El tarragoní Alejandro Cao de Benós té el passaport retirat d'ençà que va ser arrestat per la Guàrdia Civil per, presumptament, haver traficat amb armes. Des de llavors que no pot sortir de l’Estat espanyol i se li ha complicat el seu modus vivendi la propaganda i aproximació d’estrangers al règim de Corea del Nord aprofitant que disposa de doble nacionalitat, espanyola i nord-coreana. Ara, però, sembla que té nous problemes judicials.
Aquest dilluns s’ha fet públic que la FBI acusa, per via del departament de Justícia dels Estats Units, a Cao de Benós d’haver facilitat que un home americà, Virgil Griffith, expert en divises digitals, hagués viatjat a Corea del Nord, passant per la Xina, per participar en un congrés a Pyongyang sobre criptomonedes, un fet que asseguren, va servir per blanquejar diners i superar les sancions americanes contra el règim de Kim Jong-un. En la causa que investiga la FBI també està implicat el britànic Christopher Emms, acusat dels mateixos delictes que el de Nou de Gaià.
Virgil Griffith i Christopher Emms van formar a dirigents de Corea del Nord en com fer servir aquest sistema de pagament, gairebé no rastrejable, per tal d’evitar les restriccions econòmiques imposades per Estats Units i altres països contra el règim de Pyongyang. L’ús de criptomonedes sembla que pot ser útil per saltar aquestes sancions internacionals i que el govern Kim Jong-un pogués moure diners per tot el món sense el control americà. Cal recordar que Corea del Nord té actives diverses sancions internacionals per presumptes violacions dels drets humans i per haver desenvolupat un programa d’armament nuclear.
S’enfronta a una pena màxima de 20 anys de presó
Segons consta a l’acusació, que lideren dos fiscals estatals i la Secció de Contraintel·ligència i Control d'Exportacions de la Divisió de Seguretat Nacional, el de Tarragona també va obrar per dissenyar una estructura de criptomonedes al servei del govern de Corea del Nord, també, segons els fiscals, per ajudar a saltar-se les restriccions. La intel·ligència americana va detenir l’any 2019 -la trobada va ser a l’abril- Virgil Griffith, frustrant els plans de Cao de Benós, que volia fer una segona trobada, també a Pyongyang, l’any 2020, per seguir desplegant el seu pla de col·laboració per facilitar pagaments i transaccions amb criptomonedes.
El de Tarragona està formalment acusat ara a un delicte “de conspiració per violar i eludir les sancions dels Estats Units” que comporta una pena legal màxima de 20 anys de presó, segons consta a la nota de premsa facilitada pel Departament de Justícia dels Estats Units. Per la Fiscalia dels Estats Units, Cao de Benós està escapolit.
“Falsa” acusació, segons Cao de Benós
Conscient dels problemes que té formalment amb els Estats Units, l’enllaç de Corea del Nord amb el món ha anunciat que busca advocat. “Busco advocat a Tarragona/Barcelona/Madrid que parli bé l’anglès: honest, lluitador, sense por al periodisme sensacionalista, per defensar-me de la falsa acusació de l’imperi dels Estats Units”, ha publicat al seu compte de Twitter, en clara referència al nou procés judicial que ara se li obrirà.
Ell mateix ha assegurat que ja el van “difamar” quan el van acusar “d’un tràfic d’armes completament fals” i que van fer una “pel·lícula que es va demostrar que era una farsa després de les investigacions de l’ONU”, i ara l’assenyalen “des del cor de l’imperi”. “Seguiré lluitant sense descans”, assegura el responsable de la promoció exterior del règim asiàtic.
Blanquejador del règim
Més enllà de les acusacions formals dels Estats Units i d’Espanya contra ell, Alejandro Cao de Benós (Tarragona, 1974) ha actuat en diverses ocasions com el blanquejador del règim de Pyongyang de cara a la comunitat internacional. Com a líder del Committee for Cultural Relations with Foreign Countries ha articulat una xarxa de suport a Corea del Nord per tot el món i ha organitzat missions comercials i de propaganda durant diversos anys, fins que va quedar confinat a Espanya després de la retirada del seu passaport després de ser arrestat per la Guàrdia Civil.
Els seus advocats van assegurar que la “falsa” acusació per tràfic d’armes s’emmarcava en una col·lecció d’armes antigues que l’home, exmilitar, tenia a casa seva. Tot sigui dit, tot i que fa anys que té el passaport retirat, encara no s’ha celebrat cap judici contra ell.