L’amenaça de l’impacte d’un cos celeste contra la Terra és un  risc que obliga a tenir projectes de defensa planetària. HERA és la primera missió de defensa planetària de l’Agència Espacial Europea (ESA), una sonda que es va llançar el 7 d’octubre de 2024 des de Cap Canaveral (Florida) a bord d’un coet Falcon 9 de SpaceX, amb l’objectiu principal d’avaluar l’eficàcia del mètode d’impacte cinètic per desviar asteroides que puguin representar una amenaça per a la Terra. Aquell dia, HERA va iniciar el seu viatge cap al sistema binari d’asteroides Didymos, específicament cap a la seva lluna menor, Dimorphos, que va ser impactada per la missió DART de la NASA en el 2022. Hera té la missió d’estudiar els efectes d’aquest impacte i recopilarà dades crucials. De camí cap a Dimorphos, en un viatge que acabarà en el 2026, la sonda europea ha aconseguit aquest dimecres una espectacular fita en l’era espacial, acostar-se a 5.000 quilòmetres de Mart i obtenir unes imatges que seran compartides per l'ESA a partir de les 11.50 hores, en una retransmissió a través de la seva web pública.

🪐 Segueix la retransmissió de les imatges d’HERA sobrevolant Mart

L’equip científic d’HERA compartirà doncs aquestes imatges des del centre de control de missió ESOC de l’ESA a Darmstadt (Alemanya), i faran les explicacions de les primeres observacions científiques de la missió, més enllà del sistema Terra-Lluna, després del seu vol sobre Mart. L'equip comptarà amb la participació de l'astronauta de l'ESA Alexander Gerst i el reconegut escriptor de ciència-ficció Andy Weir, autor de The Martian i Project Hail Mary, a més d'un convidat especial sorpresa.

La importància d’acostar-se a Mart

HERA es va acostar aquest dimecres a Mart per assolir una velocitat addicional per a la seva eventual trobada amb Didymos, fer un estudi de la lluna marciana Deimos i desplegar els seus instruments científics per primera vegada.  HERA va sobrevolar la superfície del planeta vermell a 5.000 quilòmetres de distància, i a 300 km de Deimos, la lluna marciana més distant i enigmàtica. Durant aquest sobrevol, HERA va realitzar observacions tant de Mart com de Deimos, una lluna de la dimensió d'una ciutat. Posteriorment, HERA va girar la seva antena cap a la Terra per transmetre les dades que seran compartides aquest dijous.

Així, HERA va aconseguir el seu punt més proper a Mart, utilitzant l’atracció gravitatòria del planeta per accelerar sense necessitat de propulsió addicional. Aquesta maniobra gravitatòria va ser acuradament calculada per escurçar el temps de viatge cap al sistema d'asteroides Didymos. El sobrevol de Mart no només serveix per estalviar combustible, sinó que també permet que HERA arribi als asteroides mesos abans del que hagués estat possible d'una altra manera. A més de l'assistència gravitatòria, HERA va aprofitar aquesta oportunitat per fer activitats científiques.

Per què cal la missió HERA?

Tot i que la probabilitat d’un impacte catastròfic és baixa (impactes com el Chicxulub, el nom del cràter de l’enorme asteroide que fa 66 milions d’anys va impactar contra la Terra i va provocar l’extinció del 60% de les espècies del planeta), la combinació de vigilància constant i avenços tecnològics segueix sent crucial. El recent cas de l’esteroide 2024 YR4 demostra com les observacions contínues poden reduir dràsticament les incerteses, passant d'un 3,1% a 0,16% de risc en dos mesos. La defensa planetària representa avui un dels esforços científics més col·laboratius a escala global.

Els pilars de la defensa planetària

Per això, tant l’ESA com la NASA (l’Administració Nacional de l’Aeronàutica i l’Espai), l’agència del govern dels Estats Units responsable del programa espacial civil, així com de les investigacions aeronàutiques i aeroespacial, han desenvolupat projectes d’estratègia de defensa planetària basats en quatre pilars. El primer és la detecció primerenca, basa en el monitoratge de 37.000 objectes propers a la Terra, amb 1.700 classificats com a potencialment perillosos. La segona són les tècniques de desviament d’aquests objectes, que són bàsicament dues. La primera és l’impacte cinètic, provat amb èxit en la missió DART en 2022, i la segona són els explosius nuclears, que representarien l’últim recurs, a causa dels riscos de fragmentació que representen i que comporten unes implicacions legals i tècniques que encara estan en estudi.

L'èxit de DART

HERA és una missió dissenyada per demostrar que és possible desviar un asteroide perillós en curs de col·lisió amb la Terra,  té com a objectiu estudiar l’impacte causat per DART contra el cos celeste Dimorphos i recopilarà dades crucials sobre les característiques dels asteroides, incloent-hi la seva superfície, porositat i estructura interna, a més de l’eficiència de la transferència de l’impacte cinètic, i la posició actual i futura d’objectes propers al nostre planeta. 

La missió DART (Double Asteroid Redirection Test) va ser la primera prova de defensa planetària a gran escala del món, dissenyada per la NASA i el Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins. La nau espacial DART va ser llançada el 24 de novembre de 2021 i es va estavellar deliberadament contra Dimorphos el 26 de setembre de 2022. L'impacte va passar a una velocitat d'aproximadament 6,6 km/s, amb la nau de 500 kg produint una energia equivalent a unes tres tones de TNT. L'èxit de la missió es va confirmar l'11 d'octubre del 2022, quan la NASA va anunciar que l'impacte havia escurçat el període orbital de Dimorphos en uns 32 minuts, superant significativament el llindar mínim d'èxit de 73 segons. Aquesta missió va representar una fita important a la defensa planetària, demostrant per primera vegada la capacitat de la humanitat per alterar la trajectòria d'un cos celeste.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!