Totes les regions costaneres estan en perill per culpa del canvi climàtic i justament, el Mediterrani és una àrea d'especial risc. En aquesta definició entra la costa catalana, la qual pateix el risc de perdre bona part de les seves platges, segons alerta Greenpeace en un informe. Les platges del país estan exposades a tota mena de riscos, més enllà de l'escalfament global i les seves conseqüències, com l'excés d'urbanització, les contaminacions o la canalització, soterrament i desviaments de lleres fluvials. Totes aquestes actuacions han provocat desequilibris que es tradueixen en el retrocés i la pèrdua de les platges, i amb elles, la seva funció de barrera protectora, fet que suposa un risc per a milions de persones residents al litoral. L'ONG calcula que es perdran platges en els pròxims deu anys.
Amb els darrers temporals ja s'ha vist que les platges catalanes van desapareixent, a la qual cosa se suma l'estimació de la pujada del nivell del mar de cara a 2030. L'informe Crisis a Tota Costa 2024. Anàlisi de la situació del litoral davant dels riscos d'emergència climàtica fa una radiografia de l'estat dels més de 8.000 quilòmetres de costa espanyola. En el document s'apunta que en sis anys s'esperen impactes molt greus a la costa de Catalana. La situació és especialment greu a la costa del Maresme, on l'augment de l'erosió, la reducció d'aportacions naturals de sediments i la destrucció dels ecosistemes costaners provoquen, igual que en altres punts del Llevant, que les platges pràcticament desapareguin a l'hivern. El pitjor cas és el de la platja de Montgat, on ha desaparegut el 90% de la sorra.
Els passeigs marítims estan en dubte. Juguen un paper molt negatiu per a la supervivència de les platges en limitar-les impedint que exerceixin el seu paper com a dissipadores de l'energia que ve del mar. Els 11 passeigs marítims amb més risc de patir les conseqüències de la crisi climàtica es concentren, sobretot, a la meitat nord de Catalunya: Llançà, l'Escala, Pineda de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Montgat, Salou, l'Ampolla i els dos passeigs marítims de Sitges.
Què s'hi pot fer?
Des de l'ONG urgeixen a actuar davant aquesta situació i han assegurat que només amb una reducció moderada de les emissions de gasos d'efecte hivernacle es podria evitar el 40% del retrocés de les platges a tot el món. A més, rebutgten les regeneracions artificials de platges i la reconstrucció de passeigs marítims, ja que s'ha demostrat que ja no serveixen. Per contra, ha apel·lat a solucions locals segons la realitat de cada tram de litoral, tot i que acordades per les administracions i participades per la ciutadania.
Greenpeace proposa aplicar mesures ambicioses de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, normatives d'adaptació i protecció de la costa, retornar la qualitat ambiental als espais costaners, acabar amb la contaminació, posar fre a la turistificació massiva limitant per exemple vols i creuers i la limitació d'allotjaments turístics i impedir la construcció de barreres artificials. Així com recuperar les zones inundables, revisar la delimitació que determina el domini públic marítim-terrestre i promoure la investigació científica, entre d'altres.
🌳 Ets compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això et convidem a la nostra comunitat GreeN on podràs calcular la teva empremta de carboni i reduir-la plantant arbres.