Alerta dels experts del gran augment de la presència de la paparra Hyalomma lusitanicum a tot Catalunya, i en especial, a la zona de Barcelona. En concret, s'han detectat a 101 municipis, 55 a les comarques de Barcelona, segons assenyala un estudi publicat el passat desembre al Butlletí de la Institució d’Història Natural. Entre aquests municipis hi ha Badalona, Sant Adrià de Besòs i Badia del Vallès. A comparació amb les dades de fa 2 anys, quan es va detectar la presència d'aquesta paparra a 31 municipis. Els autors de l'estudi, Carlos Pradera i Agustín Estrada-Peña, adverteixen que la presència d'aquest àcar provoca un "elevat risc per a la salut pública", ja que l'espècie és transmissora de malalties. A més, lamenten que durant els dos darrers anys d'estudi no s'hagi fet cap intervenció per part de l'administració i assenyalen que el 2022 ja van advertir de la necessitat de crear un programa de monitoratge per conèixer l’abast d’aquesta plaga.
Adaptades al territori
L'estudi demostra que aquesta espècie està ben adaptada al territori i a la vegetació mediterrània i les femelles poden fer postes amb diversos milers d'ous. La paparra està proliferant gràcies a les condicions favorables i a la presència creixent d'espècies hostes com el senglar i el conill. El nou estudi apunta que les dues espècies formen "un bon binomi d'hostes". Les larves i nimfes d'aquesta paparra s'alimenten sobre conill i els adults sobre ungulats domèstics i silvestres, com el cabirol. Pel que fa als humans, a banda de dolor i molèsties, la picada també pot suposar un risc de malalties tan greus com la febre hemorràgica Crimea-Congo. El Canal Salut de la Generalitat adverteix que les paparres poden "estar infectades amb organismes patògens i transmetre'ls mentre s'alimenten. Això pot causar malalties en les persones, com la febre botonosa, la malaltia de Lyme, la febre recurrent, l'encefalitis transmesa per paparres, les babesiosis, la tularèmia o la febre hemorràgica de Crimea-Congo, entre altres".
El nou estudi s'ha realitzat a partir de prospeccions entre l'abril i juny del 2023 i entre l'abril i setembre del 2024. En total, s'han capturat un total de 1.274 individus adults de la paparra Hyalomma lusitanicum. El treball detalla que la prospecció es va planificar seleccionant espais d'entorns urbans degradats i amb poca vegetació en els quals hi havia presència de conill comú —un dels hostes més habituals—. A més, també s'han inspeccionat camins pels quals hi havia indicis de senglar o eren idonis per al seu pas. L'estudi adverteix de l'augment de la presència d'aquesta espècie a escoles i instituts, especialment en aquells situats a les perifèries de les ciutats i en un entorn verd. Així com la seva presència és més habitual en instal·lacions esportives, habitatges i cementiris. A més, destaquen el cas dels parcs urbans on proliferen els conills “i l’aparició de paparres ha alterat el seu normal funcionament”.
Crida a la calma
Davant l'alerta general per l'arribada de paparres. El subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, ha fet una crida a la calma. En una entrevista aquest divendres a RAC1, ha assenyalat que "no ens hem de preocupar en termes de salut pública perquè el risc per a la població és molt limitat". A més, ha assegurat que "és infreqüent que piquin i encara ho és més que es desenvolupi una malaltia greu". Tanmateix, si ens piquen, la majoria de les vegades desenvolupen quadres lleus, amb febre que és el símptoma més habitual. En cas que la situació es compliqui pot arribar a transmetre la febre d'hemorràgica Crimea-Congo, que provoca símptomes com mal de cap, febre elevada, marejos o vòmits.
L'expert ha indicat que en cas de veure el paràsit a la pell, és molt important retirar-lo amb unes pinces fines: "S'ha de retirar i desenganxar, però, sobretot, sense arrencar-li el cap. S'ha d'agafar el paràsit per l'extrem del cap i suaument treure'l de la pell".