La mort del papa Francesc ha posat de manifest les diferències d’una Església catòlica dividida entre dos grans blocs: l’ala conservadora, contrària a moltes de les reformes impulsades pel pontífex argentí, i el sector progressista o reformista, que dona suport a la continuïtat d’aquests canvis. Tot i que aquesta tensió no és nova, la celebració del pròxim conclave que ha d’escollir el successor del papa Francesc es presenta com un dels més polaritzat de les últimes dècades. La junta dels cardenals electors es reunirà entre 15 i 20 dies després de la mort del Papa, el passat 21 d’abril, i es preveu una dura pugna entre els dos sectors. Després d’un pontificat marcat per les reformes que va introduir Jorge Mario Bergoglio, la facció més conservadora vol recuperar el control de l’església i alguns dels seus cardenals estan acaparant l’atenció mediàtica d’aquests dies previs al conclave. Ha estat el cas de l’alemany Gherard Ludwig Müller, exprefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe (l’antic Sant Ofici), que ha concedit dues entrevistes que han aixecat polseguera i han escalfat el conclave per les seves crítiques a Francesc i una visió alarmista del que pot succeir si torna a ser escollit un papa del seu perfil lliberal.

Rebuig a les reformes de Francisco

Els cardenals conservadors, liderats per figures com Müller, han manifestat obertament el seu rebuig a les reformes de Francisco i han demanat revertir-les. L’alemany ha arribat a qualificar el pontificat de Francesc com una amenaça a l'ortodòxia i ha advertit sobre el perill d'escollir "un papa heretge" que segueixi la línia reformista. En una entrevista al diari italià La Repubblica, Müller va afirmar que amb la mort del papa Francesc "s'ha acabat un capítol en la història de l'Església" i va assenyalar que, encara que el judici final correspon a Déu, sobre el pontificat de Francesc hi ha "opinions diferents". L'alemany ha rebutjat l'acord amb la Xina comunista pel nomenament de bisbes, ha considerat "contrària a la doctrina de l'església" la benedicció de parelles homosexuals, ha criticat la inclusió de laics i laiques amb dret a vot en el Sínode de Bisbes i també la seva designació al capdavant de dicasteris vaticans, i respecte a l'islam, sosté que tot i que és possible el diàleg, ha d'evitar-se tot relativisme i va qüestionar que algú que diu creure en Déu pot assassinar en el seu nom.

En una altra entrevista concedida a The Times, Müller va anar encara més lluny i insinuar que Francesc ha estat un papa heretge, i que les conseqüències de què tornes a sortir un pontífex que defengués les seves idees seria “catastròfic” per l'església. Per Muller, la qüestió no és entre conservadors i liberals, sinó entre ortodòxia i heretgia. “Prego perquè l'Esperit Sant il·lumini els cardenals, perquè un papa heretge que canvia cada dia d'opinió depenent del que diuen els mitjans de comunicació seria catastròfic", va declarar l’exprefecte de Doctrina de la Fe, teòleg i elector (té 77 anys), que és considerat un dels cardenals de major pes del Col·legi Cardenalici. En l’entrevista al diari britànic, Müller sosté que “el pròxim Papa no hauria de buscar l'aplaudiment del món secular, que veu l'Església com una organització humanitària que fa tasques socials”.

“El catolicisme no és obeir al papa”

El cardenal alemany considera que l’elecció d’un papa ortodoxa és essencial per evitar un possible cisma en l’església, per això, preguntat si promouria la seva visió doctrinal del catolicisme durant les reunions prèvies al conclave, Muller va ser taxant. “Ho haig de fer, li dec a la meva consciència”. De la mateixa manera, va defensar que “cap catòlic està obligat a obeir una doctrina errònia” i va subratllar que “el catolicisme no es tracta d’obeir cegament al papa sense respectar les Sagrades Escriptures, la tradició i la doctrina de l’Església”.

Pel que fa a les congregacions generals prèvies al conclave, el cardenal va expressar el seu desig que els cardenals no es deixin portar per la imatge favorable de Francesc als mitjans. “Hi ha el risc que diguin: 'Hem de continuar'”, va dir, insistint que han de "triar un líder capaç d'unificar l'Església en la veritat revelada”.

Crítiques a la pel·lícula ‘Conclave’

Müller també es va mostrar molt crític amb la pel·lícula Conclave, dirigida per Edward Berger i escrita per Peter Straughan, basada en la novel·la homònima de Robert Harris, que va guanyar l’Oscar al millor guió adaptat en la passada edició dels premis, i va optar a vuit estatuetes. La pel·lícula ha tornat a revifar després de la mort del papa Francesc, i tornarà a exhibir-se als cinemes. El cardenal alemany va titllar el film de “propaganda anticristiana” i va afirmar que “podria haver estat produïda a l'època de Hitler o Stalin”. Segons Müller, la pel·lícula transmet la idea que “tots els cardenals són estúpids i corruptes”, i considera “estúpid, ridícul i idiota” que a la trama es presenti un cardenal com una “persona intersexual”. Pel cardenal conservador, la pel·lícula no reflecteix la realitat del conclave, ja que “no es tracta d'un joc de poder protagonitzat per persones ingènues que busquen manipular, com mostra aquesta pel·lícula, "que no té res a veure amb la realitat”. Tot i que va admetre no haver vist la pel·lícula completa, va assegurar que ha vist clips i llegit crítiques, cosa que considera prou per formar-se una opinió.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!