4% en les de 25 a 29 anys.
Els contractes parcials són més comuns entre elles, en concret, el triple que els dels seus companys masculins. Així doncs, un 21,55% de les dones posseeixen un contracte parcial enfront del 7,63% dels homes. Una situació semblant trobem en la temporalitat, que assumeixen un 21,75% de dones treballadores, quatre punts més que els homes.
"Pensàvem que potser aquesta vegada ens trobaríem que les dones haurien conservat la feina més que els homes o haurien aguantat la taxa d'activitat més que els homes i s'haurien reduït les diferències històriques. Però, la perplexitat és que no", va comentar Montse Ros, portaveu i secretària de Comunicació Integral de CCOO de Catalunya, el dia que el sindicat va presentar l'estudi.
Un cop passada la pandèmia, les dades tampoc milloren. Després d'una destrucció "brutal" de feines, la reactivació té cara masculina: els homes van recuperar 2,5 punts percentuals de la taxa d'ocupació (assolint el 71.1%) per només un 1,3% les dones (que es van quedar al 62,7%). A més, un altre informe d'aquest sindicat també reflecteix que el 51% de les persones afectades per ERTE són dones.
Per la seva part, Maria Ferotge, activista feminista convocant de la vaga d'aquest dilluns i membre de l'entitat Ca la Dona, també manifesta que un altre dels inconvenients és que els salaris de les treballadores és inferior que els dels seus companys homes. De fet, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el sou anual més habitual entre les dones al 2018 va ser 15.484,4 euros; mentre que el dels homes, 18.470,8 euros.
Una qüestió que també posa sobre la taula Montserrat Líria, comissionada de comunicació i vocal de l'associació Asodame Dones Emprenedores. En aquest context, ha assegurat que perquè una dona guanyi en un any el mateix que un home per similar feina ha de treballar fins a finals del mes de març. Això es deu el fet que, tot i que desenvolupen les mateixes funcions que els seus companys, tenen categories inferiors. "Feta la llei, feta la trampa", emfatitza.
L'aventura d'emprendre
En l'associació que representa Líria, que està integrada a la federació internacional Business and Professional Women (BPW), tenen sòcies de tots els àmbits com fotògrafes, dissenyadores, fisioterapeutes, comerciants o del sector de l'hostaleria. La situació del mercat laboral, assegura, les empeny a crear els seus propis projectes. "No existeix una igualtat entre homes i dones", expressa Líria.
A més, també es troben una incapacitat de conciliar la vida laboral amb la familiar. "Tenim més feines que ells", exposa Líria, que argumenta que han d'assumir tant les seves funcions laborals com la tasca de cures dels familiars, siguin els fills o els pares. "Tot això és un ecosistema perquè la dona emprengui", indica.
La pandèmia ha plantejat diverses adversitats per les dones emprenedores i empresàries. Per un costat, algunes ja treballaven des de casa, però d'altres no. Sigui com sigui, però, durant el confinament totes s'han trobat que han de crear el seu espai de feina en el seu domicili i compartir-lo amb tota la família. Una situació que, en molts casos, segueix sent vigent en l'actualitat.
Una altra de les adversitats és que, sovint, relata, quan una parella ha de compartir l'ordinador es prioritza la feina d'ell que no pas la d'ella. El mateix passa amb el tema de les cures que, normalment, és ella qui sacrifica la seva vida laboral per atendre els seus familiars. Això, exposa, és perquè els salaris dels homes sol ser major que el de les dones.
Per un altre costat, la pandèmia també ha perjudicat als negocis de moltes emprenedores, que han hagut de tancar, explorar nous sectors o reinventar-se en el que ja estan. "Revises els processos, les formes de relacionar-te amb els clients o els proveïdors", defensa Líria.
Malgrat totes adversitats que ha comportat la crisi econòmica i social que ha desencadenat la Covid, des d'Asodame intenten fer una lectura positiva. "Sempre que trobes una barrera, has de mirar de saltar-la. Això és un repte que hem de superar", afirma amb optimisme Líria, que ressalta "la capacitat de resiliència" de les sòcies de l'associació. També, ha posat l'accent en què està en una entitat on les seves membres "estan molt cohesionades", per la qual cosa s'han donat suport les unes a les altres.
Les dones migrades: doblement perjudicades
Una de les meves afectades per la pandèmia han estat les dones migrades. L'Associació Intercultural Diàlegs de Dona, atén a veïnes del Raval, principalment, de Bangladesh, Pakistan, l’Índia i Marroc, però també d'altres indrets com el Nepal, refugiades sirianes o de països de l'Àfrica subsahariana Senegal, Burkina Faso, Guinea Conakry, Sud-àfrica, Mali, Nigèria i Nepal.
Mercè Amor, coordinadora de projectes de l'entitat, informa que, excepte en el cas de les subsaharianes que solen arribar sense papers, la majoria han vingut a Barcelona a través del reagrupament familiar, és a dir, que els seus marits les han portat aquí. Per això, en un primer moment, no tenen cap intenció de buscar feina, ja que provenen de cultures que han estat criades per cuidar els marits i les famílies alhora que "tenen la gran motxilla l’esquena de dol migratori, que els hi pesa molt". A més, solen procedir de cultures patriarcals on "sempre han estat protegides i són poc autònomes".
El problema és que les feines dels seus marits solen ser precàries, sotmesos a l'economia informal. Això, relata Amor, comporta que quan porten tres o quatre anys a Barcelona, elles intentan buscar una feina com cambreres de pis, en el sector de la neteja o en un supermercat o fruiteria, però es troben amb la barrera de la llengua. La majoria no parlen català ni castellà al mateix temps que els hi costa aprendre perquè l'alfabet és molt diferent al seu. "Mai poden ser ciutadanes de primera si no tenen la competència idiomàtica al mateix temps que són molt poc autònomes per anar al carrer a buscar feina", assenyala Amor.
Amb la crisi desfermada per la Covid, la situació d'aquestes famílies s'ha complicat molt perquè els marits s'han quedat sense feina. Principalment, treballaven a l'hostaleria, el turisme o a l'obra, que són dels sectors més perjudicats per la pandèmia. Tampoc tenien cap mena de contracte, per la qual cosa no poden accedir a cap prestació econòmica com l'atur o l'ERTO. "La gent ha de seguir treballant per pagar el lloguer dels pisos, el menjar, alimentar els nens, comprar coses d’higiene femenina o els bolquers dels nadons. Es troben en situacions, que no poden ni comprar el menjar", exposa la representant de l'associació.
Per això, explica, quan es va acabar el confinament, les dones van sortir "desesperades" a veure si trobaven feina per poder aportar a l'economia familiar. El problema és que com que no coneixen la llengua, provenen de cultures tan diferents i no estan preparades pel món laboral, els hi és impossible trobar feines o participar en cursos de formació com els que, per exemple, fa Barcelona Activa.
"Les dones llatines, com a mínim, els seus referents socials se semblen als d’aquí i dominen la llengua", precisa Amor, que relata que s'ha trobat amb situacions molt dramàtiques de persones que acumulen deutes molt elevats perquè no poden pagar el lloguer dels seus pisos. "Hi ha un desànim molt gran i angoixa", emfatitza.
Aquest no és l'únic contratemps que s'han trobat arran de la pandèmia. Un altre dels principals inconvenients és la bretxa digital. Moltes activitats que podien tramitar presencialment, com anar als serveis socials o demanar una ajuda, ara les han de fer de manera virtual. El problema no rau només pel fet que no tinguin Internet a casa o no disposin d'aparells electrònics en els seus domicilis, sinó que tampoc tenen els coneixements per navegar per l'esfera digital al mateix temps que els costa entendre el que posa en cada pàgina perquè està en català o castellà. Això, subratlla Amor, produeix que molts cops no poden ni demanar ajudes a les quals que tenen dret. En aquest context, a l'Associació Intercultural Diàlegs de Dona s'han incrementat el nombre d'usuàries que hi acudeixen amb missatges de WhatsApp o mails que no comprenen perquè els hi ajudin a traduir.
Aquesta entitat té dues grans branques d'actuació: una és l'actuació d'acollida mitjançant classes de llengua o d'informàtica, els hi ajuden a buscar feines o a resoldre dubtes; l'altra és intentar trencar amb la tendència d'aïllament d'aquestes dones perquè no es formin guetos, sinó que s'integrin amb altres persones d'aquí. Per això, es feien activitats en les quals participaven dones de diverses procedències que s'han hagut de suprimir o s'han passat a la modalitat on-line a la qual moltes no poden participar perquè no tenen les eines necessàries per fer-ho. "Tot això s'ha frenat", lamenta Amor.
Feminització de la pobresa
En un altre context, Maria Ferotge, de Ca la Dona, ha posat de manifest que "la pobresa està feminitzada" tal com demostra que les dones són les que pateixen més desnonaments, especialment, si són d'edat avançada. "Són les que tenen pensions més precàries perquè, sovint, no han cotitzat, sinó que estaven casades amb els seus marits que treballaven i, això, no els preocupava", narra.
Segons un estudi del mes de març del 2020, abans de la pandèmia, a Barcelona el 40% dels desnonaments afectaven a dones grans o amb fills al càrrec. D'altra banda, un altre informe de l'Observatori de Drets Humans - DESC, també del març del 2020, evidencia que gairebé la meitat de les dones, un 49%, viuen en situació de pobresa.
Ara, apunta Ferotge, aquesta situació s'ha accentuat perquè amb la pandèmia moltes dones han perdut les seves feines, per la qual cosa no poden pagar els seus lloguers.
Un fenomen que s'acarnissa amb les dones migrants, especialment, les que no tenen papers i, per tant, treballen en l'economia submergida, cosa que els dificulta tant accedir a un lloguer com poder-lo pagar. Per això, Ferotge apunta que un dels reclams del 8-M és que es canviï la llei d'estrangeria per regularitzar la situació d'aquelles persones que viuen de manera il·legal en el país.
Violències
Un altre problema, precisa, és que aquesta precarietat que viuen les dones acaba fent que no tinguin recursos per subsistir soles i, per tant, que convisquin amb els seus maltractadors. Davant aquesta situació, els casos de violència masclista s'han incrementat exponencialment durant el confinament i la pandèmia, explica Ferotge.
El primer mes del confinament, la Generalitat, a través de l'Institut Català de les Dones (ICD), va atendre un 60% més de casos per violència masclista que en relació al mateix període de l'any anterior. Aquestes dades les va donar a conèixer al mes d'abril la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, en roda de premsa. "(La víctima de violència masclista) està en una presó amb el seu maltractador", va argumentar llavors.
D'altra banda, el Departament d'Afers Socials i Famílies ha quadruplicat el 2020 les places en pisos d'acollida temporal per a dones maltractades i els seus fills, fins a 156, i ha duplicat fins a 16 els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE). Fins al 31 d'octubre del 2020, els SIE també havia donat suport a 5.034 dones i 1.141 fills, més que les 4.933 ateses durant tot el 2019.
De fet, segons un estudi de la psicòloga Raquel Escurriol Martínez, que coordina el programa d'atenció a les dones de l'associació Tamaia Viure Sense Violència, el confinament i la situació de pandèmia de la Covid es va incrementar la sensació "por, incertesa i inseguretat" entre les persones, cosa que comporta estrès alhora que els maltractadors poden tenir la sensació que perden el control de la seva vida. En aquest context, intenten exercir un major control sobra les dones per compensar-ho. "Una de les estratègies dels agressors és justament tenir un control absolut respecte la vida, la quotidianitat i les necessitats de les dones", va manifestar en aquella ocasió Escurriol, cosa que pot "incrementar els episodis d'agressió cap a les dones i els seus fills i filles, ja sigui en l'àmbit psicològic o físic o sexual".
De la mateixa manera es pronuncia Ferotge, de Ca la Dona: "L'estrès psicològic de la pandèmia comporta una major violència dels maltractadors cap a la dona". Un altre dels inconvenients, precisa, és que durant el confinament les víctimes estaven aïllades i tancades amb els seus agressors, per la qual cosa no tenien cap suport d'amics o familiars que els ajudés a sortir d'aquesta situació.
Retrocés en altres drets
En una altra context, l'activista de Ca la Dona també ha posat l'accent en la dificultat que han trobat les dones embarassades per poder avortar. En aquest sentit, explica que el 2019 un total de 482 persones de Lleida es van mobilitzar a comarques fora de la demarcació per poder avortar. "Amb les restriccions de mobilitat, moltes no han pogut avortar o han hagut d'arriscar-se a tenir una multa per poder-ho fer", ha defensat.
Ferotge també assegura que amb la pandèmia hi ha hagut un retrocés en drets com el de manifestació, associació i llibertat d'expressió. Això, emfatitza, es reflecteix amb el fet que la delegació del Govern a Madrid hagi prohibit totes les manifestacions vinculades al 8-M pels alts nivells d'incidència de la Covid a la comunitat autònoma. Segons la seva opinió això és una "decisió política" perquè s'han autoritzat altres manifestacions. "Després pots anar a un bar i baixar-te la màscara, on hi ha menys mesures de seguretat. Nosaltres estem implementant moltes mesures de seguretat en la manifestació de l'8-M", ha defensat Ferotge.
Tot i que les desigualtats s'han accentuat amb la pandèmia, les entrevistades posen de relleu que aquestes ja eren presents abans de l'emergència de la Covid. Per això, valoren que s'haurien de fer més polítiques públiques per reduir les diferències entre homes i dones tant en el món laboral com en l'esfera social.
"La pandèmia és un moment de posar el temps a zero, podem anar enrere en el temps, però també és un moment que ens podem replantejar com volem fer les coses i apostar perquè hi hagi una major igualtat", sentencia Líria.