Els Mossos d'Esquadra han posat el crit d'alerta per una nova modalitat d'assetjament escolar que guanya popularitat entre els adolescents, segons publica Catràdio. En aquesta nova corrent de 'bullying', els agressors aprofiten el funcionament dels videojocs que es juguen en línia i en temps real, que permeten mantenir converses de veu i enviar missatges per xat, per perseguir, amenaçar i eliminar del joc a la víctima. La intenció d'aquests jugadors, que sovint són companys de classe, és arruïnar l'experiència de joc de la víctima fins a obligar-lo a deixar de jugar. La policia ha assenyalat també que en l'actualitat, tots els casos d'assetjament que succeeixen en edat escolar, tenen un component d'assetjament a internet, especialment entre els joves entre els 11 i els 16 anys, ja que les noves tecnologies acceleren aquests processos. Els Mossos emmarquen aquest tipus de ciberassetjament escolar a través dels videojocs dins d'una altra pràctica més global anomenada spoofing i que es basa en el fet que els agressors es fan passar per una altra persona.

Com actuen aquests assetjadors en línia?

Els agressors s'amaguen darrere l'anonimat d'un avatar, i s'aprofiten de la impunitat per vetar de manera sistemàtica a un jugador. Els casos més habituals són companys de classe que assetgen a la víctima també en la vida real, encara que també poden ser persones adultes desconegudes. El modus operandi, segons Xavier Ivars, agent de la unitat de Proximitat i Relació amb la Comunitat, és que "cada cop que entres al videojoc et maten, i quan et tornes a connectar et tornen a matar. L'assetjament entra dins del mateix videojoc". Les agressions pel xat del joc i pels canals d'àudio també tenen un paper important en aquest tipus de ciberassetjament. En aquest sentit, David Guerrero, cap de la unitat de Proximitat, adverteix que els insults i les amenaces també es fan a través d'aquests canals i que això pot passar desapercebut pels pares.

Com detectem aquest tipus de ciberassetjament?

És clau tenir un ull posat en l'actitud dels joves i si es veuen canvis d'amistats o que ja no volen jugar a un joc al qual abans sempre estaven enganxats, pot ser un senyal d'alerta. La solució exigeix trencar l'aïllament del menor i establir-hi un diàleg. Els Mossos recomanen que cal canviar el concepte de control parental, més restrictiu, per la protecció parental, i apostar per "crear un debat amb els fills, sense pantalles ni mòbils, perquè tinguin un esperit crític". A l'hora de denunciar l'agressió, els menors viuen amb la por i l'angoixa pròpies de l'assetjament, però també s'hi ha de sumar que sovint l'única solució que troben és fer-se un usuari nou i esperar a no ser descobert. Aquesta solució, però té la seva contrapartida: la frustració de què el jugador perd tot el que havia aconseguit jugant. Prendre aquesta decisió és molt complicat per als joves, que poden arribar a tolerar les actituds per no renunciar a premis i beneficis.

Tot i això, en la majoria de videojocs, hi ha opcions per fer front a una conducta tòxica que no demanen crear-se un compte nou. Com a mesura si el nostre fill o filla es troba davant d'una situació d'aquest tipus quan juga a videojocs, per als Mossos "és fer-lo jugar sense auriculars". Aquesta decisió és dràstica i abans, com dèiem, tenim altres eines, com consultar quina configuració ofereix el mateix videojoc per limitar el xat, els canals de veu o fins i tot per unir-se o convidar a jugar una partida, a banda de fer ús de les eines de moderació per denunciar les 'accions tòxiques' d'altres usuaris. En cas de limitar al menor els canals de comunicació, els pares i mares podran ser conscients amb més facilitat de qui vol jugar amb l'infant sense limitar l'experiència de joc d'aquest.

Una conducta difícil de perseguir

Els Mossos reconeixen que perseguir aquestes conductes és difícil perquè les queixes i denúncies a la moderació del videojoc, no sempre prosperen, i fins i tot hi ha jocs en línia que no compten amb aquesta eina. Els agressors juguen amb avantatge, perquè són difícils de localitzar i si són expulsats del joc, sempre tenen l'opció de crear-se un nou usuari. Una de les solucions que s'ha barallat en el sector dels videojocs, i que també ha estat a debat en l'opinió pública per a les xarxes socials és acabar amb l'anonimat. En el cas dels videojocs, seria obligatori per llei vincular una identificació personal (DNI o similar), que guardi el registre de les accions i conductes incorrectes dels jugadors, i que en cas de ser usuaris reincidents, poder vetar de jugar d'un videojoc durant un període temporal, i en casos més greus, poder-ho fer també de forma definitiva

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!