Un total de 90 advocats catalans sotmesos a consells de guerra a partir de principis de 1939, dels quals es van dictar 15 penes de mort, tres d’elles commutades: 10 de Barcelona, 1 de Vic, 1 de Reus, 1 de Cervera, 1 de Madrid i 1 de Castelló. És una de les dades destacades de la recerca L’impacte de la Guerra Civil en els col·legis de l’advocacia catalana (1936-1945), que Josep Cruanyes i Tor, advocat, historiador, coordinador i redactor de la recerca, ha presentat a la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Encarna Orduna, acompanyada de degà emèrit Josep M. Antràs i la vicepresidenta, Marta Martínez Gellida, divendres passat. Els 14 col·legis de l’advocacia catalana van encarregar aquest estudi de memòria democràtica i de reconeixement als advocats depurats i castigats pel règim franquista, a petició de les comissions d'exdegans. “No vol dir que hi siguin tots i que se’n puguin localitzar més”, ha explicat Cruanyes, que ha afegit que el darrer jutjat que han localitzat és Josep M Boronat i Recasens (1904-1964), escriptor, advocat i jutge catalanista, en tornar de l’exili. “Boronoat no va poder tornar a exercir mai més d’advocat a Barcelona ni a la junta de Josep M. Pi i Sunyer, que va ser la primera que podem considerar democràtica”, sosté Cruanyes.
En la recerca, explica Cruanyes, s'ha fet una primera aproximació de la situació dels col·legis d’advocats durant la Guerra Civil i la postguerra fins al 1945, “tenint en compte la situació de l’exercici de la professió en garantia del dret de defensa”. Per al treball, cada col·legi ha creat una comissió d’investigació amb la participació dels degans i deganes emèrits per buscar en els arxius de cada entitat. La tasca s’ha fet amb el suport de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates i de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. La investigació es podrà consultar a la web de l'Advocacia Catalana, amb els noms d'afectats, en els mesos vinents. En una segona etapa de la recerca, s'aprofundirà en els consells de guerra, i es podria visitar arxius del Ministeri de Justícia, avança Cruanyes a ElNacional.cat.
Un control ferri
En la investigació, s’informa que en el període de guerra, “hi ha un primer moment de desfeta de l’ordre polític de les institucions”, que afecta l’Administració de Justícia “malgrat els intents del conseller de Justícia, Josep Quero Molares de crear tribunals". La fi de la guerra va representar entrar “en una situació de total excepcionalitat democràtica”, es manifesta i “s'imposà sobre els col·legis un control ferri del Ministeri de Justícia que es reservava la potestat de designar el degà”. A més dels advocats, l’Administració de Justícia va patir una neteja excepcional de magistrats i professionals del dret que van exercir durant la Segona República, que eren nomenats per la Generalitat.
Lletrats depurats
El procés depurador es va realitzar a tots els col·legis d’advocats. Especialment, en el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), que es va imposar una junta fidel al règim franquista, i el tribunal depurador es va crear el 28 de març de 1940. “Els col·legiats de tots els col·legis van haver de ser depurats: se'ls interrogava sobre la seva militància i havien de fer una declaració jurada sobre la seva actuació política durant el període republicà i de guerra i la seva adhesió al règim.” Uns 1.700 advocats van haver de fer la declaració entre els anys 1939 al 1945, que era com tornar-se a col·legiar, sosté Cruanyes, i desmenteix així l'afirmació que es va fer una depuració menor, segons la junta de l'Icab d'Antonio María Simarro, que després seria alcalde de Barcelona als anys 50.
A més de la defensa dels drets de les persones, hi havia un bon sector de l'advocacia catalana implicada en aconseguir més independència del país, dins la Segona República espanyola. Una mostra és el tema escollit en el Congrés Jurídic Català el 1936: Fixar l'abast de l'Autonomia Legislativa de Catalunya.
Tribunal militar al Palau de Justícia
Pel que fa als tribunals militars, la recerca precisa que estaven escampats pel territori, com ara a Lleida, Tarragona, Girona, Barcelona, Mataró, Berga, Vic, Manresa, Terrassa, Sabadell, Granollers, Arenys de Mar. A Barcelona, el tribunal militar estava al Palau de Justícia, mentre que i les audiències territorial i provincial i els jutjats de primera Instància es van traslladar al Parlament. També es descobreix que fins al 1940 el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona no va recuperar la sala de togues en el Palau de Justícia de Barcelona, i que el mateix va passar amb les audiències provincials de Lleida, Girona i Tarragona.
Sancions
Abans de la junta depuradora de Barcelona, es detalla que es van expulsar 45 advocats, la majoria dels quals estaven a l’exili. Del 1939 fins al 1943 hi ha una constant petició d’antecedents i d’instrucció d’expedient depuradors. En la dictadura, hi havia el Tribunal de Responsabilitats Polítiques, que imposava sancions econòmiques i podia requisar béns. En aquest cas, Cruanyes detalla que en la documentación han trobat un expedient sancionador a Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1905-Ciutat de Mèxic, 1976), que va ser la primera dona que es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona, el 1927 i que va exercir com a advocada a Barcelona fins que es va haver d’exiliar a Mèxic en finalitzar la Guerra Civil. Amb la dictadura, les primeres dones universitàries van desaparèixer de les Facultats de Drets i els col·legis d'Advocats.
Pel que fa a sancions a advocats, s’informa que el 1947 n’hi havia 63 de presentades: amb 8 expulsions; 22 de suspensió entre dos mesos i tres anys; 20 de repressió pública, i 13 de reprensió privada. A banda, dels 45 expulsats a perpetuïtat. “La por de la repressió havia provocat l’exili de molts advocats i d’altres que no van gosar donar-se d’alta de nou”, conclou Cruanyes.
A la foto principal, el Palauet Casades, seu del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, l'any 1936. L'Icab manté aquest edifici emblemàtic com a seu. / Foto: Icab