Aquest diumenge s'han inaugurat a Nou Barris, Barcelona, els 12 pisos de la primera cooperativa feminista i de sexualitat dissident d'habitatge en cessió d'ús a Catalunya: una iniciativa de l'associació feminista La Morada que trenca amb les nocions comunes de com ha de ser la vida, l'habitatge i la convivència i proposa un plantejament alternatiu allunyat de la propietat privada i la família tradicional. Les impulsores han defensat que la iniciativa és una alternativa, diuen, al model patriarcal que relega les feines de cures a les dones.
"El model familiar nuclear està esgotat", ha defensat Míriam Solà, sòcia de la cooperativa, en declaracions a la inauguració recollides per l'ACN. També ho planteja com una possible solució més per abordar l'actual crisi de l'accés a l'habitatge. "La Morada demostra que és possible somiar i fer veritable un model de vida basat en el repartiment igualitari, en la solidaritat i el suport mutu; un model comunitari on compartir la vida, els afectes i les cures d'una forma més justa", ha afegit.
L'edifici s'ha construït sobre un sòl privat cedit per la Fundació Dinamo per un termini de 60 anys i ha estat finançat per les aportacions dels 89 socis de la cooperativa —han aportat una entrada d'entre 25.000 i 30.000 euros i paguen una quota mensual—, amb un crèdit de l'entitat COP57, una entitat "de finançament ètic i no un banc", d'1.475.000 euros i amb ajuts de les administracions públiques. La Dinamo ha fet un préstec de 225.000 per la iniciativa, que també ha rebut ajuts de l'Agència d'Habitatge de Catalunya per valor de 343.400 euros, de l'Ajuntament de Barcelona de 45.000 i 40.400 més de l'ICAEN. El projecte ha tingut un pressupost d'execució tota d'1,9 milions d'euros.
La casa se situa a la plaça de les Dones de Nou Barris. Els espais, dissenyats per la cooperativa d'arquitectes Lacol, estan concebuts per ser oberts, segurs i comunitaris i "per acollir les necessitats que no es troben en l'habitatge convencional". "No és un només una casa, és la creació d'alternativa al model de vida i convivència lluny del que ens ofereix el sistema patriarcal", ha afirmat una de les habitants de la cooperativa, Sílvia Merino, en els parlaments de l'acte de presentació. En aquest sentit, ha assenyalat que en aquest espai no es reprodueix el repartiment "desigual" de les tasques de cures i feina de casa que es donen habitualment, diu, en la família tradicional.
"Molt més accessible que la compra i el lloguer"
Les 12 ocupants de la casa defensen que es tracta d'una manera d'accedir a l'habitatge "molt més accessible que la compra i el lloguer", ja que la quota mensual que pagaran no canviarà i té una "garantia de permanència" perquè la cessió d'ús del sòl és de 60 anys. "És de les poques cooperatives d'habitatge de Catalunya que posa fre a l'especulació, treu sòl del mercat privat i ho torna en un ús social", ha dit Solà, que ha afirmat que els 12 pisos estan qualificats d'habitatges de protecció oficial.
Espais comuns per fer tasques de casa, treballar i oci
L'edifici té espais comuns com ara una cuina, una bugaderia o un espai per a treballar o fer activitats creatives. A la planta baixa també hi ha un espai disponible per lloguer, pensat per un projecte d'economia social. Pel que fa als pisos, les portes dels pisos són de vidre i la cuina és el primer que es troba en entrar. "Buscàvem trencar la tipologia de l'habitatge convencional, formada per cuines tancades i habitacions establertes. Per això posem la cuina al centre, oberta i molt visible" i la resta d'espais més privats s'articulen al voltant, ha explicat Lluc Hernández, arquitecte de Lacol.