Les poblacions d'animals salvatges han baixat un 28% a Catalunya entre el 2002 i el 2023, segons l'última actualització de l'Índex Planeta Viu (IPI-Cat) de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. A escala mundial, l'índex calcula que durant els darrers 50 anys la davallada mitjana d'individus a les poblacions d'espècies monitorades ha estat d'un 73%. A la regió d'Europa-Centre Àsia, seria del 35%. A Catalunya, l'índex mostra una pèrdua major que la que s'expressava en l'actualització del 2022. En aquesta edició s'han incorporat dades de 353 espècies, 32 més que en l'edició de fa dos anys, entre les quals hi ha el peix samaruc, el ratpenat de bosc, el teixó o la granota roja. Per primer cop, s'inclouen espècies marines.

A més, per primera vegada s'ha analitzat quina és l'evolució general de l'IPI-Cat per esbrinar si aquesta pèrdua en les poblacions s'ha accelerat, frenat o s'ha mantingut estable durant els darrers anys. Els resultats apunten aquesta darrera opció: tot i que no s'està atenuant la pèrdua de biodiversitat, tampoc s'ha accelerat els darrers anys i es manté en una mitjana anual d'1,5% de pèrdua d'exemplars.

teixó
Un teixó

Com a novetat, durant 2024 s’ha pogut actualitzar i, sobretot, millorar la informació per ambients, que no es publicava des del 2020, quan es va incorporar en l'informe Estat de la Natura. Així, la disponibilitat de més dades ha permès disposar d’una imatge més fidedigna de la davallada que s’ha produït per ambients.  

En aquest sentit, s'observa una davallada del 40% en els ambients agrícoles i prats i en els ambients d'aigües continentals en els darrers 22 anys, mentre que en boscos i matollars es quantifica en un 15%. Les dades sobre l’ambient marí encara es limiten a poques espècies i localitats i, per tant, no es poden extreure tendències representatives per al conjunt de les comunitats marines.

Creixen les pressions sobre el medi natural

L'LPI-Cat assenyala que les poblacions d'animals forestals són un objectiu prioritari, perquè tot i aquests ambients s'han considerat en expansió i maduració els últims anys, la pèrdua d'aquests animals s'està accelerant. "Això ens fa sospitar que tot i l'aplicació de mesures de conservació, alhora també estan creixent les pressions sobre el medi natural en la mateixa proporció", comenta el coordinador científic de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, Lluís Brotons. En canvi, en ambients agrícoles i prats, s'observa una tendència menys negativa en els darrers 10 anys, tot i el context general de pèrdua. 

Menys papallones i peixos

Malgrat que de mitjana s’observa una davallada en el nombre d’individus de les poblacions animals des de l’inici del segle, hi ha una gran diversitat de casos: les poblacions de 164 espècies disminueixen, 70 estan creixent i les 119 restants no mostren tendències poblacionals significatives.

Els grups que mostren una davallada més general són les papallones diürnes i els peixos, on prop del 70% de les espècies estan patint una pèrdua en el nombre d'exemplars. Entre les nombroses espècies de papallones en davallada poblacional destaquen dues espècies pròpies dels ambients oberts mediterranis: la turquesa mediterrània (Glaucopsyche melanops) i l'escac ferruginós (Melanargia occitanica), de les que localment es compten moltes regressions i extincions, però cap increment poblacional. D'entre els peixos, estan en regressió espècies marines com el sarg (Diplodus sargus) o, en aigües continentals, el barb de l'Ebre (Luciobarbus graellsii).  

escac ferruginós papallona
Un exemplar d'escac ferruginós 

A l'altra banda de la balança es troben els mamífers, on hi ha més espècies en augment que en disminució. L'ós (Ursus arctos) o el teixó són exemples de mamífers en increment, mentre que d'altres com el ratpenat de cova de Schreibers (Miniopterus schreibersii) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) estan en davallada. 

L'LPI-Cat és un projecte impulsat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, coordinat pel CREAF, l'Institut Català d'Ornitologia, el grup BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers, l'IRBio de la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana d’Herpetologia. També hi aporta dades de les espècies cinegètiques el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!