El passat 24 d'octubre la Unió Europea (UE) va aprovar una resolució on denunciava la violació sistèmica dels drets humans que duu a terme el govern de l'Azerbaidjan. A la denúncia de la UE se suma les de diverses ONG com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. Fins i tot amb aquesta imatge internacional, l'Azerbaidjan acollirà la pròxima Cimera del Clima (COP29). De fet, segons recorda el Financial Times en una editorial molt crític, aquest és el tercer any consecutiu que un país "autoritari amb un historial de drets humans dubtós" és l'amfitrió de la conferència més important per la lluita contra la crisi climàtica. El govern dirigit per Ilham Aliyev planeja fer servir la COP29 per blanquejar la seva imatge i definir-se en l'esfera internacional com un "actor de pau".
L'Alt Karabakh, repressió als opositors i gran exportador de petroli
Abans de saber com planeja blanquejar la seva imatge, cal saber, per què el govern necessita fer-ho? L'Executiu Aliyev s'ha marcat per les seves formes autoritàries, postures poc democràtiques i repressió de la dissidència. Tanmateix, i pel que és més tristament cèlebre és per l'ocupació militar de la zona d'Armènia coneguda com l'Alt Karabakh. La COP tindrà lloc només 14 mesos després que les tropes azerbaidjaneses ocupessin aquest territori, el que era un enclavament armeni en les seves fronteres, que abans formava part de l'Armènia soviètica.
L'ocupació d'aquesta zona va anar acompanyada d'una violència desfermada contra la població armènia de la regió, la qual va ser desplaçada. És per això que alguns governs i organitzacions internacionals denuncien que el govern Aliyev ha perpetrat una neteja ètnica contra els armenis a l'Alt Karabakh. Segons recorda The Washington Post en un altre editorial crítica amb l'amfitrió de la COP29, almenys 23 figures polítiques armènies destacades continuen a la presó a l'Azerbaidjan, inclòs Ruben Vardanyan, un multimilionari armeni rus que ocupava un càrrec governamental a Alt Karabakh abans de l'atac.
No només els polítics armenis estan al punt de mira de l'Executiu azerbaidjanès. Ali Karimli, líder de l'oposició, denúncia en un article de The Economist que el govern d'Aliyev vol utilitzar la COP per blanquejar-se i recorda que el 90% de les exportacions del país són gas i petroli. "Els greus problemes ambientals del país mai han estat una prioritat per al règim. Aleshores, per què el desig sobtat d'acollir aquest esdeveniment mundial? Senzillament, el senyor Aliyev està interessat a blanquejar la seva reputació, que s'ha vist tacada per dues dècades de govern autoritari, una corrupció flagrant (exposada repetidament gràcies al treball diligent de valents periodistes d'investigació i WikiLeaks i els Papers de Panamà), i un menyspreu cap a l'ésser humà, els drets i llibertats polítiques dels ciutadans de l'Azerbaidjan", sentència.
La COP com eina per l'ecoblanqueig
Com es pretén utilitzar els focus mediàtics que significa la COP per blanquejar Azerbaidjan? Doncs es vol erigir en un actor internacional de pau. El país és veí d'alguns dels conflictes més greus que hi ha al món actualment: la invasió russa d'Ucraïna i el conflicte israelià a Gaza i el Líban. En aquest context, s'espera que la cimera del clima estigui marcada per la tensió i és aquí on Aliyev pretén brillar. En un esborrany de resolució presentada per l'Azerbaidjan i filtra The Guardian recull: "(la COP29) és una oportunitat única per superar les divisions i trobar camins cap a una pau duradora. Els conflictes augmenten les emissions de gasos d'efecte hivernacle i assolen el medi ambient, contaminant el sòl, l'aigua i l'aire. La devastació dels ecosistemes i la contaminació causada pels conflictes empitjoren el canvi climàtic i soscaven els nostres esforços per salvaguardar el planeta".
Tenir una bona reputació com a advocat de la pau internacionalment no és tot el que l'Azerbaidjan vol treure de la Cimera. S'espera que els pròxims anys, la producció i exportació de combustibles fòssils del país augmenti, cosa que no és massa compatible amb els principals objectius de la lluita contra la crisi climàtica. Davant les crítiques rebudes per aquesta dissonància, el govern d'Aliyev ha posat en marxa una campanya de blanqueig per les xarxes prèvia a la cimera. Això ho destapa The Guardian, que aquesta setmana ha publicat que Azerbaidjan ha creat desenes de comptes falsos que parlen favorablement sobre la COP29 i el seu amfitrió. Com recorda el diari britànic, aquesta estratègia també la va dur a terme els Emirats Àrabs (EAU) quan l'any passat van acollir la COP28, entre moltíssimes crítiques.