El sexisme a les lletres de les cançons més reproduïdes a Espanya ha augmentat de forma significativa durant els darrers 20 anys, i en especial, en la darrera dècada. En concret, el 51% de les cançons tenen lletres amb expressions sexistes, segons ho revela una investigació liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L'estudi científic publicat a la revista Cogent Arts & Humanities, que és pioner per l'ús d'eines d'anàlisi de contingut basades en tècniques d'intel·ligència artificial, ha analitzat més de 2.000 cançons publicades entre el 1960 i el 2022. L'estudi apunta diverses causes de l'augment dels discursos sexistes a les cançons analitzades. D'una banda, es fa referència a la influència del context social i històric en la producció artística, en considerar que la música reflecteix els valors del marc cultural en què se circumscriu. Així com la creixent substitució de la ràdio per les plataformes de streaming com a principal canal de consum de música. En aquestes plataformes, no hi ha els criteris de filtre o selecció aplicats pels responsables dels espais musicals de la ràdio. L'algorisme de les plataformes també col·loca aquest tipus de cançons més amunt a les seves llistes. Segons la investigació, això genera un "bucle de retroalimentació".
Estereotips de gènere
L’estudi també recorda que la societat espanyola encara no s’ha desprès de l’herència històrica dels estereotips tradicionals de gènere ni de la xacra de la violència masclista, malgrat els últims avenços socials i polítics en matèria d’igualtat i de l’auge del moviment feminista especialment des de 2018. L'autora principal de l'article, Laura Casanovas-Buliart, destaca que tot i que hi ha hagut avenços en la igualtat i la lluita feminista, les lletres de moltes cançons "continuen perpetuant estereotips nocius".
L'estudi deriva del treball de fi de grau, supervisat pel director del grup Web Science and Social Computing del Departament d'Enginyeria de la UPF, Carlos Castillo. Castillo afirma que l'augment de masclisme a les cançons dels darrers anys es manifesta sobretot en la hipersexualització i objectificació del cos de la dona o amb idees relacionades amb la possessió i el control per part dels homes. Un dels reptes més grans de l'estudi ha estat l'anàlisi de més de 2.000 cançons, així com el desenvolupament de les dades prèvies de les lletres d'aquestes cançons etiquetades pel seu nivell de sexisme. Per poder assumir el repte, els autors han creat un nou mètode per fer viable i factible l'examen de grans volums de dades en un període de temps raonable. Han entrenat un model computacional per detectar automàticament el sexisme a les cançons a partir de dades etiquetades manualment, usant tècniques d'aprenentatge de màquina i intel·ligència artificial. Per entrenar el sistema, s'han utilitzat dades etiquetades manualment procedents d'una iniciativa de crowdsourcing, un tipus de dades que caldrà continuar ampliant de cara al futur per perfeccionar el sistema de processament actual, segons ha explicat des de la UPF.
La coautora de l'estudi, Priscila Álvarez, ha apuntat que "la recerca també representa una oportunitat per a la investigació en ciències socials perquè inclou el processament de dades com a eina metodològica, fet que contribueix significativament a l'anàlisi de grans quantitats de dades". Álvarez ha considerat que la combinació de disciplines és un punt a remarcar per a treballs futurs que "abracin l'anàlisi de la producció cultural com a camp de batalla, s'elaborin sobre el context i la relació de poders existents, i continuïn endinsant-se en la problemàtica del sexisme i l'objectificació del cos, sobretot de dones però, a més, des d'una mirada interseccional".
Reduir la visibilitat
Els autors han detallat que els resultats de la investigació i la creació del nou sistema de processament de dades poden contribuir a detectar i monitorar amb més facilitat i eficàcia els biaixos sexistes de les cançons. En aquest sentit, Castillo apunta que igual que es demana a les plataformes de mitjans socials que redueixin la visibilitat del contingut radical o xenòfob, es podria demanar a les plataformes de streaming que no donin tanta visibilitat a cançons que promouen comportaments masclistes.