Menys de 24 hores després que Alemanya anunciés que suspèn la venda d'armes a l'Aràbia Saudita, la pressió comença a estendre's a la resta de països de la Unió Europea. La decisió deixa en una posició incòmoda especialment Espanya que, juntament amb França i el Regne Unit, són els tres països europeus que més armes exporten a Riad.

El govern de Berlín ha demanat avui una "postura europea" comuna en aquesta qüestió arran de la mort del periodista Jamal Khashoggi, el dia 2 d'octubre al consolat saudita a Istanbul. "Només si tots els ministres europeus d'Exteriors estan d'acord, s'impressionarà el govern de Riad", ha dit el ministre alemany d'Economia, Peter Altmaier, un dels membres del gabinet més pròxims a Merkel.

Alemanya recorda que no tindria cap sentit ni efecte que el país germànic suspengui les vendes d'armes a l'Aràbia Saudita i que "alhora altres països" del continent omplissin "aquest buit".

Des d'Espanya, el ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, ha preferit llançar pilotes fora i ha demanat esperar, com a mínim, fins després de la compareixença d'aquest dimecres al Congrés del president, Pedro Sánchez. El govern espanyol ha d'explicar-se després que el 4 de setembre anunciés que cancel·laria la venda de 400 bombes de precisió làser al país àrab i canviés de posició només quatre dies després.

Borrell s'ha remès també al comunicat "rotund i clar" que va fer públic el Ministeri d'Exteriors després de la mort de Khashoggi. En aquest comunicat, el govern espanyol es mostrava "consternat", expressava el condol als familiars i demanava una "investigació exhaustiva i transparent". En cap moment, no es feia referència a possibles efectes sobre la venda d'armament.

Podemos i Navantia: més pressions

Les pressions no venen només de l'exterior. El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, ha anunciat que plantejarà aquesta reclamació a Sánchez en la seva compareixença de dimecres. Davant dels mitjans, ha dit que seria "molt assenyat" secundar la decisió d'Alemanya en protesta per la mort de Khashoggi i "no col·laborar amb dictadures sanguinàries", mentre es protegeix un sector com el de les drassanes.

D'altra banda, les mateixes drassanes veuen amb preocupació que Espanya pugui sumar-se a la decisió d'Alemanya i anuncien reaccions. "Dic el mateix que vam dir: si en algun moment el contracte perilla, els treballadors hi respondran immediatament, hi ha en joc molts llocs de treball", subratlla el president del comitè d'empresa de la drassana de Navantia a San Fernando (Cadis).

Un contracte de 1.800 milions

A la drassana de Cadis està previst començar al mes de gener la construcció de les cinc corbetes que l'Aràbia Saudita ha encarregat a les drassanes espanyoles, un contracte xifrat en 1.800 milions d'euros i que, segons les estimacions, suposaria crear 6.000 llocs de treball directes i indirectes.

L'Aràbia Saudita és el tercer país del món que més diners dedica a la defensa i, segons estimacions de l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI), obté el 61% de l'armament dels Estats Units, el 23% del Regne Unit, el 3,6% de França i el 2,4% d'Espanya.