El Departament d'Ensenyament ha presentat aquest dimarts El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, una actualització del que s'aplicava fins ara, després de 30 anys d'immersió lingüística, i que preveu donar més flexibilitat als centres per garantir l’aprenentatge del català, el castellà i l’anglès. Un dels canvis més destacats d'aquest nou model és l'oferta de l'àrab i el xinès com a assignatures optatives a secundària.
Els responsables del departament aposten per un model en què els centres, més enllà de percentatges i imposicions curriculars, treballin un model lingüístic propi en funció de les necessitats de cada alumne. Així, es potenciarà més el castellà en entorns catalanoparlants, més català en entorns castellanoparlants i més anglès en matèries no lingüístiques o activitats en llengües d'origen dels alumnes.
El conseller @JosepBargallo recorda que aquest document recull els documents del consell d’Europa sobre el plurilingüisme i la voluntat d’enfortir la cohesió social amb coneixement d’altres llengües: anglès, francès, alemany, però també àrab i xinès. pic.twitter.com/mIqYrVGUer
— Ensenyament (@ensenyamentcat) 23 d’octubre de 2018
Sense deixar de banda el català com a llengua vehicular, la intenció del Departament d'Ensenyament és aconseguir que en acabar l'ESO els alumnes catalans tinguin competència lingüística i, per tant, dominin el català, el castellà i una llengua estrangera com a mínim (el nivell B1 del Marc europeu comú de referència), a més de coneixements d'una segona llengua estrangera (A2).
Tot i això, la intenció del Departament també va més enllà d'oferir noves optatives en llengües i aposta per poder incorporar alguns d'aquests idiomes, sigui l'anglès, el francès o l'alemany (les llengües estrangeres que més s'estudien a les escoles) en qualsevol activitat en funció de les possibilitats. Això vol dir, per exemple, poder llegir articles en anglès a classe de biologia o agafar exemples, en castellà, per a la classe de tecnologia.
El director general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Josep Vallcorba, destaca que el nou document manté el català com a llengua habitual a l'escola, però que el professorat ha de tenir ''prou professionalitat, autonomia i responsabilitat'' per ajustar el procés i aconseguir uns millors resultats en matèria lingüística. Per tant, Vallcorba assumeix que les direccions hauran de treballar en un projecte lingüístic propi que estigui a l'abast de les famílies.
Formació del professorat
Un dels reptes per implementar aquest nou model és la millora de la formació del professorat i de les pròpies competències lingüístiques en llengües estrangeres, per la qual cosa, el departament aposta per una formació contínua alhora que defensa la necessitat d'exigir el nivell B2 a tots els professors que s'incorporin al sistema. Vallcorba recalca que es planteja com ''un mèrit i no un requisit'', però aposta per seguir propiciant aquesta millora a través d'intercanvis, activitats internacionals o estades que permetin ajudar en aquest sentit. L'ajornament del requisit del B2 per als graduats, ajornat en una moratòria, ''s'ha de mirar de resoldre'', segons Vallcorba, que, alhora, aposta per treballar i incentivar el professorat cap a ''una actitud, voluntat i disponibilitat d'obertura lingüística i cultural''.
Sense calendaris
Vallcorba ha explicat que el nou document, que s'ha presentat aquest dimarts en un acte al Petit Palau de Barcelona, està plantejat ''amb rigor i seriositat'' i, per això, en defensa un plantejament de fons sòlid d'acord amb les necessitats de les institucions educatives. Pel director general, el temps a l'educació és ''lent, estable'' i vol ''tranquil·litat, professionalitat i autonomia''. És per això que es fixa el treball a llarg termini i demana ''no confondre els objectius amb els procediments''.
En aquest sentit, Vallcorba creu que aquest model s'ha de deixar de banda de lluites polítiques. "Qui no vol dominar dues llengües podent-ho fer?", es pregunta Vallcorba, que defensa, per exemple, que està demostrat que la metodologia que planteja l'actualització del sistema funciona i que, per tant, cal ''sumar i multiplicar''.
Per Vallcorba aquest nou model és una ''reflexió de fons'' i una ''actualització'' del patrimoni pedagògic que, a més, ha de tenir en compte en la seva implementació altres variables com la pressupostària. Reconeix que ''com més aviat ho puguem fer, millor'', però prioritza fer-ho ''bé'' que no pas tenir ''presses excessives''.
L'experiència d'èxit a l'escola Llibertat
L'escola Llibertat de Badalona fa tretze anys que va començar a implantar l'AICLE. Segons ha explicat la directora del centre, Muntsa Roca, van ser un dels primers centres a implantar el model d'immersió lingüística i posteriorment van fer servir aquesta experiència per anar-se adaptant als nous perfils d'alumnat. "Ja disposàvem d'una base consolidada i una manera de treballar coordinada de tota l'escola en què la llengua oral i l'expressió tenien un punt de partida molt important", comenta Roca, que recorda que abans tots els alumnes eren castellanoparlants i ara el perfil ha canviat molt. "Tenim diversos països d'origen: escolars àrabs, sud-americans, del Pakistan, xinesos i també castellanoparlants", assegura.
Roca detalla que l'escola tracta de cercar "estratègies, recursos i metodologies per poder treballar les tres llengües ―català, castellà i anglès― i activitats en què l'alumne sigui més partícip del seu aprenentatge i el mestre pugui fer una intervenció més directa i personalitzada".
Roca explica que en aquest centre s'insisteix molt en l'expressió i comprensió oral de l'anglès durant el primer cicle de primària i a secundària es comença a fer servir aquesta llengua en algunes matèries com ciències o matemàtiques. "Té bon resultat perquè els alumnes ho troben més divertit", comenta la directora del centre que considera que si els escolars "només fessin la gramàtica tradicional en anglès, acabarien avorrits". Assenyala que quan veuen "que té un sentit i que està lligat a la matèria que estan fent, hi veuen una utilitat i en gaudeixen més".
En aquest sentit s'ha expressat l'Antonio, un infant de cinquè de primària que es mostra molt satisfet de poder fer ciències en anglès: "Hem fet treballs i una exposició sobre els mamífers i tot i que costa una mica en anglès, m'agrada molt perquè s'ha d'aprendre", indica. Per la seva banda, l'Ailin explica que "si s'escolten les explicacions de la professora, és fàcil" i afegeix que treballar en grup també la motiva molt. L'Àsia, una altra de les estudiants, es mostra convençuda que gràcies a aquest aprenentatge podrà assolir un nivell d'anglès suficient per "viatjar a Anglaterra i parlar molt bé".