Un equip de científics ha descobert gebre en els immensos volcans Tharsis de Mart, situats a prop de l'equador del planeta, un lloc on es creia impossible que hi hagués gel. La troballa ha posat en dubte les hipòtesis sobre la dinàmica climàtica del planeta vermell. "Pensàvem que era improbable que es formés gebre al voltant de l'equador de Mart, ja que la mescla de sol i atmosfera prima manté les temperatures relativament altes durant el dia, tant en la superfície com en el cim de les muntanyes, a diferència del que veiem a la Terra", explica Adomas Valantinas, qui ha dirigit l'estudi de la Universitat de Berna, a Suïssa, el qual s'ha publicat a la revista Nature Geoscience. El descobriment mostra que hi ha "processos excepcionals en joc que permeten la formació de gebre", reconeix l'investigador. "El que estem veient pot ser un romanent d'un antic cicle climàtic en el Mart modern, on va haver-hi precipitacions i tal vegada fins i tot nevades en aquests volcans en el passat", afirma.
Comprendre on pot haver-hi aigua en Mart i com es comporta és important per a les futures missions i per a l'exploració humana en aquest planeta. Gràcies a les imatges del planeta fetes en color i alta resolució per l'Agència Espacial Europea des del 2018, l'equip dirigit per Valantinas ha pogut descobrir gebre marcià per primera vegada molt a prop de l'equador planetari. El gebre només resisteix unes hores després de la sortida del sol, abans d'evaporar-se amb la llum solar i és summament fina, d'una centèsima de mil·límetre de gruix, o tan ampla com un cabell humà. No obstant això, es calcula que aquest gebre ocupa una àrea molt vasta que amaga unes 150.000 tones d'aigua que passen de la superfície a l'atmosfera cada dia durant les estacions fredes, l'equivalent a unes seixanta piscines olímpiques.
La regió Tharsis, on s'ha trobat el gebre, alberga nombrosos volcans, molts d'ells colossals, que s'eleven per sobre de les planes circumdants a altures que oscil·len entre una i dues vegades la del Mont Everest de la Terra. El mont Olimp, per exemple, és tan ample com França i mesura uns 21 quilòmetres d'alçada. El gebre s'escampa per les calderes dels volcans, que són grans cavitats en els seus cims creades durant passades erupcions. Els investigadors creuen que la forma en què circula l'aire per sobre d'aquestes muntanyes crea un microclima únic que permet la formació de les fines plaques de gebre. Modelitzar com es forma el gebre podria ajudar a revelar secrets de Mart, com comprendre on existeix aigua i com es mou, així com entendre la complexa dinàmica atmosfèrica del planeta, essencial per a futures exploracions i la cerca de possibles senyals de vida.
Gebre després del gel
Al gener, la sonda Mars Express ja va permetre fer un insòlit descobriment. Sota la superfície de Mart, a la regió de l'equador del planeta vermell, es va trobar el que podria ser aigua. Els possibles dipòsits sota la superfície marciana van localitzar-se el 2007, arribant a una profunditat de fins a 2,5 quilòmetres, però els investigadors no havien aconseguit revelar què contenien. Ara, tecnologia d'última generació ha permès descobrir que es tractaria d'una immensa quantitat de gel en forma de capes gegants, i que arribarien a una profunditat de fins a 3,7 quilòmetres de gruix. La quantitat d'aigua trobada seria suficient per omplir el Mar Roig de la Terra, i si es portés a la superfície i descongelés recobriria tot el planeta vermell amb una extensa capa d'entre 1,5 i 2,7 metres profunditat.