En les darreres dècades, la població cada cop és més conscient de l'impacte que té per la salut la contaminació generada per la humanitat. Tanmateix, no es tracta d'un fenomen nou, ja que els romans ja van patir afectacions a la seva salut per culpa de la contaminació que ells mateixos generaven amb la seva activitat. Concretament, l'extracció de plom durant l'època romana va exposar la població a alts nivells d'aquest metall i en el cas de la infància podria haver provocat descensos cognitius generalitzats entre 2,5 i 3 punts del quocient intel·lectual a tot l'Imperi Romà.
Un nou estudi liderat pel Desert Research Institute (EUA) i que publica la revista científica PNAS es va basar en registres de nuclis de gel de l'Àrtic i models d'aerosols atmosfèrics per estimar les concentracions i el possible impacte sanitari del plom a l'aire europeu durant l'apogeu de l'Imperi Romà, l'anomenada Pax Romana. Els registres històrics i arqueològics indiquen que les poblacions europees de l'època romana presentaven alts nivells d'exposició al plom, entre altres coses per la contaminació atmosfèrica associada a l'extracció i la fosa a gran escala de minerals de plata i plom.
Fins a 3 punts menys de coeficient intel·lectual
L'exposició al plom és responsable d'una sèrie d'efectes sobre la salut humana i fins i tot nivells relativament baixos afecten el desenvolupament cognitiu dels infants. Aquesta exposició al plom a la infància hauria causat, segons els autors, descensos cognitius generalitzats d'entre 2,5 i 3 punts de quocient intel·lectual a tot l'Imperi Romà. "Se sap que el plom té una àmplia gamma d'efectes sobre la salut humana, però vam decidir centrar-nos en el deteriorament cognitiu perquè és una cosa a què podem posar una xifra", ha exposat Nathan Chellman, coautor de l'estudi.
Chellman ha apuntat que una reducció del quocient intel·lectual de 2 a 3 punts "no sembla gaire cosa, però si s'aplica a tota la població europea, és un gran problema". Als adults, els nivells elevats d'exposició al plom estan relacionats amb la infertilitat, l'anèmia, la pèrdua de memòria, les malalties cardiovasculars, el càncer i la reducció de la resposta immunitària, entre altres efectes. Als nens, fins i tot nivells baixos d'exposició s'han relacionat amb un quocient intel·lectual reduït, problemes de concentració i un èxit acadèmic menor.
Gel per entendre l'activitat minera a l'Imperi Romà
Els investigadors van examinar tres registres de nuclis de gel per determinar els nivells de contaminació per plom a l'Àrtic entre els anys 500 aC i 600 dC, un període que abasta des de l'auge de la República Romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà, centrant-se en els aproximadament dos-cents anys d'apogeu d'aquest darrer. Els isòtops de plom van permetre a l'equip identificar les operacions de mineria i excavació a tota Europa com a font probable de contaminació durant aquest període.
A més, a través de la modelització informàtica els investigadors van poder desenvolupar mapes dels nivells de contaminació atmosfèrica per plom a tot Europa. Segons la recerca, durant els gairebé dos-cents anys d'apogeu de l'Imperi Romà es van alliberar a l'atmosfera més de 500 quilotones de plom. L'anàlisi indica que les emissions europees de plom van augmentar bruscament al voltant del 15 aC, després de l'auge de l'Imperi Romà, i es van mantenir elevades fins al declivi de la Pax Romana, al voltant del 165 dC.