Recuperar la memòria històrica dels 14 col·legis d’advocats catalans durant la Guerra Civil i quantificar i avaluar el nombre de lletrats depurats i expulsats de l’ofici pel règim franquisme, ja que per exercir d’advocat, el 1939 calia tornar a col·legiar-se, i la dictadura va fer una profunda purga. És la recerca que acaba d’impulsar el Consell de l’Advocacia Catalana, amb el suport de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates i el tresorer de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, l’advocat Pep Cruanyes, en serà el coordinador. Cada col·legi ha creat una comissió d’investigació amb la participació dels degans i deganes emèrits, i el primer pas serà capbussar-se en els arxius de cada entitat. A més dels advocats, l’Administració de Justícia va patir una neteja excepcional de magistrats i professionals del dret que van exercir durant la 2a República. Hi ha qui no es va escapar als consells de guerra del dictador.
“Ara, tots som més conscients que cal preservar la memòria dels col·legis. És el moment d’aprofitar els coneixements dels nostres companys més veterans i de valorar l’impacte de la Guerra Civil i dels advocats depurats i expulsats”, afirma la presidenta del Consell i degana del Col·legi d’Advocats de Reus, Encarna Orduna. Hi afegeix que recuperar la història dels col·legis és una de les prioritats del seu pla d’acció en aquest any de mandat al Consell i la considera prioritària perquè actualment “està dispersa” i el seu abast és desconegut. “Anem molt tard, ha costat molt plantejar-ho, i només cal veure què ha passat en altres àmbits”, admet Pep Cruanyes, que assegura que “per part de l’Estat espanyol no s’ha assumit de forma clara la història i la responsabilitat; tot són fugides d’estudi, com ara amb la Prefectura de la Policia de Via Laietana”.
Un 30% menys d’advocats
Així, la recerca se centra a recopilar el cens d’advocats que hi havia en cada un dels col·legis i analitzar la seva evolució durant una dècada, del 1935 al 1945. S’ha fixat l’inici de la investigació un any abans de l’esclat de la Guerra Civil, per tal de comprovar la davallada del cens a causa de la mort, l’exili i la depuració dels professionals. I també durant la dictadura de Franco per veure la neteja de dissidents que va provocar el Tribunal Depurador a l’advocacia, i amb la imposició dels seus degans. L’advocat Pep Cruanyes explica que el primer pas serà fer un inventari del fons que hi ha a cada col·legi, perquè ara tenen bons serveis i equips, però abans potser només hi havia un despatx, i que “s’arribarà fins on es pugui". Cruanyes, que ha fet distintes recerques històriques, avança que només en revisar la guia de l’advocacia ja es veu que va haver-hi una reducció d’entre el 30 i el 40% d’advocats en exercici en aquella època i ara caldrà intentar aclarir els motius, i quins van ser marginats.
El Col·legi de Barcelona, pioner
En aquest sentit, el Col·legi d’Advocats de Barcelona (Icab), que té una comissió de Memòria Històrica, va ser pioner en iniciar una investigació dels col·legiats depurats. L’estiu del 2010 el llavors degà de l’Icab, Pedro Yúfera, acompanyat dels advocats Eva Labarta i Josep Cruanyes, anunciava l’inici d’aquesta recerca per després reparar, en un acte de memòria, els companys represaliats pel règim franquista, amb polítics com el president Lluís Companys.
A més de depurats, va haver-hi professionals que es van veure obligats a exiliar-se, com és el cas de Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1905-Ciutat de Mèxic, 1976), que va ser la primera dona que es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1927 i va exercir com a advocada a Barcelona fins que es va haver d’exiliar a Mèxic en finalitzar la Guerra Civil. El seu nom es lluirà en un premi jurídic, el primer que portarà el nom d'una dona, segons va anunciar l’Icab el 8 de març passat. En aquest sentit, la presidenta del Consell explica que la recerca també permetrà saber l’evolució del nombre de dones exercent, que -a diferència d’ara- eren una minoria.
Per Encara Orduna “és important la història dels col·legis i el que puguin explicar els més grans. Per exemple -hi afegeix- els advocats estem a una mutualitat per pagar la nostra pensió, i què va passar amb les vídues d’aquests lletrats?”
La majoria de col·legis són centenaris, Orduna recorda que el de Reus té 175 anys de vida, i l’Icab es va fundar el 1833. La presidenta del Consell espera poder presentar algun resultat de la recerca a finals d’aquest any. Precisament, la recuperació de la memòria de l’advocacia s’impulsa aquest any que el Consell de l’Advocacia Catalana complirà 40 anys d’existència, en ser constituït el 10 de juny de 1983 a Tortosa.
Agustí Juandó, advocat reconegut
Tot i l’assignatura pendent de la memòria històrica de l’advocacia, el Consell de l'Advocacia Catalana va crear l’any 2004 un guardó per reconèixer professionals que defensen el català a l’Administració de Justícia amb el nom d’Agustí Juandó Royo, advocat compromès en defensa del català, que la Generalitat el va nomenar secretari de l’Audiència de Barcelona el 1936. Dos anys després va ser sotmès a un consell de guerra i el dictador el va fer executar el 9 de juliol de 1939 pel delicte de rebel·lió militar. La família va rebre el certificat de reparació de la seva memòria, que impulsat el Govern, l’any 2019, justament quan l’advocat i activista August Gil Matamala (Barcelona, 1934) va rebre aquest guardó.
Crítiques a la llei de memòria catalana
Per Cruanyes la fita hauria de ser que la recerca pogués abastar fins al 1978 per tal de testimoniar el paper d’advocats antifranquistes, que van defensar desafectes del règim, des de sindicalistes a polítics. Hi ha força material a investigar i a analitzar, segons Cruanyes, com ara els expedients de depuració, o els expedients de consells de guerra, on calia l’informe de l’Ajuntament, de la Guàrdia Civil i si era un lletrat del degà del col·legi.
Això no obstant, Cruanyes lamenta que la llei de memòria catalana, que aquesta setmana ha iniciat la seva tramitació parlamentària, “dificulta tota investigació per la restricció a la documentació, amb l'excusa de la llei de protecció de dades”, quan -hi afegeix- la llei espanyola fixa que quan han passat 50 anys de la mort d’una persona, tot expedient es pot consultar. “És una llei molt declarativa, però gens d’execució”, manifesta Cruanyes, impulsor de la Comissió de la Dignitat, que ha exigit el retorn dels papers de Salamanca i tot l’espoliat als catalans per Franco. De la nova llei espanyola de memòria, la llei 20/2022, Cruanyes va dir que “plena de trampes”.
De la llei catalana, l’advocat confia que es facin modificacions en l’actual tràmit parlamentari, i que les mesures no es quedin en un simple estudi, sinó que "la reparació sigui efectiva", com ara el retorn de béns espoliats. “La Generalitat no va confiscar béns, però n'hi ha alguns que tenen els ajuntaments; per això la llei ha de dir que s’han de retornar, no només fer-hi un estudi”, afirma. Una altra acció executiva, a parer de Cruanyes, és que la llei hauria d'incloure que a més de retirar monuments i elements franquistes de l'espai públic, es rehabiliti el que hi havia abans. “És una llei espessa i enfarfegada; i les lleis han de ser clares i precises”, conclou Cruanyes.
A la foto principal, el consell de guerra del conseller Joan Comorera, amb l'advocat Josep Benet. /Foto: Cedida