Aquest diumenge, 27 d’abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, se celebrarà un acte gens habitual, la sortida en processó de la Moreneta, un esdeveniment que es produirà per primer cop aquest segle XXI i que només té dos precedents durant el segle XX, quan la talla romànica va sortir en processó per les places de l'abadia els anys 1947 i 1997. En ocasió de la celebració del Mil·lenari de la fundació del monestir benedictí de Montserrat l’any 1025 s’ha preparat un cap de setmana ple d’esdeveniments que inclou la sortida de la imatge en processó, en un context que, amb tot, estarà marcat pel funeral del papa Francesc. La Imatge de la Mare de Déu de Montserrat serà portada en un baiard del 1916 que s’ha restaurat per a l’ocasió. A més, un cop a la plaça, la Mare de Déu estarà protegida amb el tàlem que ja es va utilitzar el 1947.
Així, aquest mateix dissabte començaran els actes centrals d’aquesta celebració de la Solemnitat de la Mare de Déu del Mil·lenari de Montserrat amb un concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès (17 h, a la plaça de Santa Maria), seguida de les vespres (18:15 h), la vetlla (21 h) i la missa de la vetlla (22 h), dins la basílica. Els actes de dissabte finalitzaran a partir de mitjanit amb un espectacle de drons i ballada de sardanes a la plaça de Santa Maria. Ja de cara a diumenge, a les 10.30 començarà la processó per les places del monestir, seguida de la missa conventual (11 h) i la ballada de sardanes (13:15 h), també a la plaça de Santa Maria. Els actes es clouran amb un segon concert, al mateix lloc, a partir de les 17 h.
La transcendència històrica d’aquests actes rau, d’una banda, en el fet que se celebra el mil·lenari, però també en que serà el primer cop que passa durant aquest segle i el tercer cop en els últims cent anys, ja que només hi ha dos precedents contemporanis de processons amb la Moreneta, el 1947 i el 1997, a banda que la talla romànica també va sortir del seu cambril el 1909, durant la Setmana Tràgica, i el 1936, en el marc de la Guerra Civil, per a protegir-la d’atacs d’incontrolats que finalment es van evitar gràcies a la protecció dels Mossos d’Esquadra. Aquesta és la història de les dues vegades que la Moreneta ha sortit del cambril en processó.
1947: Primer gran acte d’afirmació catalanista
L’any 1947, durant els anys més durs de la postguerra, la societat civil catalana es va mobilitzar en un acte que va tenir una transcendència més enllà de la religió i que va esdevenir un gran acte d’afirmació catalanista. Tècnicament, l'entronització consistia a dotar a la Moreneta d’un tron digne, una iniciativa de l’abat Aureli Maria Escarré que va ser un èxit, ja que es va finançar amb aportacions populars. La celebració, prevista inicialment pel 8 de setembre del 46 -dia de les marededeus trobades- es va celebrar finalment el 27 d'abril del 1947, en un acte multitudinari que segons cròniques de l’època, potser exagerades, hauria aplegat entre 70.000 i 100.000 persones a Montserrat.
Més enllà de la significació religiosa, que va comptar amb l’assistència dels bisbes i la plana major de les autoritats franquistes de Catalunya, l’entronització va tenir un caràcter social i patriòtic, tractant-se del primer acte multitudinari de signe catalanista des de la Guerra Civil, amb ús públic de la llengua catalana tolerat pel règim i, també, pel desplegament d’una gran senyera per part de dos militants del Front Nacional de Catalunya a la roca anomenada ‘la gorra frígia’, que la policia no va aconseguir despenjar en tota la jornada i que va suposar, poc després, la destitució del governador civil de Barcelona, Bartolomé Barba Hernández.
1997: El cinquantenari de l’entronització
La segona vegada que va sortir en processó la Moreneta va ser el 1997, en els actes de celebració del cinquantenari de l’entronització. En un ambient polític i social molt diferent del del 1947, i amb una assistència, segurament més ajustada a la realitat, d’unes 10.000 persones, la senyera va fer acte de presència de manera normalitzada i no a causa d’una acció clandestina com mig segle abans. Encara més, als seients d’honor, en comptes dels jerarques del règim feixista, s’hi van asseure el president de la Generalitat Jordi Pujol i el president del Parlament Joan Reventós. Així mateix, l’ús de la llengua catalana ja no va ser possible gràcies a la tolerància, sinó al fet que ja era oficial. Els temps havien canviat però la fe en la Moreneta persistia i persisteix.