La passarel·la que travessa el riu Túria i enllaça el barri de Sant Marcel·lí amb la pedania de la Torre, i els pobles de l’Horta Sud, una de les zones més afectades pel pas de la DANA del 29 d’octubre, ha protagonitzat algunes de les imatges icòniques de la tragèdia, amb milers de voluntaris recorrent els 300 metres del pont amb cubells i pales, pals de fregar, aigua i menjar, disposats a ajudar als damnificats en els moments més crítics de la catàstrofe. Aquesta infraestructura és una passarel·la per bicicletes i vianants, la més llarga del País Valencià, que va començar a ser coneguda amb el nom oficiós de Pont de la Solidaritat i que serà rebatejada oficialment per recordar una tragèdia històrica i en homenatge als voluntaris que la creuaven cada dia. La passarel·la, però, també s’ha convertit ara en un espai de culte i homenatge a les víctimes de la DANA, oficialment 216 a València, i a les 16 persones que encara estan desaparegudes, en forma de viacrucis i altres records.
Creus, missatges i un piano
En el Pont de la Solidaritat van aparèixer de manera espontània dues desenes de creus de fusta, moltes d’elles amb peces de roba, banderes, flors, espelmes i altres records deixats pels voluntaris en homenatge a les víctimes dels municipis afectats… Paiporta, Picanya, Sedaví, Alfafar, Catarroja, la Torre, Albal, Massanassa, Benetússer, Algemesí, Xirivella, Aldaia, Xiva...en total 75 municipis, especialment de l'Horta Sud, considerada la zona zero de la catàstrofe, amb pobles sencers sepultats pel fang. Un camí simbòlic que commou i posa la pell de gallina, que permet adonar-se de la dimensió de la tragèdia, i que creix cada dia.
En aquest santuari en què s’ha convertit el Pont de la Solidaritat també hi ha missatges escrits pels voluntaris, veïns i familiars, com el que escriu una nena que es diu Ema, i que diu: “Als nens que han perdut les seves joguines, sé que ara estan tristos, però aviat tornarem a jugar junts”, com recull informatius Telecinco. L’impulsor d’aquest nou espai emblemàtic a la ciutat de València és l’artista Roberto Márquez, qui ha explicat que l’objectiu era “crear un espai per recordar i honrar als que ja no hi són, però també per què els que segueixen endavant sàpiguen que no estan sols”, explica en el portal Noticies Ciudadanas.
En el pont també s’ha col·locat un piano que es va salvar de la riuada i que va ser rescatat entre les restes d’una de les cases afectades per la inundació. Ara, en el centre del pont, malmès per l’aigua i el fang, encara és capaç de crear sons i música en les mans adequades, i espera que algú se segui davant i el toqui en honor de les víctimes. Quan això passa, moltes persones s’aturen, tanquen els ulls i s’emocionen, però al mateix temps, s’enorgulleixen del que la solidaritat ha estat capaç d’aconseguir gràcies a l’esforç de milers de persones vingudes d’arreu.
El pont també té una sabatería, un espai dedicat a tots aquests voluntaris en una mena de monument creat amb les sabates i les botes d’aigua dels voluntaris. Botes desgastades, plenes de fang, que personalitzen la solidaritat, l’entrega i l’esforç incansable de milers de persones que es van sumar a les tasques de recerca, neteja i recuperació de les zones afectades.
Símbol de la solidaritat
El Pont de la Solidaritat, que va començar com un nom improvisat, ja s’ha convertit en un nom oficial gràcies a la iniciativa del Consell de la Joventut, que va sol·licitar a l’alcaldessa de València, María José Català, que iniciés el canvi de nom. El president del consell, Pablo Bottero, va fer la petició oficial a través d’un mail. L'alcaldessa ha afirmat que amb aquest canvi de nomenclatura "no només honraria la memòria de les víctimes, sinó que també destacaria el compromís i la participació activa de la joventut en la recuperació de la nostra ciutat. Aquest pont s’ha convertit en un símbol de la solidaritat valenciana", va afegir Català. En la petició, el president del Consell de la Joventut de València va indicar que “després de la devastadora DANA que va afectar la nostra ciutat, aquest pont s'ha convertit en un símbol d'unió i esforç col·lectiu. Nombrosos joves han creuat aquesta passarel·la per brindar ajuda a les comunitats de Sedaví, Alfafar, Paiporta, Picanya, Albal i Catarroja, portant aliments, aigua i eines i col·laborant en les tasques de neteja i reconstrucció”.