Aquest dijous surt a la venda a Catalunya "Esperança" (Rosa dels Vents, 2025), l'autobiografia del papa Francesc en la qual el pontífex argentí aboca les seves memòries després de 88 anys de vida, dels quals gairebé 70 els ha passat vinculat al sacerdoci i els últims 11 com a cap de l'Església catòlica. Escrita durant més de sis anys juntament amb el periodista italià Carlo Musso, en un primer moment l'obra estava pensada per publicar-se després de la seva mort, si bé el Pontífex ha decidit avançar-lo al Jubileu d'aquest 2025 i serà, d'aquesta forma, una reafirmació en vida dels seus postulats. La publicació coincideix amb un escenari mundial complex, d'inestabilitat, guerres i auge populista a mig món, i de tot això parla el Papa a les seves pàgines. També de vivències personals de joventut, de debats actuals a l'Església o del seu estat de salut.
Francesc, Jorge Mario Bergoglio de naixement, relata, en primer lloc, episodis de la seva infantesa, adolescència i detalls de joventut. "Jo també em vaig sentir atret per dues noies en aquella època, una de Flores, de la parròquia, i una altra del barri de Palermo". "Sortíem en grup, anàvem a ballar el tango. Jo tenia disset anys i ja sentia al meu interior la inquietud de la vocació pel sacerdoci. Totes dues senyores segueixen amb vida i tornaria a veure-les sent ja bisbe: una dirigia una parròquia del barri de Caballito i l'altra encara vivia a Palermo; ambdues estaven casades i tenien fills", explica el Papa. Posteriorment, també relata episodis ocorreguts durant la dictadura argentina —que va ser, de fet, una de les seves primeres polèmiques en ser elegit el 2013 per liderar el Vaticà, per les acusacions d'haver protagonitzat presumptes delacions que ell sempre ha negat—.
En defensa de les persones LGTBI: "Són fills de Déu"
El Pontífex també es pronuncia en la seva autobiografia sobre l'homosexualitat i les persones LGTBI i la seva relació amb l'Església. Si bé ha protagonitzat recentment polèmiques en haver parlat en entorns privats que hi ha "massa mariconeria" a la casa de Déu, Francesc ha reiterat que l'Església acull a tothom, "també les persones divorciades, també les persones homosexuals, també les persones transsexuals". "Però són fills de Déu! Poden rebre el baptisme en les mateixes condicions que els altres fidels, i en les mateixes condicions que els altres poden ser acceptats com a padrí o padrina, així com ser testimonis d'un casament. Cap llei del dret canònic no ho prohibeix", escriu al llibre. I en recordar que molts països persegueixen els gais, Francesc reitera que "l'homosexualitat no és un crim, és un fet humà, per la qual cosa l'Església i els cristians no poden romandre indolents davant d'aquesta criminal injustícia, ni ser pusil·lànimes".
Assenyala el "terrorisme" d'Israel contra els civils palestins de Gaza
El Pontífex també revela que hi va haver dos atemptats fallits contra ell en el seu viatge a l'Iraq i repassa posteriorment els conflictes internacionals de l'actualitat. De la invasió russa a Ucraïna, Francesc esmenta els seus intents d'intervenir per aturar la guerra i el seu oferiment a viatjar a Moscou, al que el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, va contestar que no era "el moment". Francesc s'estén àmpliament també en la guerra de Gaza i l'enèsim revivament del conflicte palestino-israelià. Primer esmenta el dolor que va sentir el 7 d'octubre de 2023 amb els atacs de Hamàs. "Per a mi va ser dues vegades dolorós: en aquella matança vaig perdre vells amics argentins que vivien en un quibuts de la frontera amb Gaza", afirma. I afegeix: "A aquest desastre, a aquesta barbàrie, després se n'afegiria una altra, enorme: els atacs aeris israelians, que causarien milers de morts d'innocents, sobretot dones i nens; i centenars de milers d'evacuats, cases destruïdes, gent a un pas de la carestia...".
El Pontífex relata que està en contacte amb Gaza i amb l'església de la Sagrada Família, el rector de la qual és el sacerdot argentí Gabriel Romanelli, que acull famílies i malalts,"convertida en un escenari de mort." "La senyora Nadha Khalil Anton i la seva filla Samar Kamal, que era cuinera a la casa dels nens discapacitats a cura de les monges de la mare Teresa, van morir en mans d'un franctirador de l'exèrcit israelià mentre es dirigien al convent i provaven de protegir-se mútuament. A d'altres els van matar a sang freda als voltants de la parròquia, una petita comunitat cristiana que plora la mort de més de vint dels seus membres", descriu. I va més enllà: "Això també és terrorisme. La guerra, que mata civils indefensos i desarmats, fins i tot a voluntaris de Càritas que distribueixen ajuda humanitària, que turmenta sense treva als civils, que redueix a la fam a la població, produeix el mateix terror insensat". El Papa critica a més "la vergonyosa incapacitat de la comunitat internacional i dels països més poderosos per posar fi a aquesta massacre, l'onada d'odi s'ha convertit en un sisme submarí de violència".
A Déu: "Que sigui quan vulguis, però, Tu ho saps, em fa por el dolor físic"
Francesc també es refereix a la seva salut, en un moment en què ha estat evident el seu deteriorament físic: sol desplaçar-se en cadira de rodes i ha hagut d'absentar-se d'alguns actes o postergar-los per motius de salut. També ha reduït els seus viatges. El Pontífex afirma que fins i tot després de les operacions i hospitalitzacions "mai" ha pensat dimitir, mentre que davant de la mort confessa: "Encara que sé que ja me n'ha concedit moltes, només li he demanat una gràcia més al Senyor: cuida't de mi, que sigui quan vulguis, però, Tu ho saps, em fa molta por el dolor físic... Així que si us plau, que no em faci gaire mal".