Tres anys després de l'accident de l'Alvia a Angrois deixés 79 morts i diversos ferits, la investigació continua oberta i el conductor del tren continua sent l'únic imputat per la catàstrofe ferroviària. Era un dimecres 24 de juliol del 2013, quan un tren Talgo sèrie 730 va descarrilar a les 20.41 hores amb 218 passatgers a bord. El tren havia sortit de Madrid-Chamartín i viatjava fins a Ferrol, però no va arribar al seu destí.

Tres anys després, els familiars de les víctimes continuen reivindicant que surti a la llum la "veritat" perquè ni això ni la justícia "són negociables". Per això reclamen que es constitueixi una comissió d'investigació tècnica amb experts independents i una altra comissió parlamentària que "depuri els responsables polítics".

I és que fins i tot la Comissió Europea dóna la raó a les reclamacions de les víctimes a través d'un informe que va elaborar fa quasi dos mesos un informe en què qüestionava la independència de la investigació duta a terme pel Ministeri de Foment, concretament per la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF).

Aquest informe assegura que "l'obligació d'investigar accidents no s'ha complert adequadament" i posa de manifest que la CIAF va incomplir la Directiva Europea de Seguretat Ferroviària, que determina en els seus articles 21 i 29 que les investigacions sobre accidents greus les han de portar a terme organismes independents i l'emplaçava a obrir, de nou, la investigació.

Veritat, justícia i reparació

Les víctimes van qualificar l'informe de "demolidor" perquè els dóna la raó de les reivindicacions que porten exposant públicament des del 2014, però, alhora, van alegrar-se que el document reflectís exactament això. Demanen "veritat, justícia i reparació" i exposen que les dues primeres "no són negociables".

"La Unió Europea ens ha donat suport en la part tècnica i l'Audiència en la judicial [per la reobertura de la investigació], però ens falta la part parlamentària que, per desgracia, tant aquí com a Madrid el vot del PP i el PSOE ho tiren enrere perquè suposem que tenen coses a amagar", exposava ahir el portaveu de l'Associació Plataforma Víctimes Alvia 04155, Jesús Domínguez, durant un acte celebrat a l'Auditori de Galícia que s'emmarca dins dels actes programats pel tercer aniversari.

Tres anys després, les víctimes tenen "una barreja de sentiments". "D'una banda, el dolor de tornar a recordar-ho i, d'altra banda, crec que tenim tots una esperança perquè la UE ha donat suport a la nostra demanda", explicava Domínguez.

"La ministra menteix"

Alleujats pel fet que s'hagi reobert l'investigació judicial, però "intranquils" perquè "ja van tres anys", les víctimes continuen carregant de valent contra la llavors ministra de Foment i ara presidenta del Congrés, Ana Pastor.

De fet, l'exdiputada del PP a l'Assemblea de Madrid Teresa Gómez-Limón, que també viatjava a l'Alvia, va crítica fort Pastor assegurant que "la ministra menteix" i que "no és valenta, és una covarda perquè no ha tingut el valor de donar la cara quan va quedar amb les víctimes perquè ens digués per què ens va mentir. Les mentides són personals i intransferibles, ella ens va mentir", va posar de manifest.

Gómez-Limón considera que Pastor menteix perquè "ens va dir que la CIAF era una comissió independent i que s'investigaria fins el final" i aclaria que, realment, "no és una comissió independent perquè està formada per persones vinculades a Renfe, Adif i a les empreses que tenen contractes amb elles".

I no només això. Pastor "també ens va dir que col·laboraria amb la Justícia quan els dos jutges, Aláez i Llac Louro, han hagut d'instar el govern espanyol sota amenaça de sanció perquè no lliuraven la documentació".

Minut de silenci

El silenci tornarà a apoderar-se de l'estació de San Cristóbal, on les víctimes faran un minut de silenci a les 21.10 hores, que era l'hora en què estava prevista l'arribada del tren a l'estació. Un tren que mai va arribar al seu origen. L'Alvia va descarrilar a la corba A Grandeira -a uns tres quilòmetres de Santiago de Compostela-, on el comboi havia de circular a un màxim de 80km/h, però ho feia a 192km/h. 

Tot i que el conductor és l'únic imputat per l'accident, el sistema d'Anunci de Senyals i Frenat Automàtic (ASFA) analògic -instal·lat a tota la xarxa estatal el 1972- havia quedat antiquat i així ho van assegurar els enginyers de camins que van participar a la reconstrucció de les vies. "És una gran barbaritat", van posar de relleu, i van explicar que actualment hauria d'haver estat instal·lat l'ASFA digital, que només val 6.000 euros cada un. Aquest sistema hauria permès una reducció automàtica de la velocitat del comboi. En aquell tram hauria d'haver hagut dos ASFA digitals instal·lats, però no va ser així.

I no només això. Aquests enginyers van explicar que a cap tram de tota la xarxa ferroviària espanyola s'obliga a reduir la velocitat dels trens de 200km/h a 80km/h com a la corba d'Angrois. Es tracta d'una reducció "molt dràstica" que, sumat a la "desastrosa senyalització" de la corba, va tenir molt a veure amb la dificultat d'evitar que es produís el desastre. "És com si al final d'una autopista a la qual es pot anar a més de 200 quilòmetres per hora es col·loca una rotonda indicada amb dos senyals convencionals de prohibició de superar la velocitat de 80 quilòmetres per hora", posaven de manifest els enginyers.