En els dos primers mesos de l'any han arribat a Catalunya un total de 664 menors migrats no acompanyats —en concret, 364 al gener i 300 al febrer—, una xifra que ha "superat les expectatives", textualment, del Departament de Drets Socials de la Generalitat i que fa pensar les autoritats catalanes encarregades de gestionar l'arribada que aquest 2024 es podrien superar el rècord que per ara ostenta el 2018, quan van arribar-hi a Catalunya 3.709. "La nostra hipòtesi és que arribarem a nivells de l’any 2018 o més, aproximadament uns 4.000", apunten a El Nacional fonts del Departament que actualment dirigeix el conseller Carles Campuzano. Per donar resposta a aquesta onada migratòria protagonitzada per menors, el Govern ha obert i ampliat una desena de punts d'acollida arreu del territori. La majoria han estat acollits a Girona (133), a Lleida (126) i les comarques de Barcelona (114). Alhora, les autoritats catalanes retreuen a l'Estat, responsable dels fluxos interns, una manca de transparència informativa que no permet una planificació prèvia per gestionar les arribades. A més, les citades fonts de Drets Socials alerten que hi ha una certa oposició d'alguns ajuntaments —no especifiquin quines localitats— a obrir centres d'acollida.
Tot i que admeten que un centre d'acollida "té un impacte en l'entorn", les autoritats en la matèria celebren que hi ha també molts altres municipis, empreses, veïns i entitats socials que "són conscients del repte de la inclusió" i del deure moral de "garantir-los els drets" a aquests menors. Amb tot, els serveis d'acollida que millor funcionen i permeten una inclusió dels menors estrangers nouvinguts són els pisos, en els quals conviuen entre altres joves de forma tutelada. En aquest sentit, el Departament lamenta que actualment "és complicat" obrir tant centres com pisos, però asseguren que cada setmana s'habiliten de nous "de forma silent i efectiva". En aquests pisos els menors tenen un servei d'acompanyament que, segons valoren les fonts de Drets Socials, dona un molt bon resultat de cara la inclusió d'aquests menors i la seva transició cap a una vida adulta autònoma. L'objectiu? Que aquests nens i nenes, una vegada surtin d'aquests centres amb 21 anys, esdevinguin ciutadans de ple dret i arribin a la vida adulta sent un més de la nostra societat.
"Entenem perfectament que Canàries no se’ls pot quedar tots"
El país d’origen dels joves migrats sols que han arribat a Catalunya aquests dos primers mesos de l’any són ben variats, però majoritàriament de diversos punts del continent africà: 367 són de països subsaharians, 229 del Marroc, 49 són d'altres països del Magreb excloent el Marroc i, finalment, 17 són d’altres països minoritaris. Bona part d'aquesta nova onada migratòria de menors estrangers no acompanyats prové de Canàries, que fa mesos que rep un flux continu i massiu de persones demandants d'asil i que durant el 2023 ha arribat a fregar les 40.000 arribades per via marítima, amb pasteres i cayucos. En aquest sentit, les citades fonts de Drets Socials es mostren comprensius amb la situació crítica a Canàries i allarguen la mà: "Entenem perfectament que Canàries no se’ls pot quedar tots i Catalunya, com sempre ha fet, és terra d’acollida".
El Govern reclama a l'Estat més recursos i menys opacitat
Amb tot, les autoritats catalanes qüestionen que estigui havent-hi un "repartiment solidari" en el qual tothom "posi la seva part per acollir-los" i reclamen "compartir l'esforç que està fent Catalunya". "L’estat espanyol és qui és responsable del gruix de les relacions institucionals, qui coneix els fluxos migratoris interns, qui té capacitat econòmica per acompanyar els territoris d’acollida com Catalunya i facilitar la tasca que estem fent. L’estat espanyol ha de poder compartir informació, recursos i responsabilitat, i ara per ara no ho fa o no ho fa prou", lamenten des de Drets Socials. Unes demandes que el Departament català ha traslladat als ministres competents en les diverses reunions que han mantingut. Sobretot, les autoritats catalanes reclamen informació prèvia dels fluxos que gestiona l'Estat per poder planificar i preparar el protocol d'acollida en cada cas.
Alhora, alerten: "El suport financer de l’Estat ha de ser proporcional a l’esforç d’acollida que es faci, s’ha de considerar on viuen els nois i quantes nits passen en els sistemes de protecció". En aquest sentit, el Departament lamenta que l'administració de l'Estat no ha enviat suficients recursos econòmics o, almenys, els que veurien necessaris d'acord amb volum de menors acollits: "Si per 33 joves van transferir 2 milions d'euros, se n’haurien de transferir uns 120 milions pels quals van arribar l’any passat, i no ho han fet", asseguren. Aquesta és una reivindicació que el conseller Campuzano ja havia fet personalment amb anterioritat: aquest mateix gener el titular de Drets Socials va reclamar a la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, que l'Estat es "corresponsabilitzi" de l'acollida amb un fons estatal per ajudar les comunitats, en considerar que aquesta arribada continua de menors sols és ja "estructural".
Protocol d'atenció immediata i programes d'inserció social
El pla d'actuació català que regula l'acollida de menors migrats sols el presentà el 2019 precisament el Departament de Drets Socials, un document consultable al web de la Generalitat que estableix mesures com la creació d'un centre d'atenció immediata per donar una primera atenció als menors per part de treballadors socials i educatius i per identificar-los, de forma que s'eviten passar per dependències policials i judicials. Alhora, el protocol també ordena lliurar un document als infants i joves amb informació sobre els seus drets i els seus deures. Després d'aquest primer contacte, el pla català també estableix programes de formació i d'inserció laboral en els municipis que els acullen i un servei d'acompanyament per a quan aquests menors compleixen l'edat de deixar els pisos tutelats.
En total hi ha 6512 joves i infants que han arribat sols a Catalunya
En suma, d'acord amb les darreres dades actualitzades que aporta el Departament de Drets Socials, en data de febrer de 2024, a Catalunya hi ha 6512 menors migrats no acompanyats. El 56,4% dels mateixos es troben en centres residencials i el 42% estan acollits per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Del total, 2447 són infants tutelats i 4065 es troben en règim de pròrroga assistencial, després d'haver complert els 18 anys i fins als 21. De fet, el 62,6% dels joves acollits tenen 18 anys o més, mentre que els menors de 16 són una minoria. La majoria dels quals, el 51,5%, provenen del Marroc, mentre que el 35,6% són de països de l'Àfrica negra i un 6,2% són d'altres països del Magreb. Quant al sexe, el 96,2% són nois i tan sols el 3,1% són noies.
El repartiment d'aquests menors és prou equitatiu, d'acord amb les possibilitats de cada municipi i la postura dels seus consistoris. Del total de menors migrats no acompanyats que hi ha a Catalunya, 261 són a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, 211 a Barcelona ciutat, 1219 al llarg de les comarques de la província de Barcelona, 677 a Girona, 553 a Lleida, 627 a Tarragona, i 481 a les Terres de l'Ebre. Quant als que han arribat aquests dos primers mesos de 2024, el repartiment de l'acollida ha estat el següent: 133 a Girona, 126 a Lleida, 114 a les comarques de Barcelona, 57 a l'AMB, 49 a Tarragona, 44 a les Terres de l'Ebre i 39 a Barcelona ciutat. La totalitat de joves arribats, en aquest cas, sí que són menors d'edat: tots tenen 17 anys o menys.