Quan per fi els equips de rescat treuen el cos sense vida de l’edifici esfondrat, les desenes de veïns que esperaven a la porta entonen una oració a l’uníson. “Allahu akbar”, Al·là és gran, cridaven en un dels carrers més destruït de les muntanyes, el carrer Sidihasin, on segons el veïnat han mort unes 30 persones, al municipi d’Amizmiz.
El retard de les autoritats
Hores després, una ambulància circulava pels mateixos carrers després d’haver rescatat un home viu d’entre les runes. Amb els ulls encesos de ràbia, el Mehdi, de 19 anys, explica que les autoritats no han arribat fins aquest diumenge, tot i que el poble es troba a només una hora de Marràqueix. “Aquí no va venir ningú, vam ser nosaltres que la mateixa nit del terratrèmol vam rescatar les persones de sota les runes. Amb pics i les nostres pròpies mans” diu el jove, que té la família al campament improvisat.
Un altre jove, el Houssini, té un trau al cap i un altre a l’ull, després que li caiguessin pedres mentre ajudava a recollir els cossos. Quan li preguntem al Houssini si ha anat a l’hospital, riu amb ironia: "A quin hospital? Per anar a l’hospital hauríem d’anar fins a Marràqueix, aquí només hi ha un petit centre sanitari col·lapsat”.
A pocs metres d’allà, un altre carrer es troba totalment destruït, i a una de les cases amb la façana esfondrada es poden veure els mobles i una televisió antiga. Per allà passa una dona de mitjana edat amb uns coixins que porta cap al campament on passarà la nit. Plora quan explica que ha perdut la seva germana, la seva cunyada i la seva neboda petita al terratrèmol.
La tragèdia d'haver perdut algú estimat
A la barriada d’Amadel, a Amizmiz, és impossible trobar algú que no hagi perdut algun familiar o amic o conegut. Les notícies i els vídeos de xarxes fan que la gent sàpiga que és una de les zones més devastades, i el centre de la ciutat queda col·lapsat per cotxes de particulars, i d’alguna ONG, que venen a portar menjar als refugiats. Venen sobretot de Marràqueix, però també d’altres punts més llunyans com Casablanca o Rabat. Molts són cotxes d’alta gamma, diversos Porsches Cayenne, BMW o Mercedes que contrasten amb la precarietat i la pobresa de l’Alt Atles.
Però ni molt menys tots ho són, de rics. Cinc joves d’uns 18 anys que han vingut en moto des de Marràqueix fan fotografies d’una vila propera a Amizmiz, també destruïda. Han vingut a portar ajuda, diuen, amb les seves motos, malgrat les limitacions d’espai. “Els musulmans som solidaris, som com germans, tots ens ajudem”, deia un d’ells. Amizmiz és també el municipi escollit per Bomberos Unidos, ONG andalusa, per operar amb el seu equip de gossos per buscar persones vives.
Les viles més colpejades pels terratrèmols
Les viles de l’entorn d’Amizmiz, a 50 quilòmetres de l’epicentre del terratrèmol i a 59 de Marràqueix, són les més colpejades pel terratrèmol. Estan a la província d’Al-Houza, que comptabilitza 1.351 de les 2.122 morts fins ara registrades pel pitjor terratrèmol de la història del país, que passat divendres va sacsejar la terra amb una potència de 6,8 sobre l’escala de Richter.
Els supervivents, mentre ploren les pèrdues, aguanten en les tendes de campanya a l’espera d’ajudes del govern que no arriben en la mateixa dimensió a tots els punts. També esperen que les autoritats arreglin les seves llars destruïdes o que els diguin cap on anar o què fer.