Actualment, en gairebé totes les cuines és comú trobar almenys algun estri de cuina de color negre i de plàstic: des de les tradicionals escumadores, fins a pinces i cullerots. Durant els darrers anys aquests utensilis s'han popularitzat per la seva versatilitat i el seu baix preu. A més, també són els preferits per cuinar amb paelles antiadherents perquè no fan malbé la seva superfície, així com per cuinar a altes temperatures, ja que aquest plàstic no es pot fondre fins a superar els 220 °C, tot i que, en més d'una ocasió haurem estat testimonis que poden fondre's quan, per exemple, els deixes oblidats sobre una paella calenta.
Tanmateix, darrere d'aquesta practicitat s'amaguen riscos que poden afectar la salut. El problema principal d'aquests estris radica en la presència de substàncies tòxiques com els retardants de flama —substàncies químiques que prevenen o retarden els focs— i els organofosforats, químics utilitzats per prevenir incendis en productes electrònics, però que ara es troben en materials reciclats, com els utensilis de cuina. Un estudi publicat a la revista Chemosphere, apunta que alguns d'aquests tòxics s'estan filtrant als estris de cuina de plàstic negre a través del reciclatge de plàstics contaminants.
Risc perjudicial per a la salut
La investigació ha estat dirigida per científics de Toxic-Free Future i Vrije Universiteit Amsterdam, i la van fer a través de proves en 20 productes comercialitzats als Estats Units amb elevats nivells de brom, que pot ser indicador de retardants de flama bromats, els BFR). Entre els estris analitzats a l'estudi hi havia vaixelles, utensilis de cuina i joguines i, en un 85% dels casos, els resultats van indicar la presència en nivells alts d'aquestes substàncies químiques, que poden provocar càncer i alteracions hormonals. Els nivells més alts es van detectar a una espàtula, una safata de sushi i un collaret de granadures. Articles en els quals la presència d'aquest material pot suposar un risc per a la salut.
Els retardants de flama són substàncies químiques afegides a plàstics, tèxtils i escumes amb la finalitat de reduir la seva inflamabilitat i retardar la propagació del foc. En els plàstics, aquests elements s'incorporen durant la fabricació del material, o mitjançant additius que es barregen amb el polímer o través de processos químics que els integren estructuralment. La seva principal funció és inhibir o alentir el procés de combustió en intervenir en les reaccions químiques que permeten la propagació de les flames. Existeixen diversos mecanismes pels quals els retardants actuen als plàstics. Els bromats i organofosforats, entre els quals destaquen composts com el decabromodifenil èter i el tetrabromobisfenol, són coneguts pels seus efectes nocius. La preocupació és principalment, perquè aquests plàstics reciclats poden alliberar aquestes substàncies quan entren en contacte amb els aliments, i especialment si s'exposen a altes temperatures.
Recomanacions sanitàries
La coautora de l'estudi i directora de ciència i polítiques de Toxic-Free Future, va afirmar en un comunicat que aquests productes "químics cancerígens no haurien d'utilitzar-se", ni en productes electrònics de plàstic, ja que dona lloc a exposicions tòxiques "inesperades i innecessàries".
L'estudi també posa èmfasi en la importància de desfer-se d'aquests utensilis si presenten senyals de desgast, ja que el seu deteriorament incrementa l'alliberament de toxines. Reescalfar els aliments en recipients de plàstic negre eleva encara més el risc. Per reduir el risc d'aquests materials, els especialistes aconsellen un canvi d'hàbits en la llar. L'elecció de materials més segurs per cuinar no només protegeix la salut, sinó que també preveu l'exposició prolongada a aquests compostos tòxics. Substituir aquests estris és un pas principal.