La xacra de la violència de gènere també trenca motlles en els estudis. Els agressors de violència de gènere que compleixen tota la condemna a la presó sense haver fet una transició al medi obert perquè són classificats d’alt risc tenen una probabilitat de reincidència tardana, que se situa fins als cinc anys. És un temps excepcional, ja que en la resta de delictes els experts indiquen que el risc a tornar a delinquir sempre està en els dos primers anys de sortir de la presó. Aquesta és una de les conclusions destacades de l’estudi La reincidència en les excarceracions d’alt risc (2014-2016) a les presons catalanes, realitzat per la unitat d’Execució Penal del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia.

Una segona conclusió de l’estudi és que "no s’ha trobat cap relació entre el tipus de programa aplicat a les presons catalanes i la reincidència". És a dir, fer un programa de violència sexual (SAC), de violència de gènere (VIGE) o d’altres delictes violents (DEVI) "no té cap impacte en termes de disminució o canvi en la reincidència". Els investigadors afegeixen que aquesta mancança “ja es va començar a modificar el 2019”, per part de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima en fer la Instrucció 2/2019, sobre el procediment de treball per a l’excarceració d’interns amb risc alt de reincidència delictiva violenta  en  els centres penitenciaris de Catalunya. Un dels canvis és que s’avança el temps d’inici del protocol d’excarceració, quan a l’intern li queden uns vuit mesos per complir la condemna. Així, els següents operadors (des d’entitats socials, la fiscalia i Mossos) que han d’intervenir tenen més marge de temps per actuar: buscar recursos (com l’habitatge i feina) i traspassar la informació i coordinar-se, com ara avisar la víctima que el seu agressor surt en llibertat i hi ha risc de reincidència, i si cal oferir-li mesures de protecció.

En la investigació, s’indica que els condemnats per violència de gènere “semblen, per les seves variables personals, socials, penals i penitenciàries, el grup més normalitzat i amb una conducta menys conflictiva i disruptiva dins del centre penitenciari”. Tanmateix, s’afegeix que de forma preferent, els homes que reincideixen en delictes de violència de gènere “abusen més d’alcohol, tenen una resposta limitada al tractament respecte a aquest tipus de delicte, i presenten més impulsivitat i inestabilitat emocional”. Hi precisen que “tenen unes necessitats criminògenes específiques que cal treballar de forma diferent a la resta per tal d’assolir el desistiment”. Actualment, a les presons catalanes, hi ha 7.721 persones tancades, de les quals 701 per delictes sexuals i 598 per  delictes violència de gènere, segons l’estadística del Departament de Justícia.

La reincidència

Aquest exhaustiu estudi es presentarà en una sessió d’investigació al CEJFE, el pròxim 18 de febrer sota el títol Excarceracions de casos d’alt risc: de l’avaluació al retorn a la llibertat. Hi intervindran el catedràtic de Psicologia de la UB, Antonio Andrés Pueyo, i el responsable d’investigació del CEJFE que ha fet aquest estudi de la reincidència, Manel Capdevila, entre d’altres.

En l’estudi, s’ha analitzat l’evolució de 1.072 persones que havien complert la condemna entre el 2014 i el 2016. La taxa de reincidència penitenciària d’aquest grup valorat d’alt risc és del 32,7 %, uns 2,3 punts menys que a la taxa calculada entre el 2010-2013, que era del 35%. En el grup valorat de risc mitjà i baix la reincidència se situa en el 14,6 %. En aquest estudi el temps mitjà de seguiment de les persones que han complert la condemna i amb elevat risc de tornar a delinquir ha estat de 1.538 dies (4,2 anys) de mitjana. El 94,6 % dels casos de l’estudi actual tenen períodes de seguiment que superen els 3 anys i arriben fins als 5,5 anys. Pel que fa al desistiment, sis de cada deu excarcerats d’alt risc no han tornat al sistema d’execució penal català (ni a presó ni a complir una Mesura Penal Alternativa) durant el seguiment d’aquesta recerca.

Pel que fa al grup d’alt risc de reincidència violenta, la mitjana de temps que triguen a reincidir són 495,86 dies (1 any i 4 mesos aproximadament). S’indica que passats 4 anys des de l’excarceració ja han reincidit el 97,8 %, fet que corrobora que entre els 4 anys i 5 anys és temps suficient de seguiment per detectar la reincidència d’infractors adults i alhora sostenir la idea que a partir dels 5 anys es pot considerar la persona com a desistent si no ha reincidit. Amb tot, es remarca que en els casos de violència de gènere la resposta és més elevada en el temps, i es proposa fer un seguiment “més intensiu i prolongat” a aquest col·lectiu.

Delictes

El 80 % dels investigats van cometre delictes violents. D’aquests, un de cada tres eren per violència de gènere i un de cada deu delictes contra la llibertat sexual. L’altra meitat va cometre altres delictes violents contra persones. De la categoria altres delictes, els cinc amb més freqüències com a delicte principal són: lesions (117), robatori amb violència i intimidació (96), atemptat contra l’autoritat (58), homicidi (55) i assassinat (18).  Dins els delictes de violència de gènere, els cinc més comuns per ordre de volum com a delicte principal són els següents: maltractaments (154), amenaces (48), trencament de condemna o mesura d’allunyament (30), lesions (26) i violència domèstica habitual (21).

Els individus que reincideixen en un delicte contra la llibertat sexual o un delicte de trànsit ho fan dins dels tres primers anys de seguiment. Després d’aquest període, tots els individus són desistents i no s’espera un repunt més enllà. Pel que fa als reincidents en delictes contra la propietat, el 80 % cometen la reincidència durant els dos primers anys de llibertat, tot i que és la tipologia delictiva que presenta una persistència més gran en el temps. És l’única que presenta reincidents passats els 7 anys de seguiment. Finalment,  en relació amb els delictes contra les persones, el 85 % dels reincidents els cometrà abans dels 3 anys de seguiment, però també en aquest cas s’ha trobat una persistència en el temps.

Una participant en  la manifestació del 8-M a Barcelona: Sergi Alcàzar

Programes específics

Dels condemnats per delictes de violència de gènere que han realitzat el programa específic, l’estudi assegura que “reincideixen gairebé el triple els que sí que aprofiten el programa de tractament, en contraposició dels que no l’aprofiten”. La resta de grups no mostren diferències significatives, tot i que en general hi ha una tendència a ser més reincidents els que sí que han aprofitat el programa. Precisen que “el conjunt d’aquests resultats mostra que els programes de tractament específic aplicats en el moment de l’estudi no tenien l’impacte desitjat”, fet afegeixen ja revisat i s'han canviat els procediments d’aplicació a partir del 2020. No obstant això, en l'estudi, no es detallen els canvis realitzats en els programes actuals.

Es precisa que els programes de tractament tal com s’estaven aplicant “no tenien impacte en la reducció de la reincidència dels excarcerats d’alt risc, i en els casos de violència de gènere de riscos mitjà i baix realitzar el programa produïa l’efecte advers”.

Perfil

En l’estudi s’indica que les persones que tenen alt risc de tornar a delinquir acostumen a tenir desajustament infantil; pertanyen a un grup social de risc; tenen més presència de trastorn de personalitat; actituds que justifiquen l’ús de la violència i el comportament delictiu; abús de drogues i una major proporció de trets d’hostilitat, temeritat, impulsivitat i inestabilitat emocional. També els que tenen un coeficient intel·lectual baix (<85) o un trastorn mental sever estan més representats en aquest grup. En l’àmbit social presenten en major proporció baix nivell educatiu, problemes d’ocupació, manca de recursos econòmics i de suport familiar i social, absència de plans de futur realistes, antecedents penals a la família i, majoritàriament, no tenen càrregues familiars. En l’àmbit de la conducta, tenen manca de recursos per afrontar les demandes d’una situació estressant, resposta limitada al tractament, comportaments sexuals de risc, violents o desviats, i relacions familiars caracteritzades per la indiferència, l’hostilitat i l’ús de càstigs. En proporció, el grup d’alt risc ha comès més delictes contra la propietat com a delicte principal, mentre que els de baix risc estan en delictes contra la llibertat sexual i contra la salut pública.

Control

S’afirma que la recerca del CEJFE se centra en el risc de cometre reincidència violenta per tal de donar eines a la Fiscalia i altres operadors “per protegir la societat d’aquesta possibilitat, sense malmetre els drets dels excarcerats”. L’any 2007 el Departament de Justícia i la Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya van acordar el primer protocol per impulsar una actuació coordinada amb els reclusos que presentaven un risc elevat de reincidència violenta, com el cas de violadors, que sortien al carrer sense estar rehabilitats, segons els professionals de les presons. Es va acordar un sistema de vigilància policial no invasiva, no prevista en la llei.

Fora de la presó

 La mayoria dels operadors entrevistats en l'estudi (fiscalia, oficina d'atenció a la víctima i responsables de presons) consideren que el protocol d'excarcerats d'alt risc actual "és útil per a frenar la reincidència i protegir les víctimes", encara que reconeixen tenir un coneixement parcial del protocol i qui intervé. S'assegura que els diferents operadors consideren que s'eleven massa protocols d'alt risc i que és necessari millorar les eines de valoració per a ajustar més les propostes. A més, els operadors jurídics consideren un punt feble que el protocol actua en "un marc d'inseguretat normativa" respecte a les actuacions que es poden fer amb les persones que ja han complert la seva pena. I es reclama que "aquesta casuística s'hauria de regular", tal com ja s'ha fet a altres països. Respecte als fets delictius, l'any passat van haver 51 crims a Catalunya.