El papa Francesc va morir aquest dilluns 21 d'abril a la seva residència de Santa Marta i el seu funeral se celebrarà aquest dissabte, 26 d'abril, a les 10.00 hores, a la plaça de Sant Pere del Vaticà. La cerimònia, a la qual està previst que arribin Caps d'Estat de tot el món, estarà oficiada pel degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re. Quan s'acabin tots els actes funeraris, el cos del papa Francesc serà traslladat a la basílica de Santa Maria Major per ser enterrat, segons va deixar escrit el pontífex argentí en el seu testament. A diferència dels seus predecessors, Francesc no serà enterrat a la cripta vaticana i en un taüt senzill. “Sol·licito que el meu sepulcre sigui preparat en el nínxol de la nau lateral entre la Capella Paulina (Capella de la Salus Populi Romani) i la Capella Sforza de la citada basílica Papal com s'indica en el document adjunt. El sepulcre ha d'estar en la terra; senzill, sense decoració particular i amb l'única inscripció: Franciscus”, consta al seu testament.
La devoció del papa Francesc
El papa Francesc ha triat Santa Maria Major per al seu descans etern perquè, tal com havia explicat algun cop, la Verge és la seva gran devoció, especialment la Salus Populi Romani, més coneguda com La nostra Senyora de les Neus, una de les verges més estimada pels romans, protectora de la seva salut, i pel papa Francesc. La imatge que va arribar a Roma l'any 590 dC, i abans de ser pontífex, el papa Francesc sempre que anava a la capital italiana, tractava de passar una estona en aquest lloc. La imatge consisteix en una representació bizantina de Maria amb el Nen sobre un fons daurat que, segons la tradició va ser creada per sant Lluc Evangelista, patró dels pintors.
El pontífex argentí ha estat durant el seu papat molt devot d'aquesta icona, a la qual sempre acudia abans i després de cada viatge apostòlic que feia. Tanta era la devoció del Papa, que fa només un mes, després de trenta-vuit dies ingressat pels seus problemes respiratoris, el primer que va fer en sortir de l'Hospital Gemelli de Roma va ser acudir a resar a l'església. La icona de la basílica, el Salus Populi Romani, va ser traslladat a la plaça de Sant Pere la nit del 27 de març del 2020, quan Francesc va resar pel final de la pandèmia de la covid davant un món confinat. Davant d'aquesta devoció, el Papa ha decidit no ser enterrat a la cripta vaticana i ha triat una petita capella a Santa Maria Major.
Les basíliques papals de Roma
La basílica de Santa Maria Major està situada al pujol romà del Esquilí, i és una de les quatre basíliques papals de Roma, juntament amb Sant Pere del Vaticà, Sant Joan del Laterà i Sant Pau Extramurs. Es tracta d'una església antiquíssima, els orígens de la qual es remunten al temps dels primers cristians, tot i que, amb el pas dels segles la seva aparença i estil arquitectònic, naturalment, va anar canviant. A Roma existeix la llegenda que la basílica és fruit d'un miracle: el 352 dC, la verge es va aparèixer en somnis a una rica família patrícia romana i al papa Liberi, avançant-los que el matí següent un prodigi indicaria el lloc per a dedicar-li un temple. En despertar, un calorós, 5 d'agost, aquesta zona del Esquilí va començar el dia rarament nevada. La primera església va ser construïda en aquest mateix lloc, on cada any, aquest dia, Roma escenifica la nevada miraculosa (ara llançant pètals blancs o flocs artificials).
Santa Maria Major és l'únic temple de Roma que conserva la seva estructura original, d'origen paleocristià, amb el pas del temps la seva arquitectura va assumir diferents estils, fins a l'actual façana barroca del segle XVIII. A més, el temple està estretament vinculat a la corona espanyola, especialment des que el papa Alexandre VI (1492-1503) encarregués el seu imponent cassetonat, segons la tradició, amb el primer carregament d'or arribat d'Amèrica per decisió de la reina Isabel La Catòlica. En l'entrada del temple, encara actualment s'alça una estàtua del rei espanyol Felip IV (1605-1665), que es va convertir en el seu benefactor. En 1953, el papa Pius XII va reconèixer en la seva butlla Hispaniarum Fidelitas els “privilegis honorífics” d'Espanya en favor de la basílica. Per aquesta raó, els monarques espanyols tradicionalment han exercit el càrrec de “protocanonge honorari”. Joan Carles I i la reina Sofia van visitar el temple el gener de 2018.
El descans del Papa
El papa Francesc ha triat que el seu nínxol estigui a la nau lateral del temple entre la Capella Paulina i la Capella Sforza. La primera està situada al cor del temple i està decorada fins a la zona de la cúpula de marbres de colors. A l'interior de la capella trobem el reliquiari de la Salus Populi Romani, dissenyat per Girolamo Rainaldi i realitzat per Pompeo Targone, està compost per quatre columnes de jaspi de Barga. La seva capa uniforme simula un cel ennuvolat i evoca una porta celestial. Els frescos de la sala són obra de Giuseppe Cesari, conegut com a Cavaller d'Arpino, qui va dirigir un grup de pintors, entre els quals es trobaven artistes del calibre de Giovanni Baglione, Lodovico Cigoli i Guido Reni. A la cúpula apareix la Mare de Déu és rebuda en la glòria celestial.
Per la seva banda, la Capella Sforza, situada al costat de la Paulina, és un mausoleu dels Cardenals Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora i d'Alessandro Sforza. És l'última obra dissenyada per Miquel Àngel, que va concebre una planta rectangular obliqua, plena de moviment, amb absis laterals el·líptics i un espai quadrat destinat a l'altar. Les seves línies ja anticipaven l'estil barroc.