Quan un jutge pot analitzar el seu recurs contra la retirada d'una prestació de dependència, el demandant ha mort. O, una obra important denunciada pels veïns, com la superilla de l’Eixample, està finalitzada quan la magistrada ha resolt el litigi. Són dos extrems reals de la inoperància del sistema judicial actual a Catalunya per atendre els ciutadans. Els jutjats estan col·lapsats des de fa anys, i superen les càrregues de treball fixades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en gairebé totes les jurisdiccions.Una dada que evidencia que s’ha encès l’alerta vermella als jutjats catalans és que ja s’assenyalen judicis per a l’any 2027! Sí, d’aquí tres anys.
La jurisdicció contenciosa, que fiscalitza les administracions i que gairebé mai rep reforços, ja fixa vistes per al 2027. Els jutjats socials, centrats en els conflictes laborals, també marquen judicis per al primer trimestre de 2026, com els civils. Alhora, els jutges d’instrucció i penal fan mans i mànigues per donar resposta a les campanyes policials i polítiques contra els lladres multireincidents, buïdes de mesures socials per fer front la pobresa. Per poder empresonar un lladre i considerar-lo multireincident, els magistrats han de buscar els seus antecedents penals (diferent dels policials), que tinguin tres condemnes fermes i amb el material sostret superior a 400 euros. És el que marca la llei, que per enèsima vegada es vol tornar a reformar i endurir.
Falta un centenar de jutges
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, va dir-ho ben clar en l’obertura de l’any judicial: falten 112 jutges a la planta catalana (n’hi ha 855) per equiparar-se a la mitjana espanyola, i des del 2021 ja no es poden resoldre totes les assumptes que entren als jutjats (1,2 milions assumptes el 2023), des dels àmbits civils a penals. Això significa que els casos pendents de resoldre -o el que judicialment s’anomena pendència- no parar de créixer a les taules i armaris dels jutjats, on milers de papers i les carpetes es continuen apilant, malgrat els anuncis de digitalització judicial. Els litigis augmenten, mentre cau el nombre de jutges en actiu. I, sense comptar amb les nombroses jubilacions de la generació del baby- boom, també a la judicatura, que es preveuen en cinc anys a l'Estat espanyol.
Calen més jutges o jutjats?
Assenyalar judicis a les agendes del 2026 i 2027 com ja fan jutjats catalans de diferents jurisdiccions, i en primera instància, supera amb escreix el negatiu balanç que recull el Consell d’Europa en un recent informe. En aquest estudi s’indica que l’Estat espanyol es manté a la cua en el temps de resolució de procediments que dona a la ciutadania, com també de jutges: L’Estat espanyol té 11,92 per cada 100.000 habitants, mentre la mitjana dels països del Consell d’Europa és de 17,43. A Catalunya, el percentatge recula fins a 10,6 jutges, segons dades del TSJC.
El Ministeri de Justícia és el responsable d’aprovar i de pagar els sous dels jutges i magistrats. I, malgrat l’alerta, el president del TSJC ha avançat que per l’any que ve el ministeri no aprovarà cap jutjat nou per a Catalunya. Un jutjat o unitat judicial implica un magistrat, un lletrat de l’Administració de Justícia i uns set funcionaris. La degana dels jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, detalla, en la memòria de 2023, que calen 60 jutjats nous per posar-se al dia només a Barcelona, mentre el conseller de Justícia, Ramón Espadaler, va assegurar en una entrevista que es podrien dotar 25 unitats a Catalunya sempre i quan s’aprovin els pressupostos de l’Estat. En aquest sentit, el CGPJ acaba d’anunciar la convocatòria de places de magistrat per cobrir una vintena de jutjats amb places vacants, com ara el jutjat Mercantil 11 de Barcelona, que ocupava el magistrat José María Seijó, actual membre del renovat òrgan de govern dels jutges. Hi ha jutges que reclamen que tornin els plusos d'autoreforç, però d'altres no ho veuen bé perquè és oficialitzar les hores extres, malgrat que ja treballen aquestes hores de més.
L’Advocacia també demana més recursos
La presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa, Marta Martínez, també reivindica que s’ha d’augmentar la planta de jutges, així com la seva remuneració perquè no marxin del jutjat després del complir el primer any obligatori en el destí, com passa als jutjats d’Amposta: “Tenen més feina aquí que a altres jutjats fora de Catalunya” i hi afegeix que ni la política ni la llengua catalana no són cap impediment perquè “la majoria ho segueixen fent tot en castellà”.
A més, Martínez insisteix que l’Advocacia Catalana està en contra del projecte de comarcalitzar els jutjats de violència masclista, ja que l’advocacia aposta perquè la víctima tingui a prop els recursos. Amb tot, hi ha consens que el jutjat de violència masclista de l’Hospitalet (desbordat) s’uneixi als de Barcelona, que estan a tocar, tot i que a canvi s’exigeix ampliar els de la capital catalana. “Hi ha moltes mancances, i Barcelona que té més càrrega necessita més jutjats... Però quant fa que van posar la primera pedra de la Ciutat de la Justícia de Tarragona, i no s’ha fet res més?”, es lamenta la presidenta del Consell.
Casos més complexos
Els 17 jutjats unipersonals del contenciós administratiu que hi ha a Barcelona controlen la legalitat de les actuacions administratives d’ajuntaments, de l’administració perifèrica de l'Estat espanyol, els actes dels organismes, i entitats o corporacions de dret públic, la competència del qual no s'estengui a tot el territori espanyol. I les seves sentències són analitzades directament pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és l'encarregat resoldre recursos contra actes de la Generalitat i les seves entitats.
La titular del jutjat del contenciós administratiu 5 i delegada dels jutjats del contenciós a Barcelona, Montserrat Raga, comparteix amb ElNacional.cat que els jutjats estan “saturats”, perquè “cada vegada hi ha temes més complexos i els jutjats no estan especialitzats en matèries”. Reben denuncies contra resolucions d’urbanisme, i sobretot de funció pública, com ara en el cas del cossos policials i de responsabilitat patrimonial. Ara, a més, comencen a rebre peticions per revocar l’aprovació de l’eutanàsia a un familiar, que anirà a més, des de l’entrada en vigor de la llei que regula la mort assistida. Els jutjats del contenciós són els que assenyalen ja els judicis de procediments ordinaris per al 2026 i per al 2027. I, també superen la càrrega de treball que fixa el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que en el cas contenciós és l'entrada de 570 assumptes nous a l’any.
I què és el més urgent per revertir-ho?
“Calen més magistrats per donar una resposta més ràpida i eficaç, ja que és dret substantiu i al final tot recau en el jutge”, afirma la magistrada Raga. És a dir, una solució efectiva seria un jutjat compartit amb dos o tres jutges. La sala de govern del TSJC va tapant forats amb jutges de reforç puntuals en diferents jurisdiccions, però no resolen el problema de fons.
Més conflictivitat laboral als jutjats
A més del contenciós, els magistrats dels 35 jutjats socials de Barcelona ja assenyalen vistes per a febrer i març de 2026. I aquests són els que porten al dia el jutjat. Exposen que la càrrega de treball fixada en 900 assumptes a l’any la superen amb escreix amb una mitjana de 1.247 casos que entren a cada jutjat. I sense reforços, tornen a fer menys sentències. Segons les xifres, la suposada millora laboral si es compara amb el descens de la taxa de l’atur no suposa menys conflictivitat laboral als jutjats. L’afirmació en la memòria de 2023, del delegat dels jutjats socials, el magistrat Domingo Sánchez Puerta, és per reflexionar-hi: “Més ocupació no és sinònim de menys conflictivitat i per descomptat tampoc de més qualitat del treball per compte d'altri. De les dades de l'any 2023, interpretats a la llum de l'evolució dels últims anys, podem concloure que existeix una situació de crisi estructural en la jurisdicció social que es ve donant des de l'any 2009 i que s'ha cronificat.”
Preguntat per ElNacional.cat, el titular del jutjat social 3 de Barcelona, Xavier Gonzàlez de Rivera, constata el col·lapse d’aquesta jurisdicció. I detalla una estimació de temps per atendre els assumptes nous que entren al jutjat: els acomiadaments s’atenen en un termini de 7 a 9 mesos; les reclamacions a la Seguretat Social, en 12 mesos, i els processos ordinaris, de reclamació de quantitats, uns 18 mesos. I això si no entra cap cas extraordinari. “Ja no només és la quantitat d'assumptes que entren, sinó la complexitat, i això fa que s'assenyalin menys judicis i augmentin els casos sense resoldre”, explica Gonzàlez de Rivera.
I quin és el motiu?
“És molt divers, però hi ha un augment de la conflictivitat laboral canalitzada a través de la via judicial, molt probablement per la debilitat sindical”, manifesta el titular del jutjat social 3 de Barcelona. Hi afegeix que un altre de motiu és la complexitat dels casos, com per exemple “reclamacions d’indemnitzacions per vulneració de drets humans, més enllà de les que legalment és marquen, o de conciliació de la vida laboral”. Gonzàlez de Rivera revela que els jutjats de Barcelona pateixen el que s’anomena “l'efecte de capitalitat”: és a dir, que les empreses i sindicats denuncien en els jutjats de Barcelona perquè hi ha més varietat, que no en altres seus o delegacons de l'empresa, com pot ser a Terrassa, on n’hi ha menys, de jutjats.
Desjudicialitzar assumptes i la mediació
I la solució?
“La solució també és diversa, però el que cal és una altra organització. I estic segur que els tribunals d’instància, amb una oficina unificada i dos o tres jutges, no jutjats, alleujaria la pendència”, declara el magistrat de Barcelona. Els tribunals d’instància es recullen en la llei d’eficiència, que va tornar a quedar pendent per l’avançament d’eleccions generals.
Una segona proposta del magistrat és “desjudicalitzar assumptes” i proposa que les denuncies contra les resolucions de la Seguretat Social sobre incapacitats surtin dels jutjats i siguin revisades per una comissió tècnica d’experts, amb metges i juristes, i amb criteris actualitzats. Apunta que la fibromiàlgia mai es considera incapacitant per a l’administració. També aposta per reduir les vistes orals i que el procediment, en alguns casos, sigui tot per escrit, com ja es fa en l’àmbit civil per descongestionar agendes.
Una de les solucions per descongestionar jutjats compartida pels magistrats Raga, Gonzàlez de Rivera i l’advocada Martínez és impulsar encara més la mediació perquè les recursos públics són limitats. La magistrada Raga és una de les pioneres d’implantar la mediació en els procediments del contenciós i sosté que funcionen en l’àmbit de sorolls i en execucions de sentència, que és el difícil de complir, o en contractes suspesos per la Covid-19, on l’administració i l’empresa han arribat a un acord. “L’administració ha de seure i parlar per resoldre un conflicte”, manifesta la magistrada Raga, que alhora destaca la gran qualitat i formació dels mediadors.
En el sector jurídic també es parla del Dret sistèmic, és a dir de realitzar l’exercici conscient de les professions i buscar solucions entre les parts, tot i que impliqui més feina.
La remuneració dels advocats, urgent
Finalment, en aquesta crisi judicial, la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana també fa èmfasi en la seva reivindicació de que cal augmentar la remuneració dels advocats que exerceixen el torn d’ofici, i donen assistència a les persones sense recursos. “Calen uns 22 milions d’euros per actualitzar les quotes que vam acceptar congelar-nos el 2010 per la crisi, i es podria aprovar d’urgència pel Parlament”, sosté Marta Martínez.
Actualment, el Departament de Justícia destina 62,5 milions d’euros anuals a la justícia gratuïta i al servei al detingut. Un estudi de l'Advocacia Catalana precisa que en aquest temps s’ha incrementat un 3,9% els mòduls del torn d'ofici, però lluny del 9,3% del salari dels funcionaris, i encara més lluny del 31,8% que ha crescut l’IPC. I per dignificar el servei, on s’han ampliat assistències -com ara a violència masclista o exploracions a menors-, aposten que cal una partida que arribi als 86 milions d’euros.
En la foto de portada, un ciutadà és atès en les oficines del Col·legi d'Advocats de Barcelona per activar el servei de justicia gratuïta, a la Ciutat de la Justícia. / Foto: Carlos Baglietto/ Arxiu