El Departament d'Educació ha suprimit les lectures obligatòries comunes a la selectivitat, amb aplicació a partir de l'any vinent. No hi haurà una llista tancada de llibres concrets que entraran a l'examen per accedir a la universitat, de forma que cada centre tindrà llibertat per escollir les lectures que consideri per als seus alumnes en les classes de llengua catalana i castellana. Serà de forma gairebé alineada amb els interessos lectors de l'alumnat, tot i que sota uns criteris d'aprenentatge d'acord amb les exigències del currículum i amb propostes de "valor literari significatiu". A les PAU, doncs, les preguntes no seran sobre unes obres en concret, sinó més generals, d'anàlisi crítica i comparativa en base a gèneres, recursos o tòpics literaris. La decisió ha estat polèmica, molt criticada per part d'alguns professors de secundària i batxillerat, que veuen una davallada del nivell o alerten del perill que els alumnes deixin de banda la lectura de certs clàssics o uns cànons i els desconeguin. Amb aquest panorama, el secretari de Transformació Educativa de la Generalitat, Ignasi García Plata, ha comparegut aquest divendres a la ràdio pública catalana per justificar la decisió. Amb el nou model es busca promocionar "l'actitud favorable" dels nois i noies cap a la lectura, despertant la seva vocació lectora, a través d'un enfocament "que resulti atractiu" i, alhora, propiciant un aprenentatge més "competencial, analític i crític" que no memorístic per contestar unes preguntes de selectivitat que són sovint "per comprovar que s'ha llegit" el llibre obligatori que toca.
García Plata ha defensat que tot el nou currículum plantejat per Educació sí que incorpora el coneixement "de manera sistemàtica del patrimoni literari català", amb el treball a l'aula de molts textos dels principals autors clàssics i del cànon literari català i castellà. A partir d'això, l'objectiu del nou currículum és "que els alumnes tinguin una actitud favorable a la lectura", que "motivem i despertem l'interès per la lectura" i fer un enfocament "que resulti atractiu". Per exemple, relacionant la literatura amb altres arts com el cinema. Ampliar la vocació lectora dels alumnes i que hi hagi més alumnes lectors, com a objectius últims, ha apuntat el tècnic del Departament. "L'important no és forçar que un alumne llegeixi Salvador Espriu, sinó treballar a l'aula textos de Salvador Espriu perquè l'alumne es motivi per llegir-lo. L'objectiu ha de ser aquest, fer compatible ensenyar els clàssics i despertar l'interès pels clàssics, especialment això últim, que és el més important". García Plata ha defensat que això ha de ser prioritari abans que "forçar una lectura que moltes vegades no es fa motivada".
Evitar la dinàmica de llegir un resum per contestar preguntes enfocades a comprovar si s'ha fet la lectura o no
En aquest sentit, García Plata lamenta que el model vigent fins ara ha comportat que els alumnes només llegeixin un resum dels llibres obligatoris per poder contestar unes preguntes a l'examen, "orientades a comprovar si s'ha fet la lectura o no, no tant una anàlisi crítica i en profunditat" d'aquesta. Mentre que assegura que el nou model s'orienta a intentar que hi hagi "un coneixement més profund del patrimoni literari català" i que els alumnes tinguin "més capacitat de relacionar la literatura, els tòpics, recursos i gèneres literaris, i tenir una actitud més crítica", així com esperonar que surti d'ells l'interès lector. En suma, que els alumnes adquireixin les habilitats crítiques d'anàlisi i relació per fer front a unes preguntes de selectivitat més competencials que no de comprovació de si s'ha llegit un determinat llibre o no.
No hi haurà una llista tancada, els centres faran propostes "de valor literari significatiu"
Despertat l'interès lector, el plantejament docent ha de ser propiciar "itineraris lectors, propostes de lectures de valor literari significatiu" que puguin "adaptar-se més als interessos concrets dels alumnes". Si bé l'alt càrrec d'Educació assegura que seran els centres, amb "el seu projecte educatiu", els que facin les propostes de lectures, un mínim de dues per alumne. El Departament no passarà una llista de lectures concretes recomanades en cap cas, més enllà que el currículum d'autors que s'han de treballar a classe puguin ser una referència perquè els docents facin les seves propostes.