N’hi ha prou amb una imatge per reconèixer Amarna Miller (Madrid, 1990), però cal tenir-hi una conversa a fons o llegir-la bé, per entendre i comprendre la visió que té sobre el trencaclosques que significa ser dona a la societat actual, amb tots els estigmes i judicis que comporta. 

Fem memòria. A molts us sonarà la cara de Miller pel vídeo promocional on presentava el Saló Eròtic de Barcelona el 2016. En aquest, s’hi plasmava una crítica clara i directa, sense cap mena d’escrúpol, a una societat “fastigosament hipòcrita”. Val la pena recuperar-lo:  

Miller és llicenciada en Belles Arts i activista a favor dels drets de la dona. Ara, acaba de publicar Vírgenes, esposas, amantes y putas, tota una declaració d’intencions on tal com defineix l’autora, “intento parlar del significat que és per mi ser dona, tractant sobre tots aquells estigmes i problemàtiques que ens afecten a totes com poden ser la violència sexual, l’abús, la por a la violació, el maltractament, etc.”. Una narració i un exercici de vulnerabilitat, com detalla Miller, pel fet de parlar “des del jo”, explicant la seva pròpia experiència personal.

Miller pretén buscar els punts de connexió entre totes les dones que viuen a la societat actual

“La societat actual té un problema d’empatia, ens costa molt posar-nos a la situació d’aquelles persones amb qui no compartim vida, ideologia o valors”. Per això, malgrat en un inici l’autora pensava en un públic objectiu femení, convida també als homes a llegir-lo; “hi ha problemàtiques que ens afecten a les dones i que des d’altres perspectives pot ser complicat fer-se a la idea del que suposen si no es viuen”.     

Feminismes (en plural) que sumen

Si en algun camp ha estat polèmica Amarna Miller, aquest ha estat pel seu posicionament feminista després d’haver passat per la indústria de la pornografia, un fet que alguns grups del feminisme han criticat i rebutjat públicament.

Miller defensa que “el feminisme guanyador és aquell que escolta i intenta empatitzar malgrat no comparteixi”. I afegeix; “Si no penses com tot el feminisme hegemònic pensa, ets una aliada del patriarcat, i això ens fa caure en totalitarismes i en situacions que resulten delirants”, un fet que deixa de banda la crítica constructiva i el pensament crític.

No busco alumnes, busco còmplices, persones que tinguin ganes de qüestionar-se la seva realitat

Miller convida al lector a qüestionar-se la seva realitat: “M’agrada que hi hagi persones que puguin pensar diferent als meus valors, perquè això significa que s’està posant a la pràctica aquest pensament crític i aquesta tolerància de la qual faig apologia”. L’autora parteix de la idea que totes les crítiques constructives ens han d’ajudar a deconstruir-nos i ajudar-nos a evolucionar.

“No vull homes aliats, vull homes feministes”

Respecte al paper que han de tenir els homes dins el feminisme, Miller ho té clar. “La paraula ‘aliat’ em grinyola; ‘aliat’ és algú que secunda la teva lluita des de la distància, i amb el feminisme el que s’ha d’aconseguir és convèncer i tenir a quantes més persones millor al mateix costat, incloent-hi els homes”. L’autora afirma, contundent: “No vull homes aliats, sinó homes feministes que s’impliquin a la lluita de forma activa”.

Crec que per poder fer del feminisme una eina transformadora, s'han de tenir els homes en aquest joc

“No tindria sentit que jo li expliqués a una persona trans què significa una reassignació de gènere, perquè no ho he viscut, de la mateixa forma que no tindria sentit que un home m’expliqui com és la por a patir violència sexual”, una qüestió, apunta l’autora, de sentit comú. 

Patir violència masclista en primera persona  

Un dels capítols on Miller fa un especial èmfasi, és amb les situacions de violència masclista i maltractament, narrat des de la pròpia experiència. “De sobte, apareix un home carismàtic, més gran, amb una experiència vital interessant i em quedo meravellada”. Una codependència, afirma l’autora, que es crea amb una relació de maltractament que recorda així:   

“Se’ns diu que la gelosia desbocada, sense gestió, és quelcom positiu, un signe d’amor i de passió, i això és horrorós”. Miller explica que quan et trobes en una relació on hi ha maltractament, sovint no n’ets conscient, per això aconsella que “si es té por com a sensació constant, és bo explicar-ho a l’entorn més pròxim, a la família o als amics”. El 016 és el telèfon de víctimes de gènere, on podràs explicar la teva experiència i et podran guiar i orientar. 

Els mites de l’amor romàntic

L’autora recorda com en aquell moment, tenia molts mites de l’amor romàntic interioritzats. “Em pensava que havia de trobar aquella persona que em completés, la meva mitja taronja!”, afirma. “Partim d'un context històric en el qual la vàlua de les dones es mesurava en base a l'home amb qui estaven”, un fet que sembla molt llunyà però que tal i com diu l’escriptora, “això té uns tentacles molt subtils i borrosos que es segueixen estenent a l’actualitat”.  

En la mateixa línia, apunta com “se’ns ensenya que les relacions són una fita vital que es situa per sobre de tot, especialment si ets dona, això fa que en moltes ocasions ens vinculem o sortim amb persones que a priori no hi tinguem cap valor en comú, només per la por a la solitud”. Miller profunditza amb el tema i explica que vivim en una contradicció constant on, “d’una banda se’ns inculquen tots els mites de l’amor romàntic amb el fet que hem de trobar la nostra mitja taronja, i per l’altra, que ens fem Tinder i que gaudim de relacions espontànies i passatgeres, amb la pressió que alguna d’aquestes històries s’acabi convertint en l’amor de la nostra vida”.

Miller explica que cada persona ha de tenir la llibertat d’escollir el sistema o el tipus de relació que més li convingui segons els seus valors, però alerta; “no ens quedem amb la monogàmia com a model únic perquè et pensis que no hi ha més opcions”. L’escriptora recorda que quan tenia aquest tipus de relacions, se sentia frustrada, “tenia a la ment el mite de l’amor romàntic que em deia que si desitjava algú altre que no fos la meva parella, significava que realment no l’estimava". Deconstruir això i adonar-se que pots desitjar altres persones sense que això posi en risc el vincle romàntic i afectiu que tens amb la parella o parelles, afirma l'autora, "és genial”.

L’experiència de Miller com a directora i actriu porno

Fent memòria, Miller deixa clar que aquella no és una etapa de la qual es penedeix haver viscut, “jo soc extreballadora sexual, però també soc escriptora, activista i artista, totes aquestes facetes de la meva personalitat transcorren de forma paral·lela i no excloent”. L’autora reconeix que “hi ha dones i homes que gaudeixen del pas per la indústria de la pornografia”, tot i lamentar que socialment t’exigeix una justificació constant.

Preguntada per com va viure la practica d’una pornografia mainstream de la qual la mateixa Miller criticava, l’autora respon que “hi ha un punt de consciència de classe, de capacitat d’elecció quan t’enfrontes al mercat laboral -i això passa a qualsevol sector-, moltes vegades no pots escollir entre diferents ofertes de feina”, lamenta l’artista.

“Estic a favor de la no-criminilització del treball sexual” afirma contundent. L’escriptora relata que dins el treball sexual existeixen tres realitats que discorren de forma paral·lela i no excloent:

  • La primera, “persones que es dediquen al sector perquè així ho han decidit; aquests necessiten drets i condicions laborals dignes, convenis i sindicats que els garanteixin tenir accés a les mateixes condicions laborals que qualsevol altre treballador”.
  • La segona, “les persones que s’hi dediquen perquè les seves condicions materials no els permeten accedir a un altre tipus de feina; aquests, necessiten una sortida i una anàlisi dels motius pels quals han acabat al treball sexual com a darrera instància".
  • I la tercera, “hi ha les persones que són víctimes de tràfic amb fins de prostitució forçada, aquestes necessiten mesures policials i governamentals per eliminar aquestes xarxes i oferir-los una sortida per tal que els seus drets humans es vegin reconeguts". 

L’autora reafirma que les tres realitats són no excloents; “sento que moltes argumentacions abolicionistes estan en contra de la prostitució i del treball sexual perquè es plantegen aquestes realitats com a qüestions excloents; si hi ha víctimes de tràfic, ja no hi ha dones que s'hi dediquen perquè així ho han decidit, etc.” i això, remarca l’autora, és un error, cada realitat necessita la seva solució.

Amarna Miller és el nom que es va posar en endinsar-se al món de la pornografia, un nom que ha volgut mantenir per reivindicar sense temors ni pors el seu passat. “La pressió social i la violència simbòlica a què s’enfronten cada dia les treballadores sexuals és molt més perillosa que el treball sexual en si mateix”. I afegeix; “sembla que per reincorporar-se socialment després d’haver treballat fent pornografia t’hagis de mostrar com a víctima”, una posició que Miller ha decidit combatre.

L'artista diu que gairebé en totes les entrevistes se sent com un disc ratllat, “repetint una i altre vegada el mateix discurs”. Amarna, per sortir d’aquest repetitiu bucle, què no t’han preguntat mai i t’agradaria respondre? [Pensa] “Em pregunten poc per la furgoneta! Vaig estar dos anys vivint i recorrent els EUA amb furgoneta, sola!”. Què dius? Què et vas emportar de l’experiència? “Posar els peus a terra, apreciar totes les coses que abans donava per fet i que formen part del dia a dia com obrir un aixeta i tenir aigua potable. Em va fer apreciar els privilegis que tenim aquí i dels quals, sovint, no som conscients”.