Els anomenats "ajuntaments del canvi" no presenten diferències "substancials" amb la resta d'ajuntaments pel que fa a les seves partides pressupostàries destinades a educació, benestar comunitari o medi ambient. Han incrementat les despeses però no les inversions, segons les conclusions d'un informe elaborat per l'Observatori de Serveis Urbans (OSUR). L'informe analitza l'evolució dels comptes locals entre els anys 2010 i 2018 de 21 ciutats espanyoles en base a xifres oficials. 

Analitzant les grans línies pressupostàries, la inversió en educació és lleugerament superior el 2018 per part dels governs tradicionals, amb 47,63 euros per habitant davant dels 46,18 euros dels nous actors. 

L'informe destaca que des de 2015 la despesa destinada al funcionament de centres docents de preescolar, primària i educació especial, ha crescut exponencialment en ambdós tipus de governs municipals, fins els 36,11 euros dels tradicionals, un 21% més que els 28,72 euros dels nous. Les partides per serveis complementaris a educació com beques per al menjador o altres ajudes, mantenen la tendència i són pràcticament iguals. 

El benestar comunitari, l'habitatge i el transport públic

Pel que fa al benestar comunitari no hi ha diferències remarcables entre ambdós tipus de govern. Així, els governs tradicionals dediquen a aquesta partida agregada 153 euros per habitant de mitjana anual, davant dels 151,63 dels governs municipals del canvi. 

L'habitatge en els ajuntaments del canvi ha tingut una substitució de col·laboració público-privada en la construcció d'habitatges públics amb capital estrictament públic. Madrid és la ciutat que més ha gastat el 2018 en promoció i gestió d'habitatge de protecció públic (40,39 euros per habitatge) davant dels 20,18 euros per habitant de Barcelona. 

En el transport públic és un dels serveis en què s'han destinat més diners en general per part dels ajuntaments. L'any 2018 els ajuntaments del canvi es van comprometre a gastar 50,91 euros davant dels 44,59 dels ajuntaments tradicionals. 

Per a Ramiro Aurín, director general de OSUR, "els autodenominats ajuntaments del canvi han confós despesa amb inversió. Sense augment de les inversions els serveis no milloren, mentre que l'augment d'altres tipus de despesa compromet a l'estabilitat financera de l'ajuntament de llarg termini".