Nou informe d’Amnistia Internacional contra el govern espanyol. Després de denunciar al seu informe anual que Espanya havia vulnerat reiteradament els drets humans a Catalunya, ara carreguen contra la censura que està exercint sobre la societat. “L'espai per expressar la discrepància a Espanya es redueix amb rapidesa”, alerten.

En un document publicat aquest dimarts a nivell mundial sota el títol ‘Tuiteja… si t’hi atreveixes’, l’organització denuncia algunes mesures recents aplicades pel govern espanyol. L’executiu, diuen, “sotmet a fustigació” expressions a Internet utilitzant les “categories generals” d’enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes. Asseguren que aquests càrrecs, previstos a les lleis antiterroristes d'altres països, tenen una “imprecisa redacció” en el cas espanyol.

També destaquen especialment el retrocés en les llibertats que va suposar la instauració de la ‘Llei Mordassa’ l’any 2015, com a resposta l’onada de descontentament nascut de la crisi econòmica. “Les autoritats espanyoles van restringir els drets a la llibertat d’expressió i a la reunió pacífica”, critiquen. Aquestes restriccions s’han traduït en “desenes de milers de multes a manifestants, defensors dels drets humans i periodistes” per conductes que estan protegides pels drets fonamentals.

 

Retirada de càrrecs i llibertat pels presos

Amnistia carrega especialment contra la reforma de l’article 578 del Codi Penal que, amb la introducció de noves esmenes, va ampliar el seu àmbit d’aplicació que ja era “general i imprecís”. Els canvis van permetre penalitzar la difusió de “missatges o consignes” d’enaltiment del terrorisme o humiliació de les víctimes, amb l’agreujant que es faci a través Internet i augmentant la pena màxima de dos a tres anys de presó.

Les noves esmenes també van disparar les condemnes per enaltiment del terrorisme, tot i que, per AI, moltes no compleixen els requisits establerts pels drets humans. Aquest dicta que les restriccions de la llibertat d’expressió han de ser “estrictament necessàries i proporcionals per a una finalitat legítima”, condicions que no es complirien en aquests casos.

Per tot això, l’entitat internacional insta al govern espanyol que derogui aquest article i garanteixi que “no s'atura, investiga, processa ni empresona” a cap persona en la seva aplicació. També demana que es retirin els càrrecs i s’alliberi qualsevol persona acusada en base a aquest article “només per l'exercici pacífic del seu dret a la llibertat d'expressió”.

No tolerar la discrepància

L'actitud actual de l’Estat és una manera d'avisar que “no es toleraran certes formes de discrepància, així com el qüestionament i les perspectives alternatives”, denuncia l’informe. Es destaca també la decisió del Tribunal Suprem que assegura que es pot vulnerar l’article 578 fins i tot sense que hi hagi la intenció de fer-ho. L’exemple més sonat és la penalització de retuitejar un missatge que pugui ser declarat com a enaltiment del terrorisme.

L’informe també valora com “especialment preocupant” la inhabilitació política i per a càrrecs públics de les persones que acusades d'aquest delicte per haver “expressat opinions polítiques alternatives”. Això, a més de les multes i les penes de presó, pot provocar efectes “duradors i devastadors” sobre persones que només volien “expressar-se lliure i legítimament”.

Restriccions excessives

L’organització explica detalladament a l’informe tota una sèrie de casos “criminalitzats” per l’aplicació del 578 però que, a la llum dels drets humans, no s’haurien de considerar delictes. Amnistia defensa que es tracta d’”expressions legítimes” i carrega contra les autoritats espanyoles per incomplir les lleis internacionals en castigar-les més enllà d’una demanda civil.

Parlen del casos com el de la tuitaire Cassandra Vera o el dels rapers La Insurgencia i Pablo Hasel, a més de l’Operació Aranya contra expressions a les xarxes socials. Pel que fa els periodistes, es denuncien unes restriccions “excessives i innecessàries” cap a la seva feina que acaba provocant una “reducció constant de l'espai per al periodisme independent i crític”. “És un reflex inquietant de la situació de la llibertat d'expressió a Espanya”, assegura l’informe.

En aquest sentit, l’ONG es mostra preocupada davant una autocensura que va en augment per por a patir la repressió. “La criminalització d'un ventall tan ampli d'expressions té un efecte paralitzant”, expliquen. Aquesta reducció de l’espai pel debat públic, avisen, suposa una amenaça a llarg termini per “la força de la societat civil i la garantia dels drets humans”.