“Sense advocacia d’ofici no hi ha justícia gratuïta” i "som advocats, no esclaus” són algunes de les reivindicacions que s’han escoltat en la manifestació, aquest dimecres, a la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona, on ha participat un centenar de lletrats. La protesta davant el Palau de la Generalitat ha estat promoguda per la Plataforma de lletrats i lletrades del torn d’ofici de Catalunya, creada l'abril passat a partir de la manifestació a Madrid per "dignificar" la tasca d'aquestes professionals que es defineixen com "la garantia de l'accés a la tutela judicial" dels més desfavorits. “La plataforma s’ha creat de forma espontània i democràtica i ja som uns 750 lletrats de tot Catalunya”, ha afirmat Mireia Pagès, una de les portaveus del grup. Aquesta mobilització coincideix, justament, una setmana després que el Consell de l’Advocacia Catalana anunciés que començava les negociacions amb el Departament de Justícia -que és qui paga aquest servei jurídic per a persones sense recursos, en tenir delegades les competències de Justícia- per millorar-ne les condicions dels professionals del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut (TOAD).
Les mobilitzacions dels advocats per millorar les condicions del servei de justícia gratuïta s’ha encavalcat amb les protestes que mantenen els funcionaris de l'Administració de Justícia perquè el Ministeri, que dirigeix Pilar Llop, atengui les seves reclamacions. Una queixa dels funcionaris era que la Llei d’Eficiència processal, creava noves feines i responsabilitats, sense augment salarial. L’avançament de les eleccions generals al 23-J per part de Pedro Sánchez ha deixat aquest projecte en un calaix, mentre els jutjats de tot l'Estat espanyol viuen un col·lapse endèmic, agreujat per la pandèmia i els dos mesos que va durar la protesta dels lletrats de l’Administració de Justícia. Jutges i fiscals també van plantejar d’anar a la vaga, però abans van arribar a un acord amb el Ministeri de Justícia amb un augment salarial. Hi ha jutges, però, que mantenen que el que calen són més jutges per atendre un volum de casos excessius.
Pèrdua d’un 32,8% de l’IPC
La concentració a la plaça Sant Jaume és la segona concentració reivindicativa dels lletrats, que l'abril passat es van manifestar a la Ciutat de la Justícia, a Barcelona. Els advocats catalans admeten que cobren al dia els mòduls del torn d’ofici, fet que no passa a tot el territori espanyol. Això no obstant, indiquen que el 2009 es van fer retallades de mòduls i des de llavors no s’ha incrementat en funció de l’IPC. Només aquest any hi ha un augment dels mòduls del 2,5%.
Segons l’advocada Mireia Pagès, han calculat que en aquests anys han perdut un 32,8% en increments de l’IPC. Per la seva part, des del Departament de Justícia s’informa que el Govern és dels que més inverteix en justícia gratuïta, en concret 7,59 euros per ciutadà, i que pel 2023 destinarà un 10% més de pressupost: es passa dels 66 milions d’euros a 73 milions.
Tres reivindicacions clau
Els advocats units en la plataforma han confeccionat un document “exhaustiu”, on recullen les principals reivindicacions del col·lectiu. Les tres reivindicacions clau són: actualitzar el preu dels mòduls, que s’augmenti anualment, en funció de l’IPC, i que s’incorpori el pagament de serveis que l’advocat efectua sense cap remuneració.
Per exemple, Pagès detalla que actualment una assistència a un jutjat, la Generalitat la paga a 77,98 euros bruts (cal descomptar el 15%), mentre en un despatx privat es cobrarien uns 200 euros. O un judici penal es pot cobrar 1.000 euros amb un lletrat privat, mentre al torn d’ofici són uns 200 euros bruts.
Diferències entre jutjats
Una altra situació és que en l’àmbit penal, es paga una guàrdia de 24 hores, però fins que el detingut no passa al jutjat poden passar tres dies, i l’advocat ha d’estar pendent d’aquest cas. També es denuncia que es paguen serveis a Barcelona, com ara estar disponible en un guàrdia de jutjats de Menors, mentre que als jutjats de l’àrea Besòs -Llobregat, no es paga.
El control de la justícia gratuïta
A més, hi ha altres punts, com el fet que es consideri l’advocacia d’autoritat, davant els casos -tot i que excepcionals- de persecució i assetjament per part d’alguns ciutadans. I, es demana que l’administració controli els casos que realment requereixen justícia gratuïta. Pagès explica que davant la saturació de Justícia no es controla prou si realment una persona detinguda o investigada per un delicte requereix justícia gratuïta, i “davant el silenci de l’administració és positiu i se li concedeix”, quan podria pagar un advocat privat, mentre hi ha altres persones o famílies que sol·liciten formalment la justícia gratuïta i per passar-se un mínim d’ingressos són descartats.
Les negociacions entre Justícia i l’Advocacia Catalana s’han programat fins a finals de juliol per abordar àmbits concrets. “El torn d’ofici és un servei vocacional, ajudem a qui ja no vol ningú, com ara en la 2a oportunitat. Som el servei d’urgències de la professió”, clou Mireia Pagès, que fa força anys que exerceix.