Albert Batlle és advocat, té 63 anys i fa més de mitja vida que treballa a les institucions públiques. La seva trajectòria política comença a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1983, bàsicament centrada en el terreny esportiu durant els governs de Pasqual Maragall i Jordi Hereu. És un gran defensor dels Ajuntaments com a escola de polítics. El 2003, el tripartit el nomena director general de Serveis Penitenciaris i Justícia Juvenil. Va estar sota el mandat dels consellers Josep Maria Vallès i Montserrat Tura fins que el 2011, quan el tripartit torna a l'oposició, entra a l'Oficina Antifrau de Catalunya per ser-ne el director adjunt. El juny del 2014, i després que Manel Prat dimitís com a director general de la Policia, Batlle el relleva. Entra amb Ramon Espadaler a la Conselleria d'Interior i Jordi Jané, l'actual titular, el manté al capdavant de la gestió de la Policia de Catalunya. No fa gaires entrevistes, però quan s'hi posa, s'hi esplaia.

Hi ha hagut un canvi de conseller (Ramon Espadaler per Jordi Jané). També és un canvi d’estratègia i tàctica en el departament? Com ho viu un director general de la policia? 
Aquestes coses s’han de viure amb normalitat en una estructura tan professional com la de la Policia i en qui la dirigeix circumstancialment, que és el director general. Jo sempre he dit –li vaig dir al conseller Espadaler quan vaig tenir el primer contacte amb el cos, i al conseller Jané quan va prendre possessió– que respecte a la Policia poden estar tranquils, perquè és una casa molt endreçada. Hi ha una estructura molt professional i tenim una Policia ja molt madura, tenint en compte que el desplegament és recent. Encara no fa just set anys que els Mossos estan desplegats en el conjunt de Catalunya, però certament s’han convertit en la policia integral del país i ja en aquests moments funciona quasi de memòria.

Estem en una legislatura diferent que treballa per la desconnexió de l’Estat espanyol. Des de la policia es treballa també directament cap aquest objectiu?
La Policia l’hem de mantenir en la funció que ja té. Pot haver-hi les majories en el Parlament sobre el tema sobiranista, poden ser més o menys ajustades, però hi ha un amplíssim consens respecte al model de seguretat. Els sectors més extrems de l’arc parlamentari poden tenir una concepció diferenciada, però l’arc central polític i social del país crec que comparteix un model de seguretat. La funció de la Policia és treballar per la seguretat del país, sota qualsevol circumstància. Hi ha un accent molt important en el caràcter social de les polítiques de seguretat, de garantir el gaudi dels drets i les llibertats de tots els ciutadans i protegir els sectors més dèbils. I això no ho qüestiona ningú.

El conseller Jané en la seva compareixença al Parlament, però, va definir molt clarament que els Mossos havien de ser una policia d’Estat i va explicar com ho volia fer. Entre el que vol fer hi ha la presència dels Mossos en els organismes internacionals, de col·laboració amb més policies, poder actuar fora de les fronteres, una nova llei de la policia... Tot això és fer una policia d’Estat.
Evidentment el cos dels Mossos d’Esquadra és una policia d’Estat. Però jo diria que ho ha de ser en qualsevol dels escenaris. Fins i tot en l’escenari de l’Estat unitari defensem que l’Estat espanyol s’hauria de despreocupar dels temes de seguretat en el territori català perquè aquí hi ha una policia integral que pot actuar en tots els àmbits de la seguretat. Quan nosaltres reclamem estar en els organismes internacionals que analitzen temes de seguretat, el que diem és que no fan falta intermediaris, que ens podem relacionar directament. Hi ha el procés i el marc del Parlament, però els Mossos d’Esquadra, en qualsevol de les circumstàncies, haurien d’aspirar a ampliar el caràcter de policia integral. Per què no podem ser Policia de fronteres? Per què no podem ser Policia en temes d’estrangeria? Per què no podem ser qui expedeixi els documents d’identitat? Per què no podem ser la Policia que faci els controls de costa? No té massa sentit que estiguem duplicant i triplicant estructures. Aquí hi ha el cos dels Mossos i està en disposició d’assumir més competències que les que té. Li podem dir policia integral o policia d’Estat.

Una policia d’Estat amb més Mossos...
Quan defensem una policia integral, vol dir que pugui assumir totes les competències i que ho pugui fer amb recursos materials i humans. Portem uns anys de retallades que també han afectat la Policia. Desitgem que hi hagi pressupostos, considerem que aquesta legislatura no pot anar amb pressupostos prorrogats. Demanarem des del Departament d’Interior que es faci un esforç per aprovar uns pressupostos i que dins d’aquests pressupostos hi hagi les corresponents ofertes públiques, entre elles, una promoció del cos dels Mossos d’Esquadra. Fa quatre o cinc anys que no es fa.

Quan serà aquesta promoció?
Tampoc ens hem d'atacar dels nervis. Som al mes de març, la previsió és que el pressupost es pugui aprovar a finals del primer semestre i que llavors es pugui fer l’oferta pública d’ocupació. Per tant, difícilment la incorporació serà en un curt termini. Vaja, impossible. Jo en aquests moments el que necessito és que s’aprovi una convocatòria de Mossos. Si després s’incorporen a finals d’aquest any o al llarg del 2017, ja seria un altre tema. I si finalment no hi pot haver l’oferta pública, doncs el cos de Mossos és un cos disciplinat i ens ajustarem a les circumstàncies que se’n derivin.

I de quants Mossos estem parlant?
La promoció inicial que demanaríem seria al voltant de 400. És una petició que haurem d’ajustar en funció de les disponibilitats pressupostàries del conjunt del repartiment que es pugui fer de l’oferta pública.

Cas Quintana: “Probablement va ser conseqüència d’una actuació policial”

El tarannà del departament ha canviat els últims anys. S’estan admetent lesions de pilota de goma, s’està demanant perdó i s’està arribant a acords per indemnitzar les víctimes. És una manera més sensible de fer o és una manera d’evitar que els Mossos acabin asseguts al banc dels acusats?
Jo crec que l’Administració pública en un Estat democràtic ha d’estar en condicions de donar comptes de les actuacions, i està claríssim que en algunes intervencions com les que corresponen a una Policia hi ha un percentatge d’errors. El problema és que aquests errors puguin ser detectats i que es puguin corregir. Hauria de ser una pràctica normal del conjunt dels serveis públics.

Però els agradaria estalviar-se el judici del cas d’Ester Quintana?
Per descomptat que sí. És més, crec que hem fet un esforç reparador molt important, molt important. Al principi, preservant la presumpció d’innocència de tots els que estiguin involucrats en aquest cas. Probablement això va ser conseqüència d’una actuació policial, que possiblement serà molt difícil de determinar, però en canvi nosaltres hem fet aquest esforç per fer la indemnització.

Internament també han passat coses arran del cas Ester Quintana...
Sí, crec que hi ha hagut assumpcions de responsabilitats, aquestes són ben conegudes...

Hi ha hagut la dimissió del seu predecessor, Manel Prat...

Sí. Efectivament quan hi ha responsabilitats en temes d’aquests, doncs s’han d’assumir responsabilitats. S’ha fet en el passat i, per descomptat, s’ha de fer en un futur.

Terrorisme: “La bona informació és la que es fa i no s’explica”

Hi ha una partida d’11 milions i mig d’euros destinada a l'antiterrorisme. Quina feina es fa i quina és l’estratègia?
Hem tingut una nova realitat que no podíem preveure fa un any i mig. Després dels atemptats de Charlie Hebdo i de la certesa que el terrorisme islamista s’ha instal·lat a Europa per quedar-s’hi, evidentment totes les policies del continent s’han d’ajustar. Com ho volem fer nosaltres? Doncs que de manera no vagi en detriment de la seguretat ordinària que tenim encomanada. I és per això que vam establir un pla inicial que és que, després dels fets de Charlie Hebdo, el mes de maig vam aprovar el Programa Operatiu Especial (POE) Antiterrorista i el vam reactivar el 13 de novembre quan es van produir els atemptats del Bataclan. En aquell moment veiem que necessitem ajustar, des del punt de vista de recursos humans i materials, el conjunt dels dispositius. Demanem que es reuneixi la comissió de seguretat del Govern de Catalunya. I plantegem un fons de contingència. Hi ha una dotació per hores extraordinàries i per material operatiu.

Però com treballen els Mossos?
Hi ha dos peus fonamentals. Hi ha unitats especialitzades com les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO), els Tedax i les unitats de seguretat ciutadana (BRIMO) i la comissaria general d’informació. Quan parlem de policia d’Estat cal tenir una potent unitat d’informació.

Quins són els punt calents?
Hi ha operacions de desmantellament de cèl·lules gihadistes. Anem creant dispositius en funció de les exigències del moment, com el Mobile World Congress. La protecció d’interessos de països que podrien estar en conflicte amb Daesh, com França i Israel, o els EEUU. I la protecció dels punts sensibles d’una ciutat d’un atractiu turístic com Barcelona: la Sagrada Família, la catedral...

S’estan vigilant mesquites i alguns imams?
La bona informació és la que es fa i no s’explica... S’estan vigilant llocs especialment sensibles com el món penitenciari. Llocs on poden produir-se processos de socialització radicalitzada. Estem fent el POE de policies locals per formar-los en programes de detecció de radicalisme islamista... Estem en contacte amb el conjunt de la comunitat per processar les informacions que se’ns pugui fer arribar...

Però s’estan vigilant algunes mesquites. Entra dins el context. Hi ha llocs que preocupen més que altres?
Si mirem d’on ve el procés de radicalització ja sabem que potser fa quatre, cinc, deu anys l’element de preocupació fonamental podien ser determinats missatges de radicalització que sortissin dels oratoris i de les mesquites, però ara estem fent un seguiment, per exemple, a tota la xarxa. Ens equivocaríem si centréssim la nostra atenció en les mesquites... Evidentment els imams ja saben perfectament que qualsevol sermó que facin en una mesquita arribarà als serveis d’informació, per tant hem de fer el seguiment i hem de donar l’atenció que mereix, però hem de diversificar també la recerca d’altres elements de captació.

Hi ha imams que col·laboren?
Està clar que un servei d’informació que no tingui establerts contactes amb tots els operadors que intervenen en el tema, seria un error i per tant procurem fer-ho.

L’última polèmica: “La Taser és l’alternativa a la pistola”

Quines armes han de tenir els Mossos?
El Govern ha de dotar les Policies dels mitjans suficients per fer front a totes les contingències de seguretat. Ara, està clar que tot això ho has de sotmetre als controls parlamentaris. No és bo que el legislatiu interfereixi contínuament en els elements dels quals està dotada una força policial. Dit això, no hi ha cap inconvenient a sotmetre’s a l’auditoria del legislatiu respecte a l’ús que es faci d’aquests instruments.

Això vol dir que el grup de treball del Parlament serà consultiu? O sigui, que no acabaran decidint tots els partits si els Mossos poden fer servir les Taser?
No vull posar el carro davant els bous... Volem anar a explicar en què consisteixen els dispositius de conducció elèctrica (Taser​) i sobretot volem explicar en quines condicions aquest instrument s’utilitzaria. Voldríem que el missatge que calés fos que això no és una arma d’ús indiscriminat. És un instrument d’ús molt restringit. De fet, en comprem 134 i el que ens interessa és explicar en quines condicions s’utilitzarien. I sempre és per evitar un mal major.

Quan es faria servir?
Volem treure la imatge que això serà un instrument que portarà la policia per fer front a manifestacions, per fer front a conflictes d’ordre públic, per fer front a temes de seguretat ciutadana... No. És un instrument d’ús extraordinari per evitar els mals majors. La Taser és l’alternativa a la pistola. És a dir, en situacions en què ja s’ha fet ús de tot i hauries de fer ús de l’arma de foc, doncs hi ha la Taser, per garantir la seguretat de les persones, i en alguns casos, per garantir la seguretat del mateix agressor. És a dir, situacions de greu alteració d’una persona que es pot causar mal a ell mateix o als altres, temes de segrestos, en fi... Quan s’utilitzi això és per no haver de fer servir l’arma de foc.

Qui la tindrà?
N’hi haurà una per comissaria. I estarà a disposició del cap de torn, que serà el que la utilitzarà, o bé el responsable de les unitats operatives. Això és el que nosaltres volem explicar al Parlament i tinc el convenciment que els grups parlamentaris seran sensibles a tota aquesta argumentació. Es tracta de buscar una legitimitat afegida a l’ús d’aquest instrument.

Els Mossos estan massa vigilats per tothom?
Això no sé si és bo o és dolent. És! I per tant, contra això no hi pots fer res. És més, jo hi faria un afegitó: no és només amb els Mossos. Crec que, afortunadament, el conjunt dels serveis públics catalans estem sotmesos a un escrutini molt rigorós que no és produeix a l’Estat espanyol. Crec que és un valor com a societat. També hi ha un altre fet que està en el nostre ADN. El fet de no haver tingut mai estructures d’Estat, fa que desconfiem de les estructures d’Estat, fins i tot de les nostres.

El veig molt còmode en un càrrec molt incòmode...
(Riu) Sí... Jo penso que això t’ha d’arribar en un moment de la teva vida en el qual ja t’ho puguis menjar una mica. Porto molts anys de gestor públic. Vaig entrar a l’Ajuntament de Barcelona, que acabava de fer 30 anys. Un ajuntament és un aprenentatge des del punt de vista de la gestió pública i després vaig tenir la fortuna d’estar uns anys de director general de Serveis Penitenciaris. La clau és no somatitzar mai el conflicte, perquè, si no, et bloqueges molt i ets inoperant. I aquest món no te l’acabes en quatre dies. En Josep Maria Vallès, que em va nomenar director general de Serveis Penitenciaris, em deia: “Pensa que en aquest món alguns dies plou i uns altres pedrega”. Afortunadament, a la policia molts dies fa sol. 

Fotos: Sergi Alcàzar