La ciutadania pot anar anxovada, amb mascareta, als transports públics, però encara no té l’accés lliure als edificis judicials de Catalunya per la covid-19. El Consell de l’Advocacia Catalana i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona han demanat a la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que decreti la finalització de les restriccions en l’accés als edificis judicials, l’aforament i les activitats que es desenvolupen en aquests espais, davant la reducció de l’afectació de la pandemia. La resposta del TSJC, presidit pel magistrat Jesús Maria Barrientos, ha estat denegatòria. L’argument és que està en vigor la Llei 3/20 reguladora de les mesures processals enfront de la pandèmia, i, per tant, s’exigeix cita prèvia per accedir-hi, a banda de les persones que tenen programat un judici o una citació judicial. Els 49 partits judicials que hi ha a Catalunya, apleguen 633 òrgans judicials, i el seu manteniment va a càrrec del Departament de Justícia, però no el seu funcionament jurisdiccional i governatiu.
En la resolució, de setembre passat, la sala de govern del TSJC exposa que el novembre de 2021 va aprovar l’adequació de les limitacions d’accés, aforament i mobilitat en els edificis judicials al document sobre “Bones pràctiques als edificis judicials. Mesures per a la prevenció dels contagis de la Covid-19”, elaborat i actualitzat pel Departament de Justícia, que implicava l’eliminació dels aforaments màxims i la reducció a 1,5 metres com a distància unipersonal mínima per tal d’evitar contagis a les sales de vistes i a les sales d’espera dels edificis judicials. Precisa que les mesures recollides en la Llei 3/2020, de mesures processals i organitzatives per fer fronts a la covid-19, com ara fomentar els actes processals telemètrics, la dispensa de l’ús de la toga i atenció al públic amb cita prèvia es mantenen en vigor, i considera adient de “mantenir els actuals controls d’accés als edificis judicials”. Fins i tot “recomana” l’ús de la mascareta en espais tancats en els quals passen o estan força temps persones, com ara en les sales de vista i les dependències dels jutjats de guàrdia.
Disfuncions detectades per la ciutadania
El Consell de l’Advocacia Catalana ha informat ElNacional.cat que ha demanat “la finalització de les restriccions en general”. Hi precisa que els advocats no han tingut restriccions d’accés, malgrat que recorda que quan hi havia limitació d’aforament a “Tarragona s’havien hagut d’esperar a la intempèrie“. Des de l’advocacia catalana també aposta per tornar a l'ús de les togues, tot i que es manté la dispensa. Per la seva part, fonts del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona han detallat que ha sol·licitat la “flexibilització” en l’accés als edificis judicials per a la ciutadania i també perquè hi puguin accedir advocats en pràctiques i no col·legiats. Actualment, els ciutadans han de trucar als jutjats per acompanyar algun familiar o amic en un judici. Hi ha casos en què els agents judicials van a buscar a la porta els familiars per passar el control que fan agents dels Mossos d’Esquadra en el Palau de Justícia o integrants de seguretat privada en la majoria d’edificis.
Atestats telemàtics de les 205 policies locals
L’estat d’alarma per la covid-19 va paralitzar els jutjats a tot l’Estat espanyol, menys en els casos greus, i la represa es va fer molt lentament i amb la implantació de videoconferències entre els jutjats o advocats i comissaries amb detinguts i amb la celebració de judicis telemàtics, tot i que el seu ús no ha estat majoritari.
Amb tot, a Catalunya es va implantant l’ús digital dels expedients judicials, tot i que encara està lluny el repte de paper zero i també està pendent d’implantar-se el programa e-justicia.cat en la jurisdicció penal, la més complexa per la diversitat de procediments. Es van fent avenços. Per exemple, el Departament de Justícia ha informat, aquest setembre, a la sala de govern del TSJC que les 205 policies locals de Catalunya ja es poden incorporar al sistema NIP-SIS per a l'enviament telemàtic de les dades dels seus atestats als jutjats. Els Mossos d’Esquadra va ser el primer cos policial a enviar atestats de forma telemàtica l’any 2018. Des del cos policial es precisa, però que encara no s’envien tots els atestats als jutjats; s’avancen dades puntuals, com ara de vehicles, i en un futur s’espera poder-ho enviar tot. El febrer del 2021 es va finalitzar la implementació a tots els jutjats i comissaries dels Mossos.
La Guàrdia Urbana de Barcelona és el primer cos policial local, que es va incorporar a la plataforma de presentació d’atestats telemàtics. Aquest mes s’hi ha afegit la Guàrdia Urbana de Badalona, i la seguiran les policies locals de Sant Adrià de Besòs i de Montgat. I la previsió és que durant el segon semestre de 2022 s’hi afegeixen les policies locals dels partits judicials de l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell; i durant l'any 2023 s'inclourien els partits judicials de Tarragona, Lleida, Girona, Mataró i Figueres.