Els Mossos d’Esquadra han desarticulat, després d’una complicada investigació de la Comissaria General d’Informació, un grupuscle vinculat a l’anarquisme violent que entre el mes de juliol de 2022 i juny de 2023 van col·locar artefactes explosius en diversos bancs i comerços als districtes de l’Eixample i Sant Martí de Barcelona. S’han detingut tres homes, tots tres de nacionalitat espanyola, d’entre 24 i 45 anys, i s’ha imputat també una quarta persona, una dona. El cas s'ha batejat com a cas Phiros. Un d'aquests caixers que van fer saltar era al carrer de Marina, una informació que va avançar ElNacional.cat.

Els Mossos vinculen els detinguts amb un grup anarquista, però la investigació ha sigut especialment complexa, ja que formen part d’un corrent, asseguren els investigadors, que no reivindica les accions per evitar les investigacions i les accions de la policia. Tot i això, finalment, han pogut ser detinguts. Es creu que, tot i que no hi va haver danys personals, els danys materials ascendeixen a prop de 80.000 euros. Un dels detinguts, el principal investigat, s'ha pogut trobar que té relacions amb grups anarquistes i si bé és de nacionalitat espanyola, el seu pare sí que és italià.

Atacs de matinada en bancs de Barcelona

Les accions sempre es duien a terme de matinada i hi participaven normalment dues persones. Mentre un col·locava l’artefacte, una segona persona feia tasques de vigilància. Els especialistes en explosius dels Mossos d’Esquadra van realitzar l’estudi, anàlisi i reconstrucció dels artefactes explosius, amb les restes recollides als diferents llocs dels fets, van arribar a la conclusió que tots els artefactes havien estat fabricats per la mateixa persona. Per la manera com estaven confeccionats, els especialistes van determinar que el presumpte fabricant tenia coneixements tècnics avançats. El material explosiu era de fabricació casolana i la construcció de l’artefacte requeria coneixements específics en química i física.

 

Segons els informes tècnics, els artefactes explosius havien patit una evolució qualitativa, en cada atac s’incrementava la quantitat de material explosiu, i s’utilitzaven materials amb més potencialitat lesiva, així doncs, en cas d’haver-se produït l’explosió prop de persones, s’estima que haurien pogut causar lesions greus.

Els investigadors de la Comissaria General d’Informació, van fer un exhaustiu treball d’anàlisi d’unes 1.000 hores d’imatges amb què es va aconseguir identificar un dels presumptes autors dels fets. Posteriorment, es va confirmar la relació del primer identificat amb dues persones més. Un dels detinguts s’encarregava de gravar les accions delictives, tot i que en cap cas les publicaven enlloc. Els Mossos no han trobat les imatges difoses en xarxes socials ni en canals de propaganda anarquista. Els detinguts formen part d’un corrent que evita la publicació de les imatges, i també la reivindicació, per evitar les investigacions de la policia. 

"Anarquisme violent"

Els Mossos, però, ho emmarquen clarament en un moviment de l’anarquisme violent, que tradicionalment s’associa amb l’ús d’artefactes incendiaris o explosius contra els considerats símbols del sistema i el capital. El passat 5 d’octubre, un cop recollits els suficients indicis per acreditar la participació dels quatre investigats, els investigadors van dur a terme l’explotació del cas, i van detenir tres homes i es va escoltar en declaració a una dona en qualitat d’investigada. Paral·lelament, es van dur a terme tres entrades i escorcolls on es van intervenir productes químics i altres elements destinats a la fabricació d’artefactes explosius de les mateixes característiques que els investigats.

photo1666683258
Imatge dels atacs en un dels caixes, a Marina / ElNacional.cat

Els detinguts van passar a disposició judicial el dia 6 d’octubre -un d'ells va ingressar a presó, els altres dos van quedar en llibertat amb càrrecs.

La investigació continua oberta a l’espera de què, arran de la informació intervinguda, es puguin desprendre indicis de participació dels investigats en més fets, o d’altres persones, així com la motivació de les accions, asseguren els investigadors de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, qui ha liderat aquesta important i llarga operació contra el terrorisme anarquista.