El conjunt d'expresidents de la Generalitat i del Parlament van suposar l'any passat, el 2023, una despesa d'uns mig milió d'euros pels comptes públics, 586.466 euros en concret, com a suma agregada de les seves respectives assignacions temporals després d'exercir o pensions vitalícies en el cas d'estar ja jubilats. Així es desprèn de les dades del departament d'Economia en resposta a una pregunta parlamentària per escrit que va presentar Vox i que ha estat consultada per l'ACN. Aquests pagaments són d'acord amb les lleis 2/1988 i 6/2003, que estableixen les assignacions temporals i pensions als expresidents. La primera, pels del Parlament, i la del 2003, pels de la Generalitat.
La legislació estableix dos tipus de pagaments per a expresidents: l'assignació mensual i la pensió vitalícia. Segons l'article 2 de la llei 6/2003, les persones que hagin exercit de presidents "tenen dret a percebre per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec de president o presidenta". I l'article 3 de la mateixa llei regula les pensions vitalícies establint que els expresidents quan arriben a l'edat de 65 anys "tenen dret a percebre una pensió de jubilació vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec".
D'acord amb les dades del Govern, tres expresidents de la Generalitat van cobrar el 2023: Pasqual Maragall, Artur Mas i Quim Torra. Maragall i Mas van percebre 91.941 euros de pensió vitalícia, ja que tenen més de 65 anys. Pel que fa a Torra, va rebre 122.588 euros, una xifra més alta, ja que l'assignació que rep els anys posteriors a exercir el càrrec equival al 80% de la retribució del president de la Generalitat en aplicació de l'article 2 de la citada llei 6/2003. Torra va ser president poc més de dos anys i va deixar de ser-ho el setembre del 2020, en fer-se efectiva la seva inhabilitació per no retirar una pancarta de la façana del Palau de la Generalitat que deia "Llibertat presos polítics i exiliats". Per tant, Torra cobrarà l'assignació mensual fins al 2024 i a partir del 2027, quan compleixi els 65 anys, podrà rebre la pensió vitalícia del 60% del sou, com Maragall i Mas.
D'altra banda, tres expresidents de la Generalitat no van cobrar cap assignació ni pensió el 2023. Jordi Pujol hi va renunciar el 2014 després d'admetre que va tenir diners sense regularitzar durant 34 anys. José Montilla hi va renunciar el 2020 quan va es va incorporar a la junta d'accionistes d'Enagás. Carles Puigdemont, que va marxar a l'exili el 2017 després de l'aplicació del 155 i la suspensió de l'autonomia pel referèndum de l'1-O i la DUI fugaç, no ha cobrat mai com a expresident. Encara en actiu políticament, no ha renunciat a ser expresident i té oficina, però sí que ha renunciat al salari. Essent les dades del 2023, l'ara expresident Pere Aragonès estava encara en actiu al càrrec al capdavant del Govern i, per tant, va cobrar el corresponent per l'exercici de les seves funcions.
Parlament: tres expresidents i la vídua de Joan Reventós
Pel que fa als expresidents del Parlament, van cobrar pensions vitalícies la vídua de Joan Reventós, Joan Rigol, Núria de Gispert i Carme Forcadell. Rigol, que va morir el maig passat, Gispert i Forcadell —tots els més grans de 65 anys— van cobrar 79.999 euros el 2023 de pensió vitalícia. Per la seva part, la vídua de l'expresident Reventós, Josefa Maria Rovira, va rebre 39.999 euros el 2023 en aplicació de l'article 4 de la llei 2/1988, que estableix que "el cònjuge vidu, no separat legalment, d'un expresident del Parlament amb dret a pensió vitalícia té dret, mentre romangui en aquesta situació, a percebre una pensió vitalícia equivalent al 50% de la pensió de jubilació".
Laura Borràs va ser votada presidenta del Parlament el març del 2021 i va ser suspesa el juliol de l'any següent. Finalment, l'1 de juny del 2023 la Mesa del Parlament li va retirar l'escó després de ser condemnada per irregularitats en la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs va renunciar a l'assignació mensual. Segons la llei, tenia dret de cobrar el 80% del sou durant quatre anys. No rebria tampoc pensió vitalícia en arribar als 65 anys perquè la llei que s'aplica als expresidents del Parlament és diferent i és necessari que hagin exercit un mínim de 2 anys; una condició que no existeix per als expresidents de la Generalitat.
En el cas de Roger Torrent, que va ser president del Parlament del gener del 2018 al març del 2021, tampoc va cobrar cap paga el 2023, perquè llavors era conseller d'Empresa i Treball i, segons la llei, l'assignació és incompatible amb ser membre del Govern o alt càrrec. Pel que fa a l'expresident Ernest Benach —president de la cambra catalana del 2003 al 2010—, el 2023 no té cap assignació, ja que ha esgotat la mensual i encara no ha arribat als 65 per rebre la pensió vitalícia. Els complirà aquest novembre i a partir de llavors podrà cobrar la pensió vitalícia.