Han passat ja sis anys d’aquell 20 d’agost de 2018, el dia en què el terrorisme va tornar a colpejar casa nostra. Per sort, és un episodi menys recordat que l’atemptat gihadista de l’agost del 2017, ja que no va deixar cap víctima innocent. La matinada d’aquell dia, Abdelouahab Taib, un home algerià, va entrar armat amb ganivets a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Cornellà. Va picar al timbre, i una agent que es trobava a l’interior li va obrir. Quan va ser a prop seu, i després de cridar “Allahu Akbar”, va treure l’arma blanca i la va intentar atacar. La sang freda d’aquesta agent, que ara ha trencat el silenci per primer cop, va evitar una tragèdia. Va obrir foc amb la seva arma reglamentària i va abatre el terrorista. Va impedir que el gihadista accedís a la zona restringida de la comissaria i ferís diversos agents que estaven preparant el canvi de torn. Hauria estat una desgràcia. Però la policia, Marga, va respondre a la perfecció i va neutralitzar l’amenaça. Va salvar la seva vida i la dels seus companys. Abdelouahab Taib va caure a terra i va morir.
L’agent va complir amb el protocol i va poder abatre el terrorista, però un jutjat de Cornellà va obrir diligències per aclarir els fets i va ser cridada a declarar com a investigada. Finalment, va quedar lliure de qualsevol càrrec i es va confirmar que havia actuat de manera correcta. Tot i això, no es va estalviar el mal tràngol de tornar a recordar els fets d’aquella matinada i d’haver de declarar davant la Fiscalia, acompanyada d’un advocat i en qualitat d’investigada. En la conversa que ha tingut amb el diari El País, l’agent recorda també que no va rebre el suport que esperava per part del cos dels Mossos d’Esquadra ni de la Generalitat de Catalunya. En el cas del Govern, per la manera com es va gestionar la indemnització que li corresponia. I en el cas de la policia, per com els Mossos van gestionar la protecció de les seves dades per evitar que acabessin en mans dels terroristes.
Buscada per Algèria
Tots els agents tenen un número personal que els associa a la seva identitat, el TIP. En investigacions compromeses, com podria ser aquesta —la d’un atemptat terrorista—, els números TIP han de ser substituïts per un número Astor, un identificador de la Comissaria General d’Informació, impossible de rastrejar i associar a un agent concret. Tot i que això s’hauria d’haver aplicat, durant la instrucció d’aquest atemptat l’agent va ser identificada amb el seu número TIP, un número associat de manera permanent a les seves dades personals.
L’any 2019, un any després dels fets, va saber que Algèria havia demanat al jutjat de Cornellà informació sobre el cas de la comissaria i com s’havia abatut el seu compatriota, el terrorista Abdelouahab Taib, i que el delicte pel qual es podria investigar l'autora tenia associat la pena de mort, tal com ha explicat José Antonio Bitos, advocat de l'agent, a ElNacional.cat. Tot i que el jutge que va assumir el cas va assegurar que no facilitaria cap informació a les autoritats algerianes, el cas ja estava en mans de l’Audiència Nacional. Sabia que, si aconseguien identificar-la —a causa de la manca de protecció de la seva identitat—, podria ser localitzada i fins i tot condemnada a mort segons la legislació del seu país d’origen. En la mateixa entrevista, explica que va tenir por i que va reclamar de nou que s’esborrés qualsevol rastre del seu TIP, però no ho ha aconseguit. Els Mossos sí que li van oferir protecció policial amb escortes del cos, però ho va declinar. No ha rebut mai cap resposta d’Algèria sobre si el procés contra ella ha estat arxivat, recorda Bitos.
Investigació de l’atemptat
Abdelouahab Taib vivia a pocs carrers de la comissaria i, quan agents del Grup Especial d’Intervenció (GEI) van assaltar casa seva, hi van trobar propaganda i material gihadista. La investigació, que va assumir l’Audiència Nacional espanyola —com tots els casos de terrorisme—, va concloure que l’home s’havia radicalitzat consumint material a internet. Després que la seva parella descobrís que era homosexual, va voler redimir-se d’aquest “pecat” cometent un atac contra la policia, sabent que moriria. Es tracta del que es coneix en l’àmbit policial com a “suïcidi per policia”.
La policia que aquella nit treballava a la porta de la comissaria de Cornellà va estar diversos mesos de baixa, però finalment es va reincorporar al servei. Ho va fer al mateix lloc, el mateix on va haver d’abatre el terrorista. Ho va fer sola, sabent que només ella podia enfrontar-se a la por. I ho va fer. El suport de la seva família de sang i de la seva família de feina, l’escamot, l’han ajudat a tirar endavant. Li queden gairebé divuit anys de servei abans de jubilar-se. Sempre podrà explicar que, si bé l’administració no va estar a l’altura, ella sí que va complir amb la societat, fent el que havia de fer: evitar una tragèdia i eliminar un terrorista.