En el context actual de sequera que pateix Catalunya, i a les portes de què el Govern decreti l’estat d’emergència, quan els embassaments arribin al 16% de la seva capacitat, que es preveu a finals de gener o principis de febrer, les fuites d’aigua s’han convertit en un gran mal de cap pels ajuntaments catalans. La majoria de les xarxes d’aigua municipals no són eficients, perquè pateixen avaries recurrents a conseqüència de l’envelliment de les canonades o els canvis de pressió que malmeten les instal·lacions. Aquest és un problema generalitzat en els municipis catalans i ens locals, que busquen solucions a un problema que, en molts casos, pateixen des de fa anys. L’allau de sol·licituds d’ajuts per reparar aquestes fuites, més de 800, ha obligat el Govern a multiplicar les subvencions en els darrers mesos.

Una xarxa de canonades envellida i ineficient

Les fuites d’aigua suposen un greuge pels ajuntaments. Catalunya perd, de mitjana, un 25% de l'aigua potable que circula per les canonades. Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) del passat abril, la xarxa perd 134 hectòmetres cúbics cada any. Alguns municipis tenen una xarxa molt antiga i molt cara de reparar. És el cas de Girona, que perd un 20% de l'aigua que entra als dipòsits. Olot perd un 40% de l’aigua potable disponible, i en el cas de Corbera de Llobregat, la xifra arriba al 50%. Va ser en aquell mes d'abril quan el govern va anunciar una inversió de 50 milions d'euros perquè els municipis milloressin la xarxa de canonades, molt envellida i malmesa. L’ACA va aprovar al juny la línia d’ajuts per millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament dels Ajuntaments, que són de competència municipal. S’hi podien acollir els ens locals i les agrupacions d’ens locals de Catalunya, que tinguin atribuït o delegat l’exercici de la competència del servei de subministrament d’aigua en baixa o que siguin titulars d’infraestructures de subministrament d’aigua en baixa, i que prestin el servei de subministrament. La subvenció màxima per municipi era de 300.000 euros i el percentatge d'ajut va en funció del nombre d'habitants del municipi. Els 50 milions d’euros podia arribar a cobrir el 100% del cost total de l’actuació. Segons 3Cat, es van rebre més de 880 peticions, provinents de més de 700 ajuntaments i ens locals. Aquesta allau inesperada de peticions va deixar la dotació de 50 milions sense possibilitat de fer front a tota la demanda. Per això, el Departament d'Acció Climàtica ha ampliat la partida d'aquesta convocatòria amb 70 milions d'euros addicionals, de manera que s'assignaran fins a 120 milions d'euros per atendre les sol·licituds presentades en aquesta convocatòria, segons va informar el conseller David Mascort, després de la reunió de govern d’aquest dimarts.

Subvencions per l’adaptació al canvi climàtic

No és l’única línia d’ajuts que el Govern ha hagut d’ampliar per poder fer front a les demandes municipals. L’altra línia de subvencions que també es duplica és les que es destinen a actuacions d'ens locals per a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic. Entre els mesos de març i agost passats es van convocar unes subvencions de 40 milions d’euros provinents del Fons Climàtic, que es dota amb el 50 % dels ingressos obtinguts amb l'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Aquesta línia passarà a tenir ara un pressupost de 80 milions, que es destinaran a projectes per a una gestió més eficient de l'aigua, la redacció de plans d'emergència, projectes de lluita contra el canvi climàtic o la redacció de memòries d’alternatives i de projectes executius, per exemple.

S’han invertit 558 milions des del 2021

Així, dels 90 milions inicials previstos en ajuts (50 per reparar fuites i 40 per l’adaptació pel canvi climàtic), el Govern destinarà finalment  200 milions (120 per la primera línia d'ajuts i 80 per la segona). Segons informa 3Cat, amb aquestes dues ampliacions, la Generalitat haurà destinat 558 milions d’euros per fer front a la situació de sequera des del 2021, quan es va activar el PES (el Pla Especial de Sequera). En concret, 190 milions d'euros en ajudes al món local per millorar l'abastament d'aigua, 40 milions per a l'adaptació al canvi climàtic, 160 milions en ajudes a la pagesia afectada per la sequera i 168 milions per a la modernització de regadius, on s'inclouen la modernització del reg de Valls, actuacions al Segarra-Garrigues i l'inici de les obres del reg Xerta-Sénia.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!