El dia 16 de febrer el raper Pablo Hasél va ser detingut a Lleida. Els Mossos d'Esquadra, a petició de l'Audiència Nacional, van detenir i entregar el jove raper, sobre qui pesava una ordre d'entrada a presó per una condemna de nou mesos. Aquell dia a la nit van arrencar manifestacions arreu de Catalunya i també a Barcelona.
L'endemà, el dia 17 de febrer, van seguir. Va ser aquell dia, el segon dia de mobilitzacions i d'aldarulls, que els Mossos van detectar per primer cop la presència dels vuit anarquistes que aquesta nit han ingressat a presó. Agents de la Comissaria General d'Informació (CGINF) dels Mossos no els van treure els ulls de sobre en totes les manifestacions que acabaven amb incidents a la capital de Catalunya.
L'incendi de la furgoneta va ser el moment de més tensió de la manifestació de dissabte, 27 de febrer / Pau de la Calle
Després dels greus aldarulls del dissabte 27 de febrer, on es va atacar una furgoneta de la UREP de la Guàrdia Urbana i es van fer destrosses en botigues i establiments del centre de la ciutat, els Mossos d'Esquadra, amb agents de paisà, van poder detenir els que, segons la policia, havien organitzat i executat els greus avalots.
Ordres de dos d'ells, en italià i amb paraules en clau
Segons es desprèn de l'atestat 178435/2021 de la Unitat Central d'Informació en Ordre Públic (UCIOP) de la CGINF dels Mossos, els vuit anarquistes detinguts —cinc homes italians, una dona italiana, una dona francesa i una dona espanyola— estaven liderats per dos d'ells, dos italians, que donaven ordres en italià a tot al grup i que fins i tot feien servir paraules en clau per dirigir-se als seus companys.
Els Mossos d'Esquadra van detectar que aquest grup participava activament en tots els incidents registrats a Barcelona. Eren "compactes", sempre anaven junts, i els liderava un dels homes, que, armat amb un martell, era l'encarregat de destrossar aparadors. Just després, assegura la policia, apareixien altres membres del grup que llençaven líquid inflamable, pastilles incendiàries i bengales. L'acció la van repetir, abans i després de l'atac a la comissaria de la Guàrdia Urbana, en diversos establiments, sobretot, oficines bancàries i botigues de grans marques, des de Drassanes fins a rambla de Catalunya.
Els agents de la Comissaria General d'Informació van preparar un dispositiu amb agents infiltrats a la manifestació per poder localitzar i seguir de prop els esvalotadors durant la manifestació del 27 pel centre de Barcelona. Quan els policies els van tenir identificats, i ja quan s'havia dissolt la concentració, van poder ser detinguts a la zona alta de rambla de Catalunya, a tocar del carrer de Còrsega.
Còctel Molotov, una bengala i líquid inflamable: així va ser l'incendi de la furgoneta de la Urbana
En l'atestat, tal com recull el jutge Fernando Luís Criado Navamuel, s'assegura que els detinguts van participar de manera coordinada durant tots els incidents. Un fet que obliga la policia i el magistrat a tractar-los com un "grup criminal". També van actuar de manera coordinada en l'intent d'incendi de la furgoneta de la UREP de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
En la interlocutòria de presó, el jutge assegura que les imatges permeten acreditar que un dels arrestats va llançar un còctel Molotov contra la comissaria de la Guàrdia Urbana que va impactar contra un arbre. Una de les arrestades, Sara C., presumptament va ruixar amb un líquid inflamable la furgoneta, que es va encendre gràcies al foc que hi havia sota del vehicle, que havia estat llençat, amb una bengala, presumptament, per un altre dels arrestats.
Aquesta coordinació, i també que l'ampolla amb líquid inflamable, instants abans del moment de la furgoneta, la portava una altra de les acusades i que una altra de les detingudes portava una motxilla que s'anaven passant amb pastilles incendiàries, un pot de dissolvent i draps mullats amb material inflamable, porta els Mossos a considerar a tots els empresonats part d'un grup criminal i imputar-los a tots els delictes, també el de temptativa d'homicidi contra l'agent de la Guàrdia Urbana que era a l'interior de la furgoneta en el moment de l'incendi.
Agents de la Brimo dels Mossos durant la detenció d'un dels esvalotadors del 27 de febrer / Pau de la Calle
Responsables dels set atacs contra establiments de dissabte
A més de l'atac contra la furgoneta, els Mossos d'Esquadra han sumat fins a set atacs contra bancs, hotels i botigues de grans marques des de Drassanes i fins a la part de dalt de la rambla de Catalunya, on van ser detinguts.
Es van destrossar i es va calar foc a cinc entitats bancàries, es va destrossar la botiga de Zara de plaça de Catalunya —on s'han reportat, només d'aquest atac, uns danys de 500.000 euros— i també contra l'hotel NH de rambla de Catalunya.
També es van fer destrosses en mobiliari urbà, creuant contenidors per evitar que les furgonetes de la Brigada Mòbil poguessin avançar per dispersar els esvalotadors, i, segons l'atestat, alguns dels detinguts tallaven els cables dels fanals per deixar sense il·luminació els carrers on volien portar a terme, suposadament, les accions vandàliques. Els Mossos també recullen en el seu atestat que alguns dels detinguts "volien impedir violentament" que periodistes prenguessin imatges dels seus sabotatges o destrosses.
"Grup criminal" i "risc de fuga", segons Mossos i el jutge
Tot i que asseguren que no es coneixen entre ells, els Mossos d'Esquadra han provat que tots els vuit detinguts viuen als mateixos llocs, a Mataró i Canet de Mar —es van escorcollar dilluns al matí—, i que tots portaven un "encenedor d'iguals característiques i molt singular", segons recull el jutge Criado Navamuel a la interlocutòria de presó. Fins i tot, en l'atestat policial s'assegura que els detinguts durant la manifestació van estar en contacte, que es van ajudar a canviar-se de roba i s'anaven intercanviant una motxilla amb material, presumptament, per fer incendis.
El jutge ha decidit aquesta matinada enviar els vuit detinguts a la presó de Can Brians. Presó provisional i sense fiança acusats d'homicidi en grau de temptativa, atemptat contra agents de l'autoritat, desordres públics, danys, manifestació il·lícita i pertinença a grup criminal. El magistrat veu risc de fuga —la majoria són estrangers i la noia espanyola podria "rebre cobertura internacional" si s'escapa— i també possibilitat de reiteració delictiva en la seva exposició de motius per enviar a presó els arrestats.