Tot i les pluges dels darrers dies, els embassaments a Catalunya continuen en un descens dràstic, especialment aquells que abasteixen el sistema Ter-Llobregat, que ja tenen les seves reserves en una situació alarmant. En el darrer informe de l'Agència Catalana de l'Aigua, es pot constatar que els embassaments es continuen buidant, i ja se situen al 29,8% en les conques internes. L'any passat en aquest mateix període estaven al 24% de capacitat, i tot sembla indicar que els episodis puntuals de pluges dels últims mesos no han ajudat a pal·liar la sequera.

És especialment alarmant la situació als embassaments que abasteixen a Barcelona, l'àrea metropolitana i Girona que se situen en el 31,5% en una caiguda en picat des que al juny haguessin arribat al 38,5%, i el Govern anunciés que deixàvem enrere l'excepcionalitat. L'exemple més clar de la davallada el trobem en el pantà de Sau, icona de la sequera, que va superar per primer cop el 40% de la seva capacitat, arribant fins i tot al 46% el 24 de juny, quan el 2 de març havia arribat a estar a l'1,03%, el mínim històric des que el pantà es va inaugurar el 1962. Avui dia, Sau es troba en el 22,40% (37,06 hm³ de 165,26 hm³). Un altre embassament afectat directament per la manca de pluges sostingudes és el del pantà la Baells, que va ser notícia el 20 de juny, quan va superar el 50% de la seva capacitat per primer cop en dos anys (50,292%). Des de llavors la Baells ha baixat ja vuit punts i ja es troba al 42,58%. Aquest descens de les reserves d’aigua de les conques internes s’ha fet d’una manera sostinguda, després d’un mes de juliol i agost secs, i entrats al setembre la dada ja ha baixat un punt més. Actualment, Catalunya es troba en fase d’alerta per sequera, però si la continua en caiguda lliure i si durant la tardor no es produeixen episodis de pluja sostinguda, més enllà d'episodis puntuals, que millorin les reserves dels embassaments, els experts ja vaticinen que tornarem a l’estat d’excepcionalitat.

Les mesures del nou Govern

El Govern preveu invertir 2.300 milions d’euros fins al 2040 en infraestructures hídriques perquè Catalunya deixi de dependre de l’aigua de pluja. D’aquesta quantitat, ja hi havia 1.000 milions planificats. Una de les noves infraestructures que planteja el nou executiu és una nova dessaladora, situada a la Costa Brava nord, que tindria un cost de 200 milions i que dependria del finançament del govern espanyol. Una altra de les mesures implica desviar les aigües residuals del Besòs fins al Llobregat perquè allà puguin ser aprofitades mentre no avancen les potabilitzadores del Besòs.