El Consell de l'Advocacia Catalana alerta que la nova normativa de registre de viatgers, que entrarà en vigor el pròxim 2 de desembre, pot suposar una vulneració de la privacitat de les persones i una possible infracció del dret a la protecció de les dades personals. Es tracta del reial decret 933/2021, que obligarà els clients que s'allotgin en hotels, apartaments turístics i càmpings o que facin ús dels serveis d'una agència de lloguer de vehicles hagin de donar més dades personals, com la relació entre allotjats en cas que hi hagi algun menor, l'adreça de residència habitual, telèfon mòbil i fix o dades pel pagament com el número i nom de la targeta, la data de caducitat o l'IBAN del compte bancari.
L'òrgan que representa els col·legis professionals de Catalunya, Balears i Andorra i els seus 40.000 col·legiats ha acordat estudiar a fons el decret i reunir-se amb experts i el sector turístic per "emprendre, si fos el cas, algun tipus de mesura per minimitzar els efectes d'aquesta nova normativa en la garantia de tot ciutadà a tenir protegit el seu dret a la intimitat i les seves dades personals". El motiu de la nova normativa, impulsada pel Ministeri de l'Interior de Fernando Grande-Marlaska, respon a la necessitat de garantir la seguretat davant les amenaces terroristes i el crim organitzat.
El sector clama en contra
El decret ha provocat una onada de crítiques des del sector hoteler i de viatges, que defineixen la norma com "molt deficient i d'impossible aplicació". La Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT) denuncia que s'han de recaptar dades "no oficials i que no apareixen a cap dels documents que porten els viatgers (DNI i passaport) tals com forma de pagament, nombres de targetes de crèdit, telèfon mòbil o domicili real". En aquest sentit, lamenten que això fa impossible remetre'ls de forma automatitzada, obligant el seu registre i enviament de manera manual, amb el consegüent augment d'errors i una càrrega de treball que consideren desproporcionada quan "el 95% del sector són pimes".
Per la seva part, el vicepresident de la Confederació Espanyola d'Agències de Viatges (CEAV), José Manuel Lastra, exigeix "que s'eximeixi les agències de viatges d'aquesta obligació", ja que les dades exigides ja són remeses pels prestadors dels serveis. Així, afegeix que "obligar també a la intermediació suposaria una duplicació d'informació innecessària i fins i tot perjudicial per a l'objecte que es pretén, que és la seguretat", conclou. El sector turístic també lamenta que la nova normativa suposaria un desavantatge empresarial pel que fa a la resta del mercat europeu.
Marlaska defensa que és per seguretat
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat aquest dimarts que el registre de viatgers que ha posat en marxa garanteix el dret a la intimitat, la privacitat i la seguretat dels ciutadans. Ho ha assegurat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en ser preguntat per la mesura, motivada per la necessitat de garantir la seguretat dels ciutadans davant les amenaces terroristes i altres delictes comesos per organitzacions criminals. Marlaska ha assegurat que aquest reial decret va estudiar i va tenir en consideració tots els interessos en litigi, tant el dret a la intimitat, com el dret a la privacitat, però també la necessitat de protegir la seguretat del conjunt dels ciutadans. D'aquesta manera, la norma va passar tots els informes pertinents, "on no es va fer cap observació" i, durant el període de transició fins a la seva posada realment en funcionament "no ha estat objecte d'impugnació". "El que sí que hem fet és una labor de coordinació amb els ministeris competents i també amb les empreses i tots els obligats al compliment perquè la seva actuació i emplenament sigui efectiva i garanteixi la privacitat i la seguretat", ha subratllat.
En un primer moment, el nou registre de viatgers anava a entrar en vigor aquest 1 d'octubre, si bé finalment el Ministeri de l'Interior va decidir posposar-lo al 2 desembre. En motiu pel qual es va retardar és tècnic, segons el ministeri, que afirmà que era per facilitar la interconnexió i la transmissió de dades dels establiments en les comunitats autònomes amb cossos de seguretat propis, com Catalunya o el País Basc.